La ciutat de París mira de sobreviure després del cop molt dur, el segon en deu mesos, amb els terroristes d’Estat Islàmic, aquest cop millor organitzats i amb mètodes suïcides.
Com jo hi era anit, com a públic, al programa La Sexta Noche, vaig poder veure que els parisencs hi anaven cap als indrets dels atemptats per desar-hi de flors, dibuixos, missatges, etcètera. No volen deixar-se aclaparar per la por, volen viure. Fins i tot van demostrar això els seguidors de la sel.lecció francesa de futbol, que guanyava l’Alemanya per 2-0 fins que es va suspendre el partit per les bombes dels suïcides que hi sonaven a prop, tot cantant La Marsellaise.
No anaven contents, gens ni mica, però van donar una lliçó de superació, tot i que molts d’ells van perdre d’amics o familiars.
Barcelona també va passar per l’atemptat d’Hipercor fa gairebé tres dècades, que va commoure la ciutat sencera, i me’n recordo de la manifestació, a la qual, la Núria Espert, que va llegir el manifest final, deia aquella meravellosa frase d'”Els criminals no assassinaran l’esperança”.
O Madrid, fa onze anys, va tenir la tragèdia de batre el rècord de víctimes, 192, dins aquells trens que van arrasar les bombes terroristes, que fins i tot van matar musulmans honests que hi anaven per la feina. Es van posar en contra seva fins i tot els de la seva mateixa religió.
Doncs, no assassinaran la nostra esperança, la de tot arreu, de viure en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!