Què ha passat? Aquesta és la pregunta que ens fem tots els incondicionals de la roja després de la derrota de la selecció espanyola de futbol enfront la feble i amateur Suïssa. Quin és el perquè d’aquells esguards esmaperduts que vam endevinar en algunes fases del partit, aquella apatia...? La resposta no és evident perquè els responsables del crim (i és que realment ha estat això, un crim) s’han esforçat en amagar qualsevol prova inculpatòria, en que ningú pugui sospitar la seva conxorxa. El responsable últim, el principal culpable, el cervell de l’operació: Joan Laporta.
Es tracta del resultat d’un pla acuradament dissenyat i dut a la pràctica els darrers anys. Un cop es va aconseguir que el pes de la selecció el duguessin jugadors del FC Barcelona, l’encara president va usar tècniques de submissió mental amb la plantilla del Barça per, en el moment oportú, poder controlar els jugadors. Malgrat semblar una teoria conspiratòria, no ho és. Forassenyat? Això és el que volen que sembli!
S’ha especulat molt amb les raons de la relació entre Laporta i els governants de l’Uzbekistan. El que fins ara no havia transcendit és que els assessors uzbeks, que acompanyaren Laporta en el vol de tornada a la ciutat comtal, són científics que havien treballat en institucions psiquiàtriques vinculades a l’antic KGB, especialistes en tècniques que actualment només s’usen a l’Uzbekistan i a Corea del Nord. Tampoc ha transcendit que durant les dues darreres temporades aquests científics van tenir accés al vestidor del primer equip del Barça.
No cal ser més explícit, ni que m’allargui més: es tracta d’una agressió del separatisme català que hem de fer conèixer a l’opinió pública, per la qual cosa et demano la teva col•laboració.
Una filtració de fa pocs minuts ha fet públic el text del Recurs de Súplica que les màximes institucions catalanes han tramès al Tribunal Constitucional; sorprèn per la claredat d'idees i la brevetat que mostren els nostres legítims representants:
El parlament i el govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), en nom de la ciutadania espanyola amb veïnatge administratiu en aquesta regió,
SUPLIQUEN*
1. Poder conservar el nivell de descentralització que recull la Ley orgánica 6/2006 (coneguda com a Estatut de 2006 de la CAC) aprovada per les Cortes Generales i que forma part de l'ordenament jurídic constitucional espanyol.
2. Si consideren la demanda primera excessiva, ajornar la sentència fins passades les eleccions autonòmiques.
Favor que esperen obtenir de ses senyories, la vida de les quals Déu conservi per molts anys!
17 de maig de 2010, 00.12.27 hores. Notícia d’agència independent.
La festa de la democràcia barcelonesa
Aquesta darrera setmana els barcelonesos i les barceloneses han donat una lliçó de democràcia a la resta del país. En un procés electoral transparent i impecable, amb una altíssima participació, s’han pronunciat d’una forma clara i contundent sobre un tema que (a la vista dels resultats) sí que interessa a la població: la Consulta sobre la Diagonal.
Des del passat dilluns dia 10 fins ahir diumenge 16, la ciutadania ha fet llargues cues davant de les 108 urnes on es podia per votar de forma presencial, i ha estat a punt de col•lapsar els servidors que han possibilitat el vot electrònic. Llevat d’alguna lleu incidència tècnica el primer dia, el sistema informàtic dissenyat per a aquesta votació històrica ha funcionat sense cap problema, amb total seguretat, amb plenes garanties jurídiques, i ha possibilitat aquesta evident celeritat en l’escrutini.
917.562 barcelonesos, és a dir, prop d’un milió, un 65%, dels 1.414.783 que estaven cridats s’han pronunciat: 572.212 (62,36%) a favor de l’opció A (boulevard), 312.915 (34,10%) de l’opció B (Rambla), i 32.435 (un migrat 3,53%), han optat per la solució fàcil i conservadora de deixar la Diagonal tal com està (per mantenir els perjudicis que actualment provoca al veïnat i a tota la ciutat).
Conseqüència de la pulcritud exquisida amb que es va desenvolupar la campanya prèvia, i de la imparcialitat de la posició de l’administració local la participació ha estat homogènia, és a dir no hi ha hagut cap diferència significativa entre els votants de 16 i 17 anys, ni dels votats que no tenen la ciutadania espanyola respecte a l’electorat tradicional. Per barris només cal destacar un lleuger augment (63,15%) al barri de Gràcia.
Per primera vegada s’ha celebrat una Consulta popular. Avui podem parlar de civisme i democràcia. Cal que felicitem als barcelonesos i a les barceloneses.
