–Un terratrèmol, potser, el que viu ara la política catalana amb l’inesperada confessió de Jordi Pujol i la seva desconeguda herència dipositada a Suïssa. Tot i això, l’ex President ha actuat amb rapidesa, cosa que altres implicats en escàndols semblants o pitjors no han fet ni faran mai. Però la seva lentitud en un afer d’aquesta mena serà una taca per al procès, almenys fins que la gent i els mitjans hostils al mateix se n’oblidin d’això.
–Els del manifest Libres e Iguales no semblen viure en aquest món, sinó en una mena de Disneylàndia, hi penso jo. Toni Soler fa un examen encertat d’allò que és en realitat aquest Moviment nostàlgic de temps més aviat imperials i que fan que la Sissi Emperadriu sembli una noia punkie de la Movida madrilenya.
–Madrid continua fent tot de manera maldestra. Amb aquest vet, continuen fent amics, i a sobre eliminen algú que parla francès, com en Mas, quan Rajoy i gairebé cap dels seus Ministres parlen francès.
–El nou Ben Laden, o encara pitjor que no pas ell, que vol ressuscitar els Califats, i ser un nou Califa, tot i que no farà això que feia el personatge de còmic del Gran Visir Iznogoud, el qual volia, de manera obsessiva i alhora patètica, ser Califa en lloc del Califa. Però aquest paio és perillós, és el nou Hitler, i a sobre amb carisma per encapçalar un Moviment intolerant a tot arreu.
–Això del Pujol i la seva caiguda del pedestal em recorda a la del Woody Allen amb les feministes. No son perfectes, això no existeix pas.
–No hi entraré en que si en Pujol es penedeix de debò d’haver tingut així aquells diners a Suïssa, però poca gent ho faria públicament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!