Per a tots els gustos

Un himne nacional és una cosa seriosa, malgrat que, amb el tipus de lletres que tenen tots els que conec, caldria demanar l’ajut del Ministerio del Tiempo o el Túnel del Temps d’aquella sèrie fantàstica dels 1960 per anar cap al segle XVII, XVIII o XIX per fer-ne una lletra amb ganxo, qualitat i que duri molt de temps dins la memòria de la gent, fins i tot de la que no li agrada cap himne.

Amb això de la Marta Sánchez i el seu himne remodelat per l’Espanya, ha tornat a punxar en os, que dirien els toreros. La seva lletra és de poesia arnada, vella, encara pitjor que d’altres intents per escriure una lletra.

Però com els unionistes no tenen cap artista viu amb carisma entre ells que faci una cosa que els agradi de debò (en Manolo Escobar ens va deixar el 2013, en Garci ja no fa cinema i el Torrente és un personatge de ficció), s’han trobat de cop i volta amb una cantant que avui dia, hi era gairebé oblidada, ja que fa temps que no treu cap disc, i que se li ha vingut al cap treure’n una nova cançó, del tot inesperada.

L’he sentit, d’aquest himne, i és desencertat del tot. La lletra és cursi, el seu estil musical podria servir una mica per Operación Triunfo, però res més. L’entusiasme dels polítics del PP, C’s i Vox, que es creuen que han descobert el súmmun de la modernitat, sigui dit com ells creuen que és modernitat.

Podria dir-ne un munt de coses de l’oportunisme i demagògia dels polítics que, de cop i volta, agafen una cançoneta com aquesta i la fan una mena de santuari. Però ells mateixos ja esdevenen una paròdia d’ells mateixos.

Que sabeu qual seria una versió d’un himne llegendari, amb ganxo, força i també una mica de transgressió? En Serge Gainsbourg ja en va fer un, l’any 1980, amb La Marsellaise i un cor de noies jamaicanes: “Aux armes aetcetera”, on en Serge, amb la seva veu trencada pel tabac i l’alcohol, recitava parlant la lletra de La Marsellaise, mentre les noies mulates jamaicanes del cor repeteixen el títol de la cançó. Ell no va tenir el mateix èxit de la Marta, l’extrema dreta va demanar la seva expulsió de França, però avui dia és un clàssic del seu repertori i té molts vídeos a YouTube, amb moltes visites.

Jo, no faria cap versió d’aquesta mena dels nostres Els Segadors, els tinc massa estima. Només si fan una paròdia pels esquetxos del Polònia de TV3 o Està Passant. El Polònia ja va fer una paròdia de l’himne espanyol, amb l’Ángel Acebes disfressat com el Neng de Castefa i l’himne en versió tecno discoteca.

I mentrestant, tot esperant que els nostres presos polítics siguin novament al carrer. I que la Marta Rovira no sigui amb la mateixa mala sort que ells.

(Paròdia d’Està Passant amb la Marta Sánchez, esdevinguda un tatuatge d’Eduardo Inda al pit).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!