Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

2 d'agost de 2016
1 comentari

Després de l’enèsima sentència del TC…

Després de l’enèsima sentència del TC, es veu que a Madrid, ja no saben què fer. Sense Govern des de fa molts mesos, però que actuen com si fos un Govern estable. Sense oposició clara, ja que amb les segones eleccions, els votants del PP que hi havien confiat en C’s, van decidir tornar-se’ls al PP, tot i els escàndols.

Amb la nova sentència del TC, tot i el llenguatge més aviat d’una altra època de qui va escriure l’escrit de la mateixa, es veu que l’article 155 de la Constitució espanyola no els serveix per gaire, ja que el mateix article està blindat contra els abusos de poder dels Governs centrals, ja que això que diu es pot interpretar de qualsevol manera. És com aquella Llei, afortunadament no feta, a Hongria, la qual proposava fer multes severes a qualsevol mitjà “que ataqués el Matrimoni, la Família o la Religió”. Doncs, ¿quins serien els atacs al Matrimoni, segons els governants? Defensar una dona que va abandonar el seu avorrit marit per un altre home, molt millor com a persona en tots els sentits?

Tot i que ja sabem que estan cercant, amb lupa, qualsevol excusa per empresonar la Forcadell, el Puigdemont i els altres. Tot i que saben que això, només els dóna més suports i més vots als indepes. Però ells, que creuen que algun dia seran recompensats, fins i tot amb el Premi Nobel o una cosa semblant, o hi apareixeran als llibres d’Història com uns sants incompresos, diguem-ne, com els Vincent Van Gogh de la Política, no s’aturaran.

No volen entendre que el seu enyorat Francisco Franco va fer atrocitats a Catalunya, que no va ser el presumpte sant en vida que ells hi creuen que va ser, que l’Espanya franquista va ser marginada per la seva dictadura, no pas per enveja d’altres països…

I els jueus, als que ara el Govern Rajoy dóna suport de valent, abans eren menyspreats per ells mateixos. Va tenir que ser el Govern Felipe González, el 1986, qui va fer relacions diplomàtiques amb Israel, una cosa a la qual s’hi va negar el franquisme i també la UCD de Suárez i Calvo Sotelo (“España no reconocerá al Estado de Israel hasta que no devuelva los territorios ocupados [de Palestina]”.

Ara, per les vacances d’estiu, baixarà la tensió, la qual cosa agraïm, tot i que encara resta en Rajoy, que no sap com a poder ser investit President, tot i que d’altres col.legues governants van governar en minoria, amb molta més habilitat, però en Rajoy, sempre covard, només se sent còmode amb “adhesiones inquebrantables”, com deia el llenguatge rimbombant d’aquells temps passats.

No parlo del paperot del Rei Felip VI, al qual la seva mancança de carisma i el seu posat avorrit fins dir-ne prou li fa molt mal, tot i que els monàrquics aduladors no li vulguin veure mai. Si els seus dos discursos de Nadal van ser un rotund fracàs, s’afegeix que no té la força de convocatòria que sí tenia el seu pare. Sovint, crec que li faria molt bé que els propers discursos els digués la Letizia, que sap molt d’això de parlar a la televisió.

  1. Perr a legislació contraria a la llibertat de pensament o d’expressió, no cal anar gaire lluny. Un parell d’exemples a ca nostra:

    1) Al Codi Penal de l’Estat espanyol hi ha un article on està penalitzat l’escarni a la religió [o a la no-religió] (No cal dir, que el 100% de la “religió” es refereix a la religió católica romana).
    http://leyes.org.es/art-525-del-codigo-penal/
    http://helvia.uco.es/xmlui/bitstream/handle/10396/7459/dyo7_26.pdf?sequence=1

    2) El Parlament català va parir una llei suposadament en contra de l’homofòbia, on -entre altres perles- penalitza les critiques als actes homosexuals.
    http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6730/1376345.pdf

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!