És només un exemple, i potser no cal fer-ne un casus belli, però ja començo a estar-ne tip, i no crec que sigui l'únic.
En qualsevol país normal (i que cadascú pensi el que entén per normal) que una empresa es faci publicitat: vistosa, ben acolorida, ben dissenyada, amb unes dimensions considerables en una concorreguda parada d'autobús (és una estratègia correcta per a qui té peles, oi?); és a dir, ajustant-se a les regles canòniques del màrqueting, és d'allò més corrent.
En l'anterior apunt vaig ajornar (més que res per crear una mica de suspens, i sobretot per no enllargar-lo encara més!) la prescripció que en Gabriel Bibiloni proposa per a la reconstrucció facial del català: coneguts els símptones ara toca parlar del remei. Abans d'entrar en el detall i perdre'ns una mica en disquisicions quirurgicofilolòqiques, i amb la sociolingüística, jo us avançaré la medicació de xoc (necessària, malgrat que pot ser/potser no suficient!) per retornar la salut a la malalta:
Ara, si vives a Madrit i ets polac (o no!) podes demanar ca als teus fils d'entra 3 i 12 añs (o més grans si son molt polacus, tontus i rapateixen) recibin l'ansañament principalment an catalan.
Passejant pel Racó català (així estem, així ens tenen: arraconats!) he ensopegat amb un article sobre llengua que primer m'ha cridat l'atenció i després enganxat: Opinions: Amb la cara desfigurada; l'autor el doctor en Filologia Catalana Gabriel Bibiloni (ell és defensor aferrissat dels termes blog i bloguista):
"Ho ho escrit diverses vegades i ho escriuré les que calgui: la fonètica, la pronunciació, és la cara de la llengua, la fesomia que es copsa al primer cop d’orella. Part essencial de la personalitat de l’idioma. Aquesta cara del català, única i irrepetible, que ens singularitza i ens diferencia dels altres, s’ha mantingut intacta fins ara, i encara hi ha una part important de la nostra societat que la hi manté. Però fins quan?
[...] Parlar espanyol sense accent català ha estat un dels objectius nacionals a què els catalans s’han dedicat amb més entusiasme, i això ha comportat tot un canvi d’hàbits articulatoris que s’han acabat aplicant al català."
La fonètica, el primer tret de la personalitat lingüística, esdevé un rostre desfigurat. Exemples d'hàbits articulatoris espanyols que substitueixen els catalans són el xava, el parlar bleda i el ieisme.