Per a tots els gustos

Artur Mas ha estat intel·ligent, no es podia fer d’una altra manera, ja que l’Estat espanyol segueix entossudit i en la seva obsessió de no permetre la consulta, més que recordar un país que defensa la seva integritat territorial, recorda algú que creu que li deixarà la dona per anar-se’n amb el primer que s’hi trobi. Això sí, si els polítics espanyols celebren el que creuen que és una victòria, no ho és pas. És simplement un canvi d’escenari, una cosa semblant a aquells referèndums simbòlics que van començar a Arenys de Munt, que van donar que parlar no pas pel tipus de referèndum, sinó per la reacció de grups d’extrema dreta que es van dirigir cap al poble i van aparèixer tot amenaçant la gent que votés.

Això va ser el que va animar als organitzadors de les posteriors votacions a la resta de Catalunya, que en comptes de venir gent espanyola a convèncer pacíficament als habitants d’Arenys de Munt que no votessin allò, o que almenys votessin No, hi arribessin aquelles colles més semblants a sicaris de la màfia o amics de Tony Soprano que no pas d’espanyols pacífics que defensen la unitat del seu país, que n’hi ha, per descomptat, ningú nega això, però aquelles no eren les maneres d’algú que presumeix de cavallerositat. Que si jo fos habitant d’allà i em coaccionen uns senyors vinguts de fora que et donen lliçons morals i a sobre t’amenacen de mort amb expressions grolleres, més ganes tindria jo d’anar a votar, i votar Sí, per portar-los la contrària.

El trist de tot aquest assumpte és que si la consulta s’hagués pogut fer sense problemes, és que no hauria estat vinculant, ben al contrari que la d’Escòcia. Fa uns dies, Jordi Évole a “El intermedio”, parlant del retorn del seu programa “Salvados”, amb un primer programa on hi veurem l’Oriol Junqueras parlant pacíficament amb gent de Sevilla sobre la independència de Catalunya, s’ha referit a la consulta i va dir una cosa coherent i sensata: “Si cal fer la consulta, que sigui vinculant, perquè per fer una no vinculant, millor fer una enquesta”.

Però com Artur Mas es va prendre això com una promesa que no ha d’incomplir, sobretot sabent que les enquestes li donen com a perdedor en les pròximes eleccions catalanes en favor d’ERC i de Junqueras, ha hagut de arriscar-se. No és que sigui jo un partidari obert d’en Mas, mai ho he estat gens, i em cau millor Junqueras, que intel·ligentment s’ha mantingut en un segon pla defensant allò que hi creu bo. Però la demagògia i malaptesa d’Albert Rivera i d’Alícia Sánchez Camacho li ha fet bo, a Mas. Ni tan sols ells han sabut ser coherents dins la seva denúncia d’allò que consideren una dolenta actuació del President, ja que es disputen aferrissadament el vot dels que se senten espanyols i s’acusen mútuament de totes aquestes ximpleries que els polítics utilitzen per vendre’s com els únics decents del planeta… no, de l’Univers, segons la seva “modèstia”.

Hem d’esperar que la consulta simbòlica del 9-N, si s’arriba a fer perquè no l’aturi una altra paranoica maniobra del Govern Rajoy, sigui pacífica, que ho serà, llevat que vinguin els que van assaltar la Llibreria Blanquerna de Madrid dos anys seguits i facin el mateix amb les urnes del 9-N que hi vegin al seu davant. Hi haurien d’haver après la lliçó d’Escòcia, de com unionistes i independentistes feien allò que creien just sense coaccionar-se els uns als altres i conserven la seva amistat, però els que he citat se’n miren tot allò estranger com a inferior a la seva visió del món, excepte si és Alba Daurada, per descomptat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!