Enguany farà 32 anys de la promulgació de la Constitució espanyola de 1978, un text fruit d’un determinat moment històric: l’acabament (per raons estrictament biològiques, la mort del longeu cabdill) d’una dictadura militar, amb l’herència -irrenunciable per a hereus i pubilles- d’un exèrcit, d’un cos de funcionaris i de polítics. Individus i òrgans als quals mai s’exigí responsabilitats, gent a la qual no s’apartà de la vida pública.
Aquesta Constitució organitzava el territori de l’Estat en comunitats autònomes amb competències delegades, sense que a hores d’ara hi hagi pràcticament diferències entre les regions castellanes i les comunitats nacionals dotades d’història, institucions, cultura i llengües pròpies.
La Consulta popular sobre la independència de la nació catalana posa el focus damunt la relació entre la nació catalana i l’Estat espanyol plantejant a la ciutadania el legítim dret a l’autodeterminació (32 anys és una generació ja ben adulta que no havia nascut quan els nostres representants acceptaren aquell pacte, i temps suficient per valorar si s’han acomplert les expectatives de benestar de la nostra societat i de normalització nacional).
L’any 1978 van votar (o van tenir la possibilitat de fer-ho), les persones que en aquell moment eren majors de 18 anys, és a dir, nascudes abans d’un llunyà any 1960. Es tracta d’una constitució que només les persones majors de 50 anys van poder votar.
Un important teòric constitucionalista europeu postulà que una constitució és un pacte social que cal renovar generació rere generació. Això en unes hipotètiques condicions ideals. Què no hagués dit d’una constitució el procés d’elaboració i d’aprovació de la qual estigué tutelat per un exèrcit, colpista i garant d’una dictadura militar! Una constitució viciada d’origen per la por, ofegada en el dèficit de legitimitat democràtica original.
Fa molt que ha passat el moment de la reforma constitucional. Ara ja no cal.
Olor de flor de taronger. Carrers curulls, sobretot d’homes, fent petar la xerrada en una taula menuda i davant d’un cafè que pot durar tota la tarda. L’economia no està per tirar coets, però l’actitud és d’agafar-s’ho amb calma. No hi ha pressa. I no hi ha por que un cotxe se’ls tiri el damunt encara que creuin per on els sembli. De semàfors, n’hem vist pocs. De taxis grocs, moltíssims. Ah, i de gats i gates que campen per on volen, un munt.
Després d’aquest hivern cru del 2010 hem pogut gaudir d’un sol amb ventet que feia agradables les passejades. Érem quatre, i la Nuri, que ens guiava com si fos del país. Hi viu i el coneix força. Les nenes s’ho han passat molt bé, anaven amb els ulls esbatanats per no perdre’s res, i tenien el privilegi de poder jugar amb un conill que corria pel jardí de casa de la Nuri. Quan l'animaló es cansava de les mosses, s’amagava entre el romaní preciós que també l’alimenta..
A banda d’algun petit accident menor, ens va anar molt bé.
Des d’aquí agraïm a la Nuri que ens acollís a casa seva. Gràcies, guapa!
Ah, i des del bloc també volem agrair a una agent de la guàrdia civil i a un guàrdia de seguretat privat de l’aeroport de Barcelona que ens tornessin a recordar que, a Catalunya, tenim l’obligació de conèixer el castellà. El català, no cal.
El blau del mar de Tunísia, l’olor de flor de taronger i els ulls esbatanats dels infants. Un toc d’optimisme des d’aquest país complex.
"Cap programa de TV3, la televisió nacional de Catalunya, organitzarà un debat sobre la independència els dies previs al 13-D. Ni l'Àgora, l'espai de debat polític per excel·lència de la cadena, ni el Banda Ampla, que fomenta el debat social, donaran veu a partidaris i detractors de la independència en la recta final de la històrica primera onada de consultes. Segons ha pogut saber directe!cat, la informació sobre les consultes es concentrarà als Telenotícies, i l'únic debat sobre la independència serà l'endemà dels referèndums a l'Àgora. Fonts de Televisió de Catalunya asseguren que la política respecte les consultes és realitzar un seguiment 'feble' i en cap cas incentivar-ne la participació." (font Directe!cat)
No cal insistir en quin és el marc referencial de TV3, ni quin és el tracte que infringeix al català, però l'actitud de la "nostra" televisió pública respecte al moviment de les consultes que agafà volada el 13 de setembre a Arenys de Munt és indignant, les directrius polítiques són tan evidents!
