Per a tots els gustos

Fa pocs dies, em vaig assabentar d’un reportatge que havia de ser emès per l’excel·lent programa “Sense ficció” de TV3, que sol emetre diversos sobre temes espinosos, com el de l’auge de l’extrema dreta europea, que va ser extraordinari. Va ser per casualitat, ja que acabat el Telediario de La Sexta, avançaven el contingut del programa esportiu “Jugones” del Josep Pedrerol. Mai no hi veig el seu programa perquè en fa una pudor sensacionalista i tendenciosa aclaparadora.

Anunciava, com si fos l’Apocalipsi, que TV3 emetria un reportatge sobre el costat fosc del Reial Madrid. Vaig voler esbrinar pel meu compte com seria aquest programa, i em va venir la curiositat de veure-ho, no pas per un morbo barat, sinó perquè TV3 sap tenir molta cura dels seus programes i no cauen dins el sensacionalisme barat de la majoria de televisions d’emissió estatal.

Vaig esbrinar l’hora i dia d’emissió, i en veure’l, em va agradar molt. Denunciava una cosa que potser els que som del Barça i catalans hem denunciat sense que ningú ens escoltés: que el Reial Madrid va tenir ajudes claríssimes de Francisco Franco i el franquisme. No diré pas si arbitrals o no, però sí privilegis per part del dictador i del seu Règim polític, cosa que el Barça mai no va tenir, encara que Franco mirés algunes vegades guanyar-se la simpatia del club català, de manera vetllada i que els barcelonistes mai no ens vam creure, ni tant sols que ho veiéssim a una pel·lícula de Frank Capra.

Com tots sabem, al franquisme no li agradava gens el Barça perquè sempre havia tingut simpaties per part del catalanisme, potser perquè era gairebé l’única institució catalana que era escoltada i admirada fora de les fronteres de Catalunya. Però sempre amb el seu propi estil. I per això se li qualificava d’equip “desafecto al Régimen”.

Tot el contrari que Santiago Bernabéu, franquista declarat, que des de la seva proclamació com a President madridista el 1943, va fer seus els desitjos dels capitostos del franquisme de fer una alternativa al Barça, genuïnament espanyola i que encarnés els valors del Règim.

L’afer Di Stefano va ser el més clar exemple de l’obsessió franquista per assolir-ho, on la directiva del Barça va tenir finalment que renunciar a fitxar-lo, en rebre molts dels seus directius, propietaris d’empreses tèxtils catalanes, amenaces i coaccions de boicot als seus negocis, una d’aquestes vegades acompanyades amb la frase “Recuerde que usted tiene familia”. No, no era cap frase d’”El Padrí”, sinó una frase dita a la vida real.

No hi negaré de cap manera que el Reial Madrid va aconseguir un equip potser el millor del món al segle XX, i la incorporació de Di Stefano, el Messi de l’època, va ser decisiva, però va ser tan manipulat políticament (mil vegades més que podria haver-ho estat el Barça) que avui dia encara se li continua veient així. És feina per als madridistes moure’s perquè aquesta imatge desaparegui i es modernitzi. Que no n’hi ha prou amb nomenar un exjugador madridista francès i musulmà com a entrenador del Madrid B.

A part, més detalls que el reportatge va mostrar, sàviament mostrant tots dos punts de vista, des dels barcelonistes que van viure en persona allò o de boca dels seus pares o avis, o de madridistes que opinaven el contrari. Va ser un encert entrevistar el nét de Franco, que també aporta detalls desconeguts, o l’ex directiu amb Bernabéu, que aporta, potser sense adonar-se’n, dades que contradiuen allò que defensava.

El més curiós és que ha estat el reportatge dos anys esperant a emetre’s, com si hagués por a això per part de TV3. Hauria d’aprendre de la TV francesa, que no es va intimidar gens ni mica davant les queixes pels guinyols de “Les Guignols de l’Info” (Canal + França) sobre ja sabem quin assumpte, ni tampoc el seu programa de reportatges amb “Juan Carlos, l’ocàs d’un Rei “, on van ser entrevistats sense problemes molts polítics espanyols d’esquerres com en José Luis Rodríguez Zapatero i el diputat d’ERC Joan Tardà, però al qual no va voler intervenir cap diputat del PP ni tampoc d’UPyD.

I el més lamentable d’això és que l’autor del reportatge de TV3, Carles Torras, ha rebut amenaces de mort per Internet, i alguns mitjans de comunicació pro-madridistes animen a Florentino Pérez per querellar-se contra TV3. És a dir, que tindríem un nou cas Jordi Culé, o cas Hienes, o cas Les Guignols de l’Info. Esperem que no. Torras només va denunciar allò que molts demòcrates sabem de fa anys, i que va fer molt mal al futbol espanyol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!