Aquest matí s'ha celebrat a la casa Llotja de Mar una presentació de les valoracions del programa RSE.pimes (Responsabilitat Social Empresarial per a petites i mitjanes empreses) que coordina o lidera el Departament de Treball de la Generalitat tetraprovincial i el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.
Un dels aspectes que darrerament sonen quan es parla de Responsabilitat Social Empresarial és el de la llengua, la pròpia, la catalana, de com determinades actuacions o pràctiques poden afavorir la integració laboral dels treballadors o la incorporació a altres feines en un moment donat.
Les empreses s'ubiquen en un territori determinat i -tal com diu la teoria- tenen un compromís amb aquells elements fonamentals del territori. La llengua n'és un. Tot això és molt incipient, diuen alguns. Però vist com ha anat la sessió d'avui hom pot afirmar que és pura fal•làcia. Per què?
Avui la cosa anirà de DPO (pels pocs que no ho sàpiguen Direcció per Objectius).
Temps era temps que els quefes, el mes de desembre, rebien una bufanda. Però vet aquí que, en l'avenç inexorable cap al paradís (a la terra) de treballadores i treballadors, els poders públics han normalitzat i universalitzat aquest pràctica.
Fa poc temps l'ICS (Institut Català de la Salut) va regular i estendre a les diferents categories de personal un complement de productivitat variable, la xocolata del lloro, que se'n diu. Hom* fixa una sèrie d'objectius anyals corporatius, de grup i individuals, i uns indicadors per poder-los valorar. Cada categoria té assignat un import en concepte de productivitat (màxim) que es pondera (retalla) en raó del percentatge d'assoliment.
Un dels objectius individuals que la casa mare (el Centre Corporatiu, Balmes, els Serveis Centrals... els que hi ha en l'edifici lletjot de la Gran Via de les Corts Catalanes, 587 a Barna) deixa triar i establir-ne la valoració a cada centre és l'absentisme per motius no exempts (accidents i malalties professionals).
En aquesta vida et poden putejar des de molts fronts: un veí desenfeinat, el banc de torn, que no te'n perdona ni una, el transport públic, que et deixa penjat dia si dia també, la maleïda crisi que ho empastifa tot...
A vegades a la feina, al···················lucino!
En qualsevulla gran empresa cada departament procura obtenir els millors recursos materials (també humans?) en detriment de la resta (és clar! els recursos són sempre limitats, oi?). I dins del departament, com i qui decideix el què si i el què no, i a qui si i a qui no?
Aquesta introducció ve a tomb perquè des de fa força mesos a la direcció on estic adscrit hem de rebre una dotzena i mitja de PC. Peró l'hospital és gran i en la renovació per àmbits del parc informàtic (com en d'altres qüestions) hi ha d'altres prioritats.
A una companya del departament l'ordinador se li ha quedatpetit; treballa amb grans bases de dades i necessita més potència de càlcul que la que li ofereix el seu equip actual.
Malgrat estar de congrés, el titular de la Conselleria d'Interior (i home fort de les relacions institucionals i la participació a la Genialitat tetraprovincial) no para. No és la primera vegada que visita el Tetrabloc: 021 En Benet... encara (i en Saura).
Molt recentment ha aparegut al DOGC (núm. 5262, de 20.11.2008) una molt interessant resolució:
RESOLUCIÓ IRP/3430/2008, de 7 de novembre, per la qual s'aprova un nou model de cartró del joc de la plena o bingo.
Tampoc és la primera vegada que s'aprova un nou model de cartró de bingo: 131 Bingo! Tants anys predicant contra les ludopaties i el foment que en feia el caciquisme convergent, ara per fi l'home de l'altra Imma ha aconseguit eradicar aquesta xacra...
Avui, tot fullejant el Boletín Oficial del [Seu] Estado de dissabte (BOSE núm. 252 de 18/10/2008), llegeixo aquesta disposició:
Organización.— Real Decreto 1674/2008, de 17 de octubre, por el que se crea la Consejería de Economía y Comercio en la Misión Diplomática Permanente de España en la República Popular China, con sede en Cantón y se suprime la de la República de Irak.
Ja ho diu el Reial Decret: "en un món econòmic de caràcter cada vegada més global" s'ha "d'oferir un servei a les empreses de caràcter integral, i també una millor defensa dels interessos econòmics espanyols a l'exterior", a banda s'ha de donar "una imatge actualitzada del nostre [?] país". "[...] cal comptar amb oficines econòmiques i comercials a les zones on s'han detectat millors oportunitats de comerç i inversió per a les empreses espanyoles".