L'escasa -i sovint tergiversada- informació sobre els actes en pro de les consultes i, sobretot, el fet de negar-se a programar-ne un debat abans no se celebrin, en el qual es puguin contraposar els arguments a favor del si i del no a la independència, en compliment de la seva missió de servei públic i de la rellevància objectiva de la qüestió.
Per això he creat un grup al Facebook: Diumenge 13D no engegaré TV3! Amb la següent informació:
Com a ciutadà de Catalunya, amb els meus impostos, pago TV3. Les consultes per la independència del proper dia 13 són un tema del qual, apart de l’estricta i objectiva importància que tenen informativament, vull estar informat. Per això, si durant la setmana del 7 al 13 de desembre aquesta cadena no emet el debat previ que sobre les consultes estan demanant milers i milers de catalans i catalanes, el diumenge 13 de desembre no engegaré TV3.
Us encoratjo a seguir aquesta iniciativa i a difondre-la, tant a Xarxa (Facebook, c/e, blogs...) com fora (estenent-la de viva veu a familiars, amics i saludats).
Davant de la inclusió en l’Avantprojecte, del Gobierno español, de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que..
1. – Els drets d’autor no poden situar-se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar essent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra d’allò establert en l’article 20.5 de la seva Constitució espanyola, posa a les mans d’un òrgan no judicial –un organisme dependent del ministerio de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols [i actualment també els catalans, bascos i gallecs] l’accés a qualsevol pàgina web.
3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic de l’actual estat espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a l'actual Estat espanyol, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel•lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Aquest manifest, ha estat elaborat de forma conjunta per diversos autors (i adaptat per aquest blocaire a la transitòria composició nacional de l’estat espanyol), és de tothom i de ningú. S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.
Cap de setmana “consultor”. Divendres se celebrà l’assemblea constituentde la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell (PAS), amb l’horitzó fixat al 25 d’abril de 2010, encara no un centenar de persones, però que -d’entrada- poden ser un bon coixí. L’estratègia clara: el resultat serà important (fins i tot seria preferible cancel•lar la Consulta si la perspectiva fos la d’un clar fracàs), però encara ho és més el procés que ha de dur al dia D. Sabadell és una plaça difícil, la ciutat no es limita al centre, ni als barris de Gràcia o de la Creu Alta. Cal anar als Merinals, a Can Puiggener, a la Planà del Pintor, a Ca n’Oriac...; cal elaborar un discurs nou, cal empenta i il•lusió.
Al centre cívic de Can Balsach vaig conèixer la companya Carme Forcadell, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i membre de la Coordinadora per la Consulta sobre la independència. “Avui no havies de ser aquí!” és el que li vaig dir a títol de presentació. Un cop refeta de la sorpresa i aclarit el què, vam parlar de la desconvocatòria de la reunió prevista (el mateix dia, a la mateix hora) a Caldes d’Estrac per constituir allí la comissió organitzadora de la Consulta.
Avui 20 de novembre (en guerra descansi!), al centre cívic de Can Balsach, al barri
de la Creu Alta
de Sabadell (Vallès Occidental) se celebrarà l’assemblea constituent de la Plataforma per
l’Autodeterminació a Sabadell.
Sabadell depassa hores d’ara els 200.000 habitants, organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya sense cap
suport institucional pot ser una tasca titànica. Malgrat tot, un grapat
d’associacions i un munt de persones a títol individual han decidit afrontar el
repte. El divendres 20 de novembre serem a Can Balsach, això serà!
Què havia de
ser?
El mateix
divendres estava prevista una reunió informativa sobre les consultes a
Caldes d’Estrac (Maresme). L’organització, a càrrec de la Plataforma pel Dret a
Decidir (PDD) de Caldes, amb la participació de la Carme Forcadell, vicepresidenta
nacional de la PDD,
i amb la disponibilitat d’en Josep Manel Ximenis de la Candidatura d’Unitat
Popular (CUP) d’Arenys de Munt. Aquesta presentació no serà: la majoria de
l’organització va decidir cancel·lar-la.
Llegim al web de l’Entesa per Sabadell una nota de premsa (del 6 de novembre) que explica que el Departament de Salut ha decidit retirar el servei de pediatria del CAP de Gràcia.
No hi fa res que les decisions que abans es prenien a Madriz ara es prenguin a Barcelona: aquest departament de la Generalitat tetraprovincial, adduint una reorganització, ha decidit, de manera unilateral, la retirada del servei de pediatria del CAP de Gràcia, del carrer de Lepant, i que a partir del proper dia 1 de desembre el servei es presti al CAP d’Els Merinals.
