A l'estudi tenia un cubell d'escombraries metàl·lic. L'hivern del 1986 el vaig treure al pati i vaig calar foc a la paperassa que hi havia dins: documentació i literatura del primer MDT i de les sectorials de l'independentisme revolucionari d'aleshores (inclosa TLL).
Recuperava lloc a les prestatgeries i als calaixos -i de pas m'escalfava una mica. Del minaret estant el muetzí feia la segona Crida. Molts fidels s'aplegaren al temple.
Encara romanen sense aixopluc els que no tenen ni déu, ni rei ni amo.
* Afegeixo un grau per assegurar la ignició, la combustió i la carbonització. Coses del canvi climàtic!
Malintzin en nàhuatl, o Malinche en la forma castellanitzada, fou una dona ameríndia de classe alta. En el moment de l'arribada dels conqueridors espanyols (1519) fou inclosa en un grup d’esclaves sexuals destinades als nouvinguts. D'entrada va ser entregada a Alonzo Hernando Puertocarrero, però després passà a Cortés. Malinche esdevingué amant, assessora i intermediària d'Hernán Cortés amb el catòlic nom de "Doña Marina". Participà activament en l'ocupació i destrucció del poble asteca, poble al qual l'invasor va desarrelar, controlar i sotmetre.
Comparant les històries maia i catalana hom pot trobar clares similituds entre la "Maledició de Malinche" i l'expressió "Quan el mal ve d’Almansa...".
Deu ser que no tinc ben resolt el procés d’identificació nacional, però de tant en tant voldria canviar d’adscripció tribal (020 Jo vull ser espanyol! (amb perdó)).
Avui llegim o sentim que, per a reactivar l’economia i incentivar als bancs a deixar diners, la Reserva Federal ianqui (Fed) ha fet una rebaixa histèrica dels tipus d’interès i els ha deixat entre un 0 i un 0,25% (aquí, una iniciativa així incompliria la Llei de Rebaixes!). No cal ser massa espavilat, o un americanitzat* Sala Martín, per preveure que en la propera baixada els tipus interessants passaran a ser negatius i, aleshores, per deixar-te diners els bancs t’hauran de pagar interessos (una bona picossada si et fas pregar!).
Com que sembla que el Banc Central Europeu no té previst seguir el camí de la Fed: tots cap a Ianquilàndia, que hi falta gent!
* Americanitzat perquè duu americana, eh! Que ja sabem que és un socialdemòcrata de tota la vida.
Els darrers comentaris que ha rebut el Tetrabloc feien, d'una manera o altra, referència al fet religiós; ja fos anecdòticament (les taules de la llei de 251 Entrades + clic@ades (novembre 2008) o consideracions teòriques sobre l'ateisme (a 238 Sura 1).
Sobre monoteismes, al pròleg del Tractat d'ateologia de Michael Onfray (Edicions de 1984, Barcelona 2005):
"Penso en les terres d'Israel i de Judea-Samaria, en Jerusalem i Betlem, en Natzaret i en el llac de Tiberíades, que són, sense excepció, llocs on el sol crema els caps, asseca els cossos, assedega les ànimes i genera delers d'oasis i ànsies de paradisos on l'aigua brolla fresca, límpida i abundant, on l'aire és suau, perfumat, acariciador, on l'aliment i les begudes abunden.
El primer que faig cada dia en arribar a la feina -els dilluns també- és repassar els butlletins oficials (DOGC i BOE) per veure si hi ha alguna disposició que pugui interessar als comandaments de la Direcció. Avui no n'he trobat cap, però si que al DOGC (núm. 5269, d'01.12.2008) hi ha una norma que m'ha cridat l'atenció.
Normalment els apunts que comenten disposicions o aspectes dels diaris oficials (214 Peculiaritats del DOGC, per exemple) els encabeixo a la categoria Administració Pública (juntament amb d'altres qüestions), aquest he tingut molt clar que havia d'anar a Ideologia, a la seva, és clar:
En el post anterior (236 Vinyeta d'actualitat) en Jaume d'Escriu -li estic agraït- ha inserit un vídeo de Youtube on Jim Garland i Pete Seeger interpreten I Don't Want Your Millions:
L'he vist i escoltat. Youtube suggereix altres vídeos (altres versions de la canço, altres cançons del mateix autor, d'altres cançons o videos del mateix estil o relacionats...). Sota us enganxo una altra versió de I Don't Want Your Millions amb un il·lustratiu muntatge fotogràfic:
Dies enrere postulava que 213 Un altre món és possible (i sobretot desitjable!); aquella entrada me la va suggerir la lectura del llibre de l'Arcadi Oliveres, i també el fet que l'endemà de comentar 205 Dues notícies vaig ser víctima d'un 207 Assetjament proendeutament.
