Com cada matí avui he arreplegat un parell d'aquests diaris gratuïts que reparteixen dues noies, de simpatia que sospito ensinistrada, al peu de les escales de l'antiga Residencia Generalísimo Franco (la denominació actual és més semítica, sionista, geogràfica, orogràfica...). Un és el 20 minutos (que, normalment, amb 5 o 10 te l'acabes) i l'altre el Què! (és a dir, edició amb accent obert i poca cosa més).
"Catalunya és la segona regió europea amb més quantitat de cultius transgènics"
La plataforma Som lo que sembrem es crea amb la voluntat de promoure una iniciativa legislativa popular per aturar els cultius i aliments transgènics a Catalunya. La proposta sorgeix des de l'Assemblea Pagesa de Catalunya, però ja en formen part moltes organitzacions o persones d'àmbit nacional preocupades per aquest problema i disposades a col·laborar en la campanya. Perquè la proposta de llei sigui sotmesa a votació en el Ple del Parlament cal un mínim de 50.000 signatures.
Entro amb la meva filla de cinc anys en una biblioteca pública de Sabadell dos dies més tard d'una vaga de mestres.
Ho fem en silenci, com toca. Un cop a dins, però, no sé si som a la Biblioteca Vapor Badia o si ens hem colat en un parc infantil: criatures que corren entre les cadires, pares i mares que fan petar la xerrada i la megafonia que alerta del silenci tan necessari en aquell espai.
Comença l'aventura: escriure, reflexionar, debatre, compartir... tot en bona companyia. Amb la il·lusió primerenca i amb la voluntat de regularitat.
I com que l'actualitat reclama una queixalada de protagonisme us obsequiem amb una foto presa a l'Av. Barberà de Sabadell, no és cap muntatge, és la prova que la realitat sovint és més tossuda que no pas aquells que pensen que amb diners, poder i mitjans de comunicació ens poden aixecar la camisa... i té un sentit de l'humor, peculiar.