Aquest fet implicarà una pèrdua de la qualitat de l’atenció bàsica sanitària, comportarà importants desplaçaments als usuaris i una dificultat per a la conciliació familiar. Oimés si tenim en compte que Gràcia és un dels barris de la ciutat amb un índex de població infantil més elevat (l'ajuntament volia imposar una tercera línia al CEIP Teresa Claramunt!), a causa de les noves promocions d’habitatge i l'arribada de moltes parelles joves.
En el ple municipal del passat dia 3 el regidor de Salut de l’Ajuntament va confirmar aquesta notícia, mentre el portaveu del Grup Municipal de l’Entesa va demanar a l’alcalde que intercedís amb la Consellera de Salut per evitar aquesta pèrdua.
Si la consellera no baixa del "burro" caldrà pensar i fer accions!
El proper 13 de desembre en un centenar de municipis
catalans es preguntarà a la ciutadania si està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic
i social, integrat en la Unió Europea.
Malgrat tractar-se de consultes locals, formen part
d’un referèndum nacional sobre la independència de Catalunya que s’expressarà
en diverses onades.
El 13D
seran un centenar de municipis, l’any vinent seguirà una altra, o diverses
onades.
Molts d’aquests pobles i ciutats ja han posat fil a l’agulla, hores
d’ara llurs comissions organitzadores estan raonablement tranquil·les perquè
tenen un marge suficient per a planificar les consultes.
Per al 13D
falta poc més d’un mes. Molts dels municipis que per Santa Llúcia demanaran
l’opinió a veïns i veïnes estan lluitant contrarellotge. I a tots ens convé que
el 13D, com passà Arenys de Munt,
sigui un èxit d’organització i de participació.
Per això
crec que la gent (organitzada o no) que planteja consultes per més enllà de
desembre, sense oblidar llur municipi, hauria d’abocar-se en les poblacions que
celebraran la consulta el 13D. I com ha passat amb Arenys de Munt, un cop
celebrades aquestes consultes, els municipis pioners col·laborar amb els de la
segona onada.
Us encoratjo a participar activament en
l’organització de la primera onada de consultes, a oferir-vos a les
corresponents comissions i plataformes organitzadores per, entre totes i tots, dur aquest procés a bon port: a una
Catalunya independent!
D'ençà que vivim al barri de Gràcia, cada dia, de dilluns a divendres, quan encara és ben fosc, enfilo des de casa fins a l'estació de RENFE Sud. Agafo el carrer Permanyer i, avall, avall, avall. Fins que arribo a aquesta plaça triangular que podeu veure en el mapa, la travesso i creu la Gran Via.
La Gran Via és aquest carrer enfonsat que té, en un pla més elevat, a una banda Puig i Cadafalch, i a l'altra, Domènech i Muntaner.
Si us fixeu en la imatge (o l'amplieu) podeu veure o deduir gespa i algun arbre o arbust. Correcte. Però això és perquè les imatges són antigues. Si avui passegeu per allà (activitat que no us recomano) ben fàcilment us adonareu que aquests pendents estan coberts de gespa artificial: cutre, cutre!
El dilluns 19 d'octubre el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va votar favorablement a donar suport a l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. CiU, ERC i ICV consensuaren el text de la moció que fou rebutjat pel PP, i el PSOE no participà en la votació.
Amb prop de 80.000 habitants, Sant Cugat del Vallès és el municipi més populós que el proper 13 de desembre convidarà als seus habitants a expressar la seva opinió sobre la independència del nostre país.
Arenys de Munt va encetar el camí però, pel seu pes, el resultat a Sant Cugat serà determinant per, en la balança de la primera onada de consultes, empènyer cap avall un plat (el de l'èxit) o l'altre (el del fracàs).
Per això convido a la gent de poblacions veïnes interessada en l'organització de consultes, o ja implicada en aquesta tasca, però amb la previsió de data posterior, a afegir-se al procés de Sant Cugat:
1. Per garantir l'èxit el 13 de desembre. 2. Per adquirir una experiència que podran traslladar als seus pobles i viles.
Passat el 13-D la maquinària de la PSA seguirà funcionant, a partir d'aquell moment molts municipis se'n podran beneficiar. Les consultes se celebren poble a poble, però el referèndum és nacional, tots anem en el mateix vaixell, i el seu nom és molt senzill: CATALUNYA!
Espero que les/els de la PSA em perdonin la llibertat que m'he pres! xsssst!
Poquíssims minuts per dir tot el que teníem previst. Però
les imatges ja deien força cosa. I hem aprofitat prou el temps, n’estem
satisfets. Cap compromís de solució per part del polític; ja hi estem
acostumats.