Hi ha petites coses que podem fer per millorar una mica el noste món i avançar cap a l'altre com 223 Intercanvi i regal. Aquest dissabte l'Alcampo de Sant Quirze ens en suggeria una altra:
Dies enrere, després de 207 Assetjament proendeutament, vaig publicar l'entrada 213 Un altre món, allà hi feia un "parell de pinzellades d'un llibre breu i molt interessant", el llibre de l'Arcadi Oliveres que duu aquest títol. El perepunyetes habitual comentava que ell, com a gent que és, no ho veu clar; jo li responia que si les alternatives al malbaratament de recursos (i al consum enfollit) "són més cares, menys rendibles o impliquen un mínim esforç o molèstia ja hem begut oli".
Una d'aquestes pràctiques limitadores del consum, que no dóna massa feina i que, a més, permet estalviar, és la socialització de béns d'ús d'embarassades, nadons i infants: es tracta de roba que no té massa desgast i que pot ser reaprofitada diverses vegades, joguines per a edats primerenques que al cap d'un temps es desen al traster o al capdamunt d'un armari, mobles per a nadons (bressols, llits de baranes -amb llurs robetes-, canviadors, ganduletes, cotxets...), i estris diversos.
Aquestes coses -i d'altres- passen amb facilitat per familiars, amics i coneguts.
El sindicalisme es un tema que no tocava des de 064 Primer de maig. Ahir em va arribar Lluita obrera digital, el butlletí quinzenal de CCOO de Catalunya. El tema de la primera pàgina i de l'editorial és el treball digne.
Apostasia: rebuig total de la fe cristiana després d'haver rebut el baptisme.
Quina paraula! Un dia el Joan em va comentar que volia apostatar. Gairebé em feia mandra pensar què volia dir aquesta mena de cosa. Potser és perquè mai m'he pres la molèstia de pensar si em fa nosa figurar a la llista de seguidors de la fe catòlica: em van batejar, vaig fer la comunió i, fins a certa edat, cada diumenge, a missa.
I ara... doncs tinc els meus dubtes en aquesta matèria. Però cada persona és un món. Resulta que quan jo ja havia aconseguit entendre que el Joan necessita sortir de la famosa llista, ell no ho podrà fer perquè el Tribunal Suprem ha decidit que l'església no té l'obligació de fer constar les persones que apostatin en el seu registre.
En un context de crisi econòmica internacional, amb alguna acció que (per la petitesa del nostre país) considero espectacular (205 Dues notícies, la segona; i 207 Assetjament proendeutament) he repescat una lectura: Un altre món, d'Arcadi Oliveres (Angle Editorial, 2006).
De la part 3, Altres formes d'economia:
"Existeixen tres mites del capitalisme: el del mercat lliure, el de la borsa com a reflex de la situació econòmica i el mite del creixement continuat de l'economia".
Els llibres d'economia expliquen molt bé el funcionament del mercat, la teoria, però la pràctica és una altra. La borsa, enlloc de mostrar la riquesa i la producció d'un país, reflecteix l'especulació. Per fer front al demencial malbaratament de recursos, a la incontrolada despesa energètica: ha arribat el moment de començar a decrèixer.
Ahir comentava 205 Dues notícies; l'una era la intenció d'alguns socialistes barcelonesos de reivindicar el domini .bcn per la capital (nominal?) del Principat. Pretensió aplaudida pel PP de l'ajuntament, amb la condició que això suposi bandejar ara i sempre el .cat. (Borinotus, a l'entrada, comentava que curiosament els madrilenys no demanen un .mad).
La segona notícia (la que es relaciona amb el títol d'aquest post) és la recent difusió (per part del seu protagonista) de l'expropació de prop de mig milió d'euros a un bon grapat d'entitats financeres:
"Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré."
"Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat."
"Es tracta d'una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. Quan el finançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que "robar" als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?"
1) Considero que aconseguir el puntCAT per a la comunitat lingüística i cultural catalana ha estat el major èxit que com a nació hem assolitat en força anys. Ara ens podem presentar en aquest nou continent que és la Xarxa com el que som, catalans i punt (puntCAT, és clar!). Es tracta d'una iniciativa (plenament reeixida) que el company enMesVilawebSaül Gordillo ha documentat en una obra de referència, Nació.cat (bloc).
El paràgraf anterior bé a tomb perquè fa un temps, l'ICAAN, l'organisme que regula els dominis a Internet va manifestar que obriria l'aixeta, així els dominis en poc temps es podrien multiplicar. Algunes ciutats s'han afanyat a postular-se com a futures propietàries de dominis: París, Berlín i Nova York. Algun socialista del nostre cap i casal també va aixecar (encara que tímidament) la veu. Ara és el PP barcelonès (aquests si que van de cara -punt 3r) el que advoca per un .bcn i promet donar suport al PSC; la condició és la substitució de les pàgines amb el .catpel nou .bcn
Ja ho sabem: tot el que no vagi a favor de la catalanitat (ja no parlo ni de catalanisme!) en va en detriment i reforça l'espanyolitat; i d'aquesta tàctica els socialistes nostrats en saben un munt!
http://www.youtube.com/watch?v=FGswPFJYM5g