L'article la imatge del qual podeu veure a l'esquerra (i del qual us recomano la lectura -fent clic damunt de la il·lustració i després maximitzant la finestra que aparegui) ha estat publicat avui al Diario Medico, diari gratuït que, amb aquesta, ja ha aportat tres entrades al Tetrabloc (les dues anteriors són 023 Enganxat o enganxada a la mare i 043 Creixement intraUterí (CiU), en les quals també es caracteritza aquesta publicació que, a part del preu i la matèria primera -tinta i paper-, poca cosa més comparteix amb el Què!, el 20' i altres gratuïts).
La confluència entre ciència i ètica provoca polèmica, sorpreses i a vegades perplexitat, segurament aquest sentiment o sensació (i un deix d'incredulitat) serà el que desvetlli l'article.
La notícia descriu una problemàtica que ha esclatat a la pulcra, civilitzada i puntual Suïssa, on no hi ha pas poques empreses químiques i farmacèutiques.
1. Si el nacionalisme és una malaltia que es guareix viatjant: la navegació per Internet és medicina o placebo?
2. Decimonònic: Adjectiu que suposo que fa referència al segle XIX. En sentit lax, antiquat, és pot traslladar el seu significat a la centúria 1901-2000. En qualsevol cas els marxistes seguim sent-ho de decimonònics.
3. Campanya "Volem progres catalans!". Deixar-se de romanços. Passar del 68 al 69.
4. Lluita pels drets civils. Rosa Parks. Asseure’s a l’autobús com a català al costat de danesos, lituans, alemanys...
Tal vegada seria més pràctic i productiu dur un portàtil i fixar negre sobre blanc de forma immediata. Estalviar-me passar de brut a net per poder publicar al bloc. Però ara per ara no ho faré: resto encisat pels arabescos que dibuixa la tinta tot lliscant damunt un full de paper blanc, llis o quadriculat. M’hipnotitza el traç, la seva irregularitat, de com varia segons el meu estat d’ànim, de com s’inflen i es desinflen els punts de la “i”, de com s’estilitza la “s” dels plurals, de com a vegades es poden confondre al primer cop de vista la “t” i la “v”. A vegades la “m” són onades d’un mar furiós, altres vegades és un mar en calma, els accents que tenen ½ hora de recorregut: passen de ¾ fins a ¼ (més esparsos cap al migdia, cap a l’hora en punt). A vegades l’escriptura és regular, d’altres, espasmòdica.
En Saül Gordillo dies enrere, en el seu bloc, parlava d'Esquerra Brunicana de Carlatunya. "EBC? No, amb aquestes sigles no em surt res, al registre de partits polítics".
Per la Viquipèdia "Una sigla és una abreviació formada per la unió de les inicials de totes o la majoria de paraules que formen una unitat lèxica composta"; ras i curt.
Sigles, sigles, sigles: la dèria per escurçar al màxim qualsevol expressió que hom considera excessivament llarga no és privativa de cap àmbit. Pot ser que d'entrada pensem en partits polítics, però aviat ens vindran al cap escurçaments tecnològics, l'abreujament dels departaments de la pròpia empresa, d'associacions o d'organismes públics i privats, el nom d'algun país...
