Al web http://www.referendumindependencia.cat/ de la Coordinadora per la consulta sobre la independència es penjaran, properament, els protocols i documents organitzatius per dur a terme les consultes. Per guanyar temps us adjunto els esborranys:
a)de la moció, i b) del document Pas a pas, com organitzar una consulta,
amb els que està treballant la Coordinadora perquè puguin ser usats als diferents municipis.
Si pertanyeu a una associació interessada en organitzar un consulta, o voleu rebre informació, o col·laborar, en el web esmentat teniu un parell de formularis a la vostra disposició.
Encara no fa un mes vaig encetar una col·laboració amb l'historiador Josep Grau Mateu, val a dir que es tracta d'una relació asimètrica, perquè la meva contraprestació a les seves trameses d'informació sobre la seva tasca d'investigació i publicació referida a la història de la Catalunya contemporània es limita a difondre-les des d'aquest bloc.
Recentment en Josep m'ha assenyalat una incorrecció en l'entrada 047: el seu resum de la tesi el va publicar al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (errada que ja ha estat corregida), i em proveeix de més teca: un nom propi, Miquel Joseph i Mayol (breu entrada a l'Enciclopèdia), i un episodi en les acaballes de la guerra civil, el viatge d'un bibliobús, el bibliobús de la llibertat. També podeu trobar una semblança d'en Miquel Joseph al Portalet, el bloc d'en en Francesc Sala i Pascual de Granollers exregidor d'ERC a l’Ajuntament de Granollers
El 23 de gener de 1939, un funcionari del Departament de Cultura de la Generalitat rep l'encàrrec d'organitzar i assegurar la sortida d'un nodrit grup d'escriptors i intel·lectuals catalans de la Institució de les Lletres Catalanes, el vehicle serà un camió de l'exèrcit reconvertit en biblioteca ambulant, el periple comença aquell mateix dia al Palau Robert de Barcelona i s'acaba l'1 de febrer a Perpinyà.
Aquesta entrada complementa la número 047 Una tesi sobre la Lliga Regionalista i el català que comenta la tesi doctoral (excel·lent cum laude) "La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923)",del doctor Josep Grau Mateu, entrada en la qual trobareu la informació referida a la tesi, el seu índex (fitxers adjunts) i un enllaç al document íntegre (des d'on podeu descarregar-vos-la sencera). La raó per la qual vaig decidir difondre una informació que em va arribar casualment, és perquè considero que l'interès d'aquesta obra transcendeix els ambients universitaris i l'àmbit d'historiadors i lingüistes.
Tal com havíem quedat, en Josep Grau m'ha tramès més documents relacionats amb el seu treball: l'adreça electrònica d'un resum, fet per ell mateix, de la tesi (us hi encamino, però també l'adjunto com a fitxer) i un parell de ressenyes que també us adjunto.
Una companya i amiga em va reenviar abans d'ahir, el darrer butlletí d'INFOZÈFIR. Per als que no ho sapigueu, INFOZÈFIR és el butlletí informatiu sobre llengua catalana (creat l'octubre de 2001) de Zèfir que, al seu torn, és una llista de discussió (de caràcter públic) de professionals de la llengua catalana (aquest que em va ser reenviat informava a 1.481 subscriptors). Fins ara INFOZÈFIR era únicament una llista de distribució ubicada al servidor de llistes de RedIRIS (que és la xarxa acadèmica i de recerca pública del Consell Superior d'Investigacions Científiques -CSIC), però (si no m'erro), des d'ahir disposen de web pròpia. Aquesta introducció ve a tomb per situar-vos una mica.
El butlletí que esmentava conté un breu resum de la tesi doctoral de Josep Grau Mateu titulada "La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923)"; dirigida per Josep Termes Ardèvol de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra; i defensada el 27 de febrer de 2004. Tesi que fa (per primera vegada) un inventari exhaustiu de l'obra lingüística de la Lliga Regionalista, i l'interés de la qual considero que pot anar més enllà dels subscriptors del butlletí i dels ambients universitaris. Seguidament us copio el resum:
Aquest apunt és perquè pogueu enllaçar a qualsevol dels enviaments. L'he ordenat de forma cronològica, cosa que queda reflectida en les dues sèries d'ordinals (és a dir de forma inversa a la successió d'entrades al bloc).
9a remesa: Tutti frutti, calaix de sastre, de tot una mica...
Aquesta remesa és la que adjunta més fitxers, i és la darrera. Hi trobareu enganxines que haguessin pogut incloure's perfectament en d'altres grups (de determinades organitzacions polítiques -però potser aquestes no van signades-, en lluites sectorials com l'antirepressió o l'antimilitarisme -encara que en alguna hi pot aparèixer algú amb passamuntanyes i potser amb una arma de foc-...), d'altres n'hi ha tan poques que no valia la pena agrupar-les en una categoria (feminisme, contra la olimpíada de Barcelona, CNT, una cosa que es deia Cèl·lules Blaugranes...), o també en trobareu que es limiten a enunciar alguna de les consignes clàssiques de l'Esquerra Independentista (EI).
8a remesa. Lluites diverses: antimilitarisme i pacifisme, ecologisme i moviment antinuclear, i defensa de la llengua.