Dimecres vam fer festa, l'Imma i jo: treballem a Barcelona; l'Aitana i la Irene no: estan escolaritzades a Sabadell.
Moltes treballadores, treballadors i escolars vam gaudir d'un breu -i merescut!- parèntesi, el DOGC (http://www.gencat.cat/dogc/), també. Si entreu a la seva pàgina inicial podeu llegir: "El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es publica diàriament de dilluns a divendres no festius, en dues edicions en català i en castellà. La nova Llei del Diari Oficial estableix el caràcter oficial i autèntic del DOGC digital".
Jo creia que la digitalització era una de les característiques o condicions necessàries (malgrat que no suficients) per avançar cap a l'Administració Electrònica; dit una mica exagerat, cap a la modalitat d'Administració Pública que no tanca portes ni finestreta els caps de setmana, que no es limita a un estret horari d'atenció al públic.
Administració Pública com a categoria de l'entrada, però podria ser Ideologia (la seva, és clar), o Quotidianitat...
Temps enrere vaig llegir un acudit d'en Farreras: en plena celebració per l'històric i histèric triomf de la roja a l'Eurocopa de futbol (127 I...), un fill li pregunta al seu pare (armat amb una rojigualda), "Com és que hi ha espanyols que no se n'alegren de la victòria d'Espanya?" Resposta del pare: "És que són nacionalistes!"
He refrescat la memòria perquè en el BOSE (Boletín Oficial de Su Estado) d'ahir (dilluns 22 de setembre, vigília de Santa Tecla i previgília de la Mercè) es va publicar una ORDRE de l'enfeinat Ministerio de Economia y Hacienda:
Avui m'he absentat unes tres hores de la feina, però tranquils: tenia permís dels meus caps. La raó ha estat assistir a la Sessió de presentació del Pla pilot de teletreball a l'Administració de la Generalitat (programa). L'acte ha tingut lloc a la seu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC).
Avui en la presentació han intervingut la secretària de Funció Pública i Modernització de l'Administració (la política), la directora general de Funció Pública (la tecnòcrata), i la subdirectora general de Polítiques Socials, Prevenció i Salut Laboral (la tècnica empàtica).
El Pla començarà a finals d'octubre, tindrà una durada de 6 mesos, serà a temps parcial (1 o 2 dies a la setmana) i se seleccionaran uns 90 treballadors i treballadores de tots els departaments (llur participació serà de caràcter voluntari i reversible).
La sala era plena de gom a gom (més de 150 assistents) i l'auditori format (en desconec les proporcions) per responsables de gestió de Recursos Humans (oi que sona malament?), i empleades i empleats amb interès per teletreballar.
Després de l'exposició del Pla per part de la subdirectora s'ha encetat un torn de preguntes que ha accentuat la meva impressió: el Pla s'ha dissenyat i es vol tirar endavant a correcuita per vés a saber quines raons. Ho he vist molt verd: no contempla el treball amb aplicatius corporatius (només ofimàtica), només podran optar-hi els treballadors que disposin d'equip informàtic i de línia ADSL o cable (no hi ha cessió o prèstec d'equips, no es contempla el manteniment o l'assistència tècnica), no es preveu l'adequació ergonòmica del nou punt de treball...
Malgrat que s'ha admès que era un inici modest, l'objectiu final es considera ambiciós: el model català de teletreball (tatxan!); per la qual cosa m'ha sobtat el nivell jeràrquic de les ponents, l'absència del conseller, fins i tot la del secretari general, i la no presència dels mitjans de comunicació.
Malgrat el perill de fer-me pesat (és que quan se'm fot una ceba al cap!) jo segueixo amb el tema de la conciliació familiar (o "la sincronització i l'harmonització entre els diferents temps i el seu ús social":143 Pla estratègic sobre usos i gestió dels temps).
L'objectiu és disposar de més temps (i de més qualitat) per dedicar-lo a l'àmbit familiar (sense perjudicar excessivament l'esfera laboral). Òbviament un intèrval eixorc, de transició i improductiu és el temps que es perd in itinere, en el meu cas el camí diari de Sabadell a Barcelona i viceversa. Aquest problema es pot resoldre de diverses maneres:
Canviant de feina, buscant feina a Sabadell al sector privat, per exemple. És probable que no sigui el millor moment i que el conjunt de condicions que pugui oferir l'empresari no siguin tan favorables com les de l'Administració Pública. Ara, tampoc es pot descartar del tot.
