Tot esquivant tempestes, en la meva navegació he pogut recollir una perla:
Què vos passa, valencians? de Paco Muñoz
Us n'encasto dues versions: de la primera perdoneu la galeria de postals que hi apareixen, segurament no vénen al cas, però la cançó hi és sencera i se sent molt bé. En el segon vídeo la qualitat és menor, però l'incloc pel seu valor de testimoni ja que pertany al concert de comitat a Bocairent (el 16 d'agost d'enguany).
Per si no ho sabeu (tot plegat és dues entrades més avall) a casa 185 Han passat els angelets! La cosa és recent: aquest diumenge (dia 31 d'agost de 2008, cal marcar la data amb foc per quan, d'adolescent o ja adulta, la Irene ens ho pregunti -també ens preguntarà: "A quina hora vaig nèixer? És que em vull fer la carta astral"- o sigui que, al costat d'informacions com les setmanes de gestació, el pes, l'edat en què la criatura va començar a caminar, a parlar... la caiguda de la primera dent és una dada que cal tenir emmagatzemada).
Deia, abans d'un parèntesi excessiu, que diumenge va caure la primera dent de llet de la Irene; a la nit vam posar acuradament la peça sota el coixí; i a l'endemà (màgia!) la dent ja no hi era, al seu lloc hi havia una nina petita, dos animalons de joguina i un parell de monedes: els angelets, diligents, aliens al cansament i als horaris humans i animals havien fet la seva feina a la perfecció!
A una companya de classe de la Irene també li va caure una dent un diumenge: el ratolí-funcionari aquell no va passar fins dilluns, els pares se'n van sortir explicant-ho, però...
Darrerament vaig escriure una entrada titulada 169 Obediència deguda: l'experiment Milgram. Un conegut (abans bon amic però degut als comentaris ofensius que darrerament ha vessat a El Tetrabloc li he rebaixat dos graus, ara cal que s'ho treballi si vol recuperar-los d'un en un!) va relacionar aquest experiment amb el bon rotllo(diguem-ho així) que tenen PSC i PSOE. Vet aquí que aquesta vinculació m'ha suggerit refrescar una lectura feta fa força anys: El discurs de la servitud voluntària, d'Etienne de La Boétie, autor que inaugura una crítica de la dominació.
L'entrada que té a L'Enciclopèdia és molt breu: Étienne de La Boétie (Sarlat, Perigord, 1530 - Germignan, Guiena, 1563). Escriptor francès. Hel·lenista i amic de Montaigne, escriví vint-i-nou sonets d'amor, a la manera de Petrarca, i el Discours de la servitude volontaire ou Contr'un (1576), on exaltava la llibertat i combatia la tirania. Traduí Xenofont, Aristòtil i Plutarc.
El Discurs sobre la servitud voluntària o el Contra u és una curta requisitòria contra l'Absolutisme que sorprèn per la seva erudició i solidesa (fou escrita amb només 18 anys). El text de La Boétie planteja la qüestió de la legitimitat de qualsevol autoritat sobre un poble i analitza les raons de la submissió (relació dominació/ servitud). D'aquesta manera el Discurs prefigura la teoria del contracte social i convida al lector a una minuciosa vigilància sempre amb la llibertat com a punt de mira. Els nombrosos exemples extrets de l'Antigüitat que apareixen al text, li permeten criticar, sota una apariència d'erudició, la situació política del seu temps. Malgrat que La Boétie fou un servidor de l'ordre públic, és considerat per molts com un precursor intel·lectual de l'anarquisme.
Una data per marcar amb color vermell al calendari: diumenge 31 d'agost de 2008. Fou cap al migdia, estàvem fent el vermut amb uns amics en una terrassa al capdamunt de la Rambla de Sabadell, la Irene ve corrents amb la mà dreta closa i un somriure d'orella a orella: "Ja m'ha caigut!"
Ho heu encertat: la primera dent de llet que li cau (deu fer unes quatre setmanes, al càmping, un matí es va despertar tota esverada: "Se'm mou molt, és a punt de caure!"). Una fita més en la seva creixença. El neguit, la il·lusió. Crec que a la seva classe no hi ha massa canalla que hagin estat visitats de nit per aquests missatgers proveïts d'ales, suposo que la majoria (immensa?) reben la visita d'un rosegador.
El Tetrabloc és un servei públic i a l'agost no fa vacances, fins i tot des del càmping estant ha de dir la seva (161 Vall de Bianya i Wi-fi), per la qual cosa, per sisè mes consecutiu ha arribat el moment d'oferir-vos la relació les entrades més clic@desdel mes (recordeu que el fet que un apunt hagi estat clicat -molt, força o poc- no signfica que hagi estat llegit, i en aquest hipotètic cas, entès).
Les 10 entrades amb més accessos durant el vuitè mes d'enguany han estat:
Malgrat estar escrites i dibuixades per en Quino (autor de qui ja vaig aprofitar un dibuix a 007 Resum de la passada campanya electoral) a finals dels anys seixanta i a començaments del setanta, moltes de les tires de la Mafalda no perden mai el sentit actual.
El text és en espanyol (a l'època era improbable que l'argentí Joaquín Salvador Lavado, alter ego d'en Quino ho escrivís en urdu), per si algú té alguna dificultat per entendre les vinyetes traduiré la primera, la que he assenyalat amb una A:
-Què fas aquí assegut, Carod? -No res, esperant la Independència.
Potser no ho és tan d'estranya la cosa, però m'ha sobtat trobar una versió d'una cançó emblemàtica del grup de folkOskorri (Viquipèdia / web oficial), en la qual el grup basc comparteix protagonisme amb l'excentric i iconoclasta sabadellenc Albert Pla.
