Per a tots els gustos
La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.
El poble escocès ha decidit seguir al costat d’aquell país amb un nom una mica pedant, que com hashtag a Twitter ocuparia gairebé tot el post: Regne Unit d’Anglaterra, Escòcia, País de Gal.les i Irlanda del Nord. No és el resultat que hi hauríem desitjat, almenys per tornar als escocesos la seva estima com a poble, però s’ha pogut fer en democràcia de debò, amb tots dos contendents lluitant d’igual a igual per aconseguir els vots de la ciutadania. Una cosa que d’altres pobles d’Europa desitgen saber igualment, i que no els han deixat almenys fer una consulta, igual que una empresa o un partit polític fa una enquesta entre la gent.
O la província canadenca del Québec, que és ben diferent a les altres províncies del país. Si el Canadà és de població anglosaxona, religió protestant i parla anglesa, el Québec és catòlic, població llatina francesa i parlen en francès. L’Estat canadenc els ha deixat fer dues consultes, sempre amb resultat negatiu, però hi volen fer-la un altre cop, quan els esdeveniments siguin favorables. El Québec no ha sofert cap boicot ni ha sigut perseguit per les seves idees diferents, tots els canadencs coneixen el seu tarannà, ja que els quebequesos, sàviament, han acceptat els resultats, i el Québec pot presentar cada any una pel.lícula als Òscars de Hollywood parlada en francès “québecois”. L’any 2004 va guanyar l’estatueta amb la magnífica, intensa i profunda “Les invasions bàrbares”, visió de la mort de les ideologies simbolitzada en un professor universitari que pateix un càncer terminal i que és un idealista d’esquerres clàssic, tot i que defraudat amb el comunisme.
I no crec que els britànics boicotegin els escocesos, perquè diuen que els necessiten de debò. Veurem si això és cert o potser no. A l’Estat espanyol, ja sabem que el pitjor pecat és l’enveja, perquè molts creiem que és per això, no poden deixar a Catalunya que almenys faci una consulta encara que no sigui vinculant. Els mateixos que s’ofenen contra França només per un programa d’humor que parlava amb ironia dels triomfs d’esportistes espanyols, i que fins i tot demanaven el tancament de Canal + França o alguna cosa pitjor, no saben actuar com ho fa un país civilitzat de debò. Només saben copiar coses de països civilitzats quan aquestes son properes a les seves pròpies idees de la vida, com la passió per la família unida dels Estats Units o l’Economia de mercat. No diré més dels seus defectes, ja els coneixem tots i ja resulta cansí, no volen modernitzar-se, sembla tenir encara aquells tics d’enviar missioners als països del Tercer Món per evangelitzar-los, quan la majoria de missioners respecten els costums d’aquells països, i més ara mateix.
Els escocesos van tenir la sort, mil vegades la sort, d’haver estat escoltats, tant se val el resultat de la votació, aviat tornaran a ser els veïns d’opinió diferent però que saben conviure. Els defectes que jo hi trobava si ells formaven el seu nou Estat, era que encara Escòcia no té coses que Catalunya sí té, com la indústria més potent o el respecte cap als drets de la dona, ja que si no, no es comprendria perquè la majoria de dones escoceses van votar No. Per ser un país avançat com els nòrdics, encara els resta molt camí, que tant de bo sigui recorregut aviat. Catalunya, veurem la sort que té, o que almenys la deixin tenir el seu tarannà sense imposicions alienes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una altra dada pel “no” escocés: les dones van votar “no”.
Ara per ara, ja sabem dos grups culpables del “no”: els avis i les dones.
Això sí, les fonts per les quals s’ha arribat a aquesta conclusió taaaant científica són unes enquestes que tenen la mateixa credibilitat que les enquestes que donaven un resultat de frec a frec entre el sí i el no…
Molt bó això de que a Catalunya hi ha més respecte a la dona que no pas a Escocia. O allò de que és un defecte social el voler que les famílies restin “unides”…
Atentament