Per a tots els gustos

Joan Barril, la Diada de Sant Jordi del 2011, a Sabadell

Fora de Catalunya no era gaire conegut, sobretot perquè no era gaire mediàtic, ni tenia tendència a cridar l’atenció per frases polèmiques, ni per actituds de vedette, ni tampoc per escriure 50 tuits diaris plens d’adjectius insultants. Joan Barril tenia un programa diari a Catalunya Ràdio, “El cafè de la República”, on repassava l’actualitat i feia entrevistes, sempre que no hagi partit del Barça, que llavors posposava l’emissió per a l’endemà. La seva malaltia li havia impedit presentar-lo des d’Octubre.

Molts anys va tenir una columna diària d’opinió a El Periódico de Catalunya, a la contraportada, on analitzava l’actualitat amb un estil clar. Els que hem conservat part d’aquests articles en col·leccions de retallades, hi trobarem, triades a l’atzar, perles com dins el seu article “Una trampa rera una altra”  del 2004.02.19: “Sí, ETA ajuda a treure partit d’unes eleccions, ja que s’utilitza el nom d’ETA i es dóna als seus comunicats una credibilitat notarial. Si ETA ho diu, és segur, si Carod-Rovira diu el contrari, se li escup. (…) Estan difamant a Carod i manipulen la història per un grapat de vots”.

O quan al novembre de 2005 van tenir lloc aquells disturbis a les “banlieues” franceses, que van fer tant mal a la imatge exterior del país veí i van decebre a algú tan francòfil com en Barril: en “Toc de queda”  (2005.11.09): “Ens han obert horitzons i ens els han tancat. Quan la joventut no té res més a fer que esperar i desesperar-se, ja únicament li queda la ira. En comptes de la Policia, que vingui algú a buscar les causes [d’això] “.

També va escriure en diaris d’abast estatal com El País, va col·laborar en guions de televisió, va ser director de revistes, va tenir una editorial pròpia (Barril & Barral), etc., a part de presentar diversos programes culturals a la TV catalana. Molt polifacètic. La seva última novel·la, “La dona immòbil”, es publicarà pòstumament.

El seu aspecte no era tampoc de personatge mediàtic que t’enganxa al moment, vull dir espectacular, tant se val si era guapo o lleig. Era grassonet, cara de bona persona, amb mig somriure, com qualsevol amic de confiança. I la seva manera de parlar mai t’imposava. En recordar-se d’ell, un altre mestre de la ràdio i que treballa a la mateixa emissora, Catalunya Ràdio, que és Joaquim Maria Puyal, que narra els partits del Barça, deia: “Ara, molta gent se’n recordarà d’ell amb grans declaracions, però la majoria de mitjans no van saber aprofitar el seu talent “.

Havent d’aguantar diàriament a periodistes, em refereixo als mediàtics i tertulians, amb gestos prepotents, cridaners i amb més paraules malsonants a la boca que Camilo José Cela quan era molt conegut, Barril s’hagués sentit fora de lloc, ja que no és pas dels de xisclar alhora que els altres, com en aquests inefables debats de “Gran Hermano”, els quals mai no he perdut el temps veient-los, ja que es preocupa de debatre sobre temes banals com si haguessin descobert la roda.

A “La Sexta Noche”, on hi vaig jo com a públic, Barril podria haver aportat la seva manera de parlar, però davant Inda, Marhuenda o els polítics de torn convidats com a contertulians, el programa hi creu que amb convidar de tant en tant Xavier Sardà ja n’hi ha prou. Serà perquè en Sardà xiscla més alt?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!