El títol de la cançó és Euskal Herrian euskaraz: A Euskadi en euskera. En un dels Aberri Eguna (euskarazko wikipedia) que vaig assistir a Iruña, a començaments dels 80 del segle passat, vaig aprofitar per baixar tres discs (allò negre i gros que hi havia abans per escoltar música), un era d'Oskorri, un altre d'Etoiz i el tercer ja ni ho recordo.
El disc d'Oskorri ja no sé ni on para, durant força temps n'escoltava les cançons que vaig gravar a una cinta de cassette (si, per a la gent que ja heu fet el segon bull, aquella mena de cintes de vídeo però més petitones i amb les quals només es podia escoltar música), però la cinta va acabar com totes: arrugada i embolicada.
El disc duia escrites les lletres, i a més la traducció a l'espanyol: d'aquesta manera a part de gaudir d'una melodia acolorida i saborosa vaig saber com es deia en basc: "Si en aquest país [Euskadi] no podem viure en basc, perquè ens serveix aquesta democràcia? Ja la podem llençar a la menjadora dels porcs!" O una cosa així: crec que el fragment cantat en català ha estat una mica suavitzat (o potser em falla una mica la memòria).
A sota teniu el vídeo, també us copio la cançó en euskera per a qui en sàpiga (agraïria poder tornar a disposar de la traducció perduda).
Si no sabeu de què tracten o bé no us heu afanyat a llegir-los ara a correcuita, no passeu pas ànsia que us explico breument: en els webs d'alguns organismes públics o semipúblics de Ses Illes, fins i tot en la versió catalana, el topònim Eivissa apareix escrit tal com es feia en l'època del dictador que en guerra descansi (Gerona, Játiva, San Baudilio del Llobregat, Torrevieja, San Quirico, San Vicente del Montealto, San Cucufate... si en tenien d'imaginació!).
Aviat farà un any que vam posar el nostre pis a la venda amb la forassenyada (en aquest moment!) intenció de canviar d'habitatge: on vivim ara ho vam comprar quan érem dos; ja en som quatre i és fàcil deduir que una mica més d'espai no ens aniria pas malament; també volem canviar de barri i, posats a demanar, aspirem a una sortida més gran que l'escarransit balcó de què disposem actualment ("I que sigui bo, bonic i barat: no et fot!" direu).
Però és que des del maig la família ha crescut, només faltaven les bessones! Sort que encara són menudes i no fan massa tabola.
Aquesta entrada és la continuació de l'apunt 171 Centenari de l'estelada que acabava amb el paràgraf següent:
"La quadribarrada tradicional els quedava curta en soler lluir al costat de l'espanyola que la neutralitzada ideològicament. "L'estelada" en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, "de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!".
Dues poblacions més se sumen a la crida del centenari de l'estelada
Posa al teu bloc el mapa amb els ajuntaments que penjaran l'estelada Sant Boi de Lluçanès i Santa Eulàlia de Riuprimer s'han sumat a la vintena de poblacions on als respectius ajuntaments s'hissarà l'estelada durant la diada per commemorar també el centenari d'aquesta ensenya impulsada per la Comissió Cent anys d’estelada. D'altra banda, a EstatPropi.Cat, en col·laboració amb l'estelada.cat, han posat a un mapa del Google Maps on es poden visualitzar els ajuntaments i el podeu incrustar al vostre bloc o web. Enllaç directe: www.estatpropi.cat/posans.
Una cosa que des de fa temps tinc clara... però que encara no he materialitzat, i és que sovint allò urgent passa al davant d'allò que és important, i a vegades és difícil ser coherent... és passar-me al programari lliure. Ho he provat amb l'Open Office, actualment alterno l'Internet Explorer amb el Firefox, però que voleu que us digui: no sòc un tècnic informàtic i la possibilitat d'abandonar l'omnipresent i conegudíssim Windowsper barallar-me (és la imatge que se'm forma) amb Linux m'espanta. Ara, a cada cosa li arriba el seu moment, oi?
Aquest mes d'agost en el portal de la UOC podeu llegir una entrevista a Richard Stallaman (Viquipèdia), el visionari i excèntric profeta del programari lliure, defensor de les Creative Commons (173 TIC, creació i autoria) i crític abrandat del programari privatiu i del cànon digital (123 Cànon digital).
L'entrada 173 TIC, creació i autoria acabava amb un pretesament enigmàtic Continuàra? La raó és que ja feia temps que em voltava pel cap publicar un document que relaciona les TIC i les Administracions Públiques: el Decàleg de Vitòria-Gasteiz (el punt 9 parla d'alliberar el coneixement produït gràcies a fons públics).
Fa temps que disposo d'una impressió en bilingüe euskera-espanyol d'aquest decàleg (es tracta del fitxer pdf adjunt que vaig obtenir al web de l'Ajuntament), esperava trobar a la Xarxa una versió en català, però com que no hi hagut manera de trobar-la he utilitzat l'Internostrum per a fabricar-me-la, la teniu a un clic: llegiu la resta de l'article.
Malgrat no ser un document de rabent actualitat (és resultat del TallerWeb 1.0 virtual i presencial celebrat el gener de 2006) en les meves travessies no he capturat cap exemplar més actual. El seu subtítol és: "Recomanacions per a que les institucions públiques millorin llur presència a Internet al servei de la ciutadania".
Posa al teu bloc el mapa amb els ajuntaments que penjaran l'estelada