Quan sigui possible demanar el trasllat a la localitat de residència o ben aprop. Vet aquí que aquesta és la porta que, per sort o per dissort, se m'ha tancat avui. L'apunt d'avui és força egocèntric: us ho explico.
L'entrada 173 TIC, creació i autoria acabava amb un pretesament enigmàtic Continuàra? La raó és que ja feia temps que em voltava pel cap publicar un document que relaciona les TIC i les Administracions Públiques: el Decàleg de Vitòria-Gasteiz (el punt 9 parla d'alliberar el coneixement produït gràcies a fons públics).
Fa temps que disposo d'una impressió en bilingüe euskera-espanyol d'aquest decàleg (es tracta del fitxer pdf adjunt que vaig obtenir al web de l'Ajuntament), esperava trobar a la Xarxa una versió en català, però com que no hi hagut manera de trobar-la he utilitzat l'Internostrum per a fabricar-me-la, la teniu a un clic: llegiu la resta de l'article.
Malgrat no ser un document de rabent actualitat (és resultat del TallerWeb 1.0 virtual i presencial celebrat el gener de 2006) en les meves travessies no he capturat cap exemplar més actual. El seu subtítol és: "Recomanacions per a que les institucions públiques millorin llur presència a Internet al servei de la ciutadania".
Segur que pel títol de l'entrada més d'un i més de dos, i més i d'una i més de dues, haurà pensat: i això, que nassos és?
El mateix em va passar a mi el dijous al matí en obrir el DOGC del dia (núm. 5180, de 24 de juliol de 2008). Aleshores, per curiositat, vaig obrir la disposició, en el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i en el segon paràgraf ensopego amb l'expressió Sistema Bibliotecari de Catalunya cosa que m'alleugeix (si la cosa va de les biblioteques que hi ha escampades en l'àmbit d'influència de la Generalitat tetraprovincial, no ho podrien dir així?).
Avui, tot fullejant el Boletín Oficial del [Seu] Estado de dissabte (BOSE n. 174 de 19/7/2008), constato que
1) Segueixen publicant-se disposicions referides a títols nobiliaris (sempre els dissabtes? Serà perquè el BOSE no surt els diumenges que és quan s'escauria la publicació d'aquesta mena de textos?), en aquest exemplar Reales Cartas de Sucesión (això si: "sin perjuicio de tercero de mejor derecho"). M'ha picat el tàvec de la curiositat: espero veure aparèixer un marquesat de nova creació, el de Calsapeu!
Sé que la insistència acaba donant fruits i el col·lega blocaire de pesat en pot arribar a ser... (;-); però jo li proposaria un canvi onomàstic: Pelayo de Calsa-Peu de Todos los Santos, és una baixada de pantalons, però que no faríem per ser nobles, oi?
2) Que encara hi ha vida -i monedes!- fora de la zona euro:
Mercado de divisas.— Resolución de 18 de julio de 2008, del Banco de España, por la que se hacen públicos los cambios del euro correspondientes al día 18 de julio de 2008, publicados por el Banco Central Europeo, que tendrán la consideración de cambios oficiales, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 36 de la Ley 46/1998, de 17 de diciembre, sobre la Introducción del Euro.PDF / HTML
Si heu de viatjar fora de l'eurozona podeu consultar el canvi oficial de la lliura esterlina (Gibraltar per exemple pot ser una bona destinació, allà hi tinc un amic), la rúpia indonèsia, la corona danesa o el baht tailandès (entre d'altres).
El DIEC defineix menjadora com a: "Recipient on es posa el menjar per als ocells i altres animals". Com a formes de govern podem distingir entre monarquia (que fa coses com les que podeu llegir a sota) i República (que ha de ser catalana, és clar).
No sé si es tracta de títols merament honorífics sense cap retribució econòmica directa, en qualsevol cas, malgrat la meva condició de súbdit (individu subjecte a una monarquia), em subleva llegir, en aquestes alçades de la història i en aquesta regió del món, en el Boletín Oficial del [seu] Estado (BOE 12/07/2008, núm. 168), que la institució de la JEFATURA DEL ESTADO (aquella que per una cosa o altre cau sovint) cada dos per tres reparteix títols nobiliaris.
Ho fa per mostrar el seu "Real aprecio", i atorga la dignitat de "Grande de España" (al nostrat i tennístic comte de Godó), i títols nobiliaris per a destacades trajectòries, valuosos lliuraments i generoses contribucions, de la persona distingida i de la descendència present i futura. Si llegiu més sabreu qui-què...
