Després del desgraciat accident de fa dues setmanes, la Muriel Casals no l’ha pogut superar i va aclucar els ulls. Però ens resta el seu llegat, la seva lluita i d’altres virtuts.
No vull fer el típic panegíric, o com es digui. La Casals va ser saber senzilla i ferma alhora, amb el seu tarannà, i el seu accident ho va tenir amb la seva vida quotidiana, quan hi anava pel carrer com hi podem anar qualsevol de nosaltres (a mi, algun cop, alguna bicicleta m’ha passat tot fregant-me).
He llegit la dedicatòria feta a ella per en David Fernández, amb els versos de Mario Benedetti, allò que va dir l’Ada Colau, les paraules del President Puigdemont…
Poc, diguem-ne clar, per descriure allò que va ser la Muriel Casals, que per una desgràcia quotidiana, ens ha deixat. Una d’aqueixes persones que cauen molt bé fins i tot als seus adversaris.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!