Aquesta remesa tracta de diverses mogudes sectorials i les enganxines que hi podeu trobar pertanyen, algunes a organitzacions que ja he tractat, d'altres potser són una mica més antigues i altres, la veritat, poca relació tenen amb l'esquerra independentista (EI); totes, però, són testimonis d'una època i d'allò que es coïa en ambients polititzats extraparlamentaris o de reivindicacions cíviques, culturals i lingüístiques.
Potser al jovent d'avui en dia els costarà entendre la importància que a començament dels anys 80 tenia a Catalunya el moviment antimilitarista, sobretot per dos temes cabdals d'aleshores: la mili i l'OTAN.
Independentistes, d'esquerres i internacionalistes, és clar! Solidaritat amb d'altres pobles, amb d'altres nacions, i amb d'altres persones i organitzacions que lluiten per l'alliberament nacional o social.
Algunes de les simpaties poden semblar a hores d'ara ingènues o fins i tot perverses, però en aquell moment, en aquell context, tant estatal com internacional, eren, si més no, benintencionades.
Si el nacionalisme és una malaltia que es guareix viatjant, ben pocs independentistes catalans la deuen patir: Nicaragua, Chiapas, l'Ulster, Euskadi o el Sahara són algunes destinacions sovintejades aquests darrers anys.
6a remesa: altres organitzacions independentistes de l'època (Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat -AEIU-, Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, Estat Català -EC- i Front Nacional de Catalunya -FNC).
El lliurament més voluminós (fins aquest moment) s'ocupa d'un sindicat d'estudiants universitaris, una organització (avui en dia segurament la denominaríem plataforma) cívica i dos partits polítics. Llevat d'Estat Català (o Estats Catalans, perquè n'hi ha dos!) la resta han mutat, han confluït o s'han extingit.
5a remesa: el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). (2/2)
Contra el capital, violència obrera. L’únic terrorista, l’estat capitalista. Agitació i campanyes anticapitalistes; també ecologistes i antinuclears. Mostrar la solidaritat amb el Kurdistan, amb la Nicaragua sandinista i amb Líbia, però també demanar la descolonització de territoris més propers com són les Illes Canàries i les ciutats marroquines de Ceuta i Melilla. Campanyes per exigir la llibertat dels independentistes empresonats, contra les forces d’ocupació; accions, mobilitzacions i campanyes per la independència i la reunificació dels Països Catalans (Catalunya?); contra el bilingüisme; contra les olimpíades del 92; en defensa de la llengua; per l’alliberament de la dona. Documents de reflexió sobre el posicionament sindical...
Ho explicava en el bloc dies enrere: fa poc vaig tornar de la casa dels meus pares amb tot d’enganxines que vaig col·leccionar durant els anys vuitanta. Era material, documentació que allí s’estava, enganxines mortes de fàstic en un àlbum fotogràfic durant força anys. En un moment donat se’m va encendre la bombeta: hem començat un bloc, hem comprat un senzill equip multifunció... Ara ja en podeu consultar i aprofitar algunes.
4a remesa: el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). (1/2)
L'eMaDeTé va nèixer amb vocació unitària, el nom havia de ser provisional. D'entrada no es va acudir res millor. "Què és una organització ecologista?", deien uns. Què és potser un sindicat de pagesos?", feien els altres.
La intenció fou crear un moviment de masses per a l’independentisme revolucionari, tancar ferides i reunir les parts anteriorment escindides tot aplegant nous col·lectius i membres. I durant 2 o 3 anys crec que es va treballar en la direcció correcta...
3a remesa: els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC).
Sectorial de caràcter antirepressiu, durant els anys 80 els Comitès foren una de les organitzacions més importants (i segurament la més enfeinada!) de l'MCAN; de fet és pot parlar d'una doble militància tàcita: la militància de les diferents organitzacions també ho era, de fet, dels CSPC.
Aleshores, a banda de la casuística actual d'agitació, d'enfrontament i la dinàmica d'acció-reacció, existia una realitat de propaganda armada, conseqüència de la qual fou un nombre considerable de detencions i empresonaments, i el seu corol·lari: la necessitat d'un suport polític, jurídic i personal.
2a remesa: el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i els Independentistes dels Països Catalans (IPC).
El fet de penjar aquest grapat d'imatges vol ser una modesta contribució a la conservació i a la difusió del material produït per l'independentisme revolucionari. Si voleu conèixer una iniciativa potent en aquest sentit entreu al Centre de Documentació Maria Mercè Marçal, o al seu bloc (informació que m'ha estat facilitada per la blocaire de Festa, lluita i catalogació -gràcies rosadefoc!).
Per a qui no l'heu coneguda, per a qui no la coneixeu o per a refrescar una mica la memòria: Maria-Mercè Marçal.
Aquest cap de setmana he recuperat un colecció d'enganxines de fa una vintena d'anys.
L'eix central del conjunt pot ser la vertebració de l'independentisme en el període 1983-1986. Hi ha enganxines de les organitzacions polítiques que venien de més enrere; d'altres pertanyen a organitzacions que formaven part de l'MCAN (Moviment Català d'Alliberament Nacional): les sectorials a l'educació, la defensa de la llengua, els comitès antirepressió... I d'altres són de partits, moviments o mogudes més o menys properes ideològicament.
