Per l’eminent historiador francès la recent resolució del Tribunal international de Justícia sobre l’acusació de genocidi contre Israel és un exemple més de l’ús militant de la història i el dret per atiar el victimisme palestí per encobrir el genocidi dels jueus. En aqueix article publicat el proppassat 26 de gener a Le Point fa
Richard Rossin, metge i humanista, fundador i secretari general de Metges Sense Fronteres i vicepresident de l’Académie Européenne de Géopolitique, també fou delegat general del col·lectiu Urgence Darfour. Va ser de les primeres personalitats franceses a posicionar-se al costat d’Israel en el conflicte en curs a Gaza amb aqueix article publicat a Valeurs Actuelles el
Avui, a Le Figaro, Maxime Tandonnet, explica que “les nombreux mouvements sociaux que la France a connus depuis 2017 traduisent une crise de confiance profonde des Français dans la parole politique. D’où selon lui la banalisation de la rébellion comme mode d’action.” «Plus la vie publique a tendance à se bureaucratiser et plus s’accroît la
He enllestit la lectura de l’autobiografia intel·lectual de Karl Popper, (1902-1994) “Busqueda sin termino”, (Editorial Tecnos, Madrid, 1977), i hi he trobat algunes notes clarificadores sobre la seva obra mestra “La societat oberta i els seus enemics”, per exemple que la volia titular “Falsos profetas: Platón-Hegel-Marx” (pàgina 152). També exposa el seu propòsit: “Yo pensaba
Avui, al The Times of Israel: “Israël va, à son tour, déposer plainte à la CIJ pour « génocide » contre l’Iran. Gideon Saar va s’atteler à constituer un dépôt de plainte pour génocide, les dirigeants iraniens ayant appelé à la destruction d’Israël et soutiennent fermement le Hamas”. Gideon Saar a déclaré dimanche qu’il comptait
Ahir es va conèixer la resolució provisional del TPI arran de la denúncia per genocidi interposada per Àfrica del Sud contra Israel arran de la guerra en curs a Gaza. Es tracta d’un episodi més de l’estrategia per subvertir els rols de jueus i palestins, convertint els primers en els nous nazis i els segons
Aqueix cap de setmana els antisemites d’arreu del món, també els nostrats, han bramat pels carrers per aturar “el gonocidi a Gaza”, una de les impostures sobre les quals se sustenta l’ofensiva en curs de tots els totalitarismes contra Israel i Occident. La campanya mediàtica global exonera Hamàs dels seus crims, n’atribueix la responsabilitat última
Fa més de tres mesos que ha començat l’Operació Espases de Ferro de les Forces de Defensa d’Israel en resposta a la massacre perpetrada pel jihadisme palestí el proppassat 7 d’octubre. He anat seguint diàriament els esdeveniments en contacte amb els amics residents a Israel, estant jo a Catalunya i també tres setmanes a Corea.
Shmuel Trigano, (Blida, Algèria, 1948), és un sociòleg i filòsof jueu nacionalitzat francès que avui publica a Tribune Juive aqueix punyent article: En ce jour scandaleux où le supposé “Tribunal” de La Haye juge l’Etat d’Israël pour “génocide”, une reconsidération de la nature de la haine des Juifs s’impose. C’est en effet une nouvelle modalité
El govern d’Àfrica del Sud, atribuint-se el paper de referent mundial de l’antiracisme ha engegat un procés contra Israel davant el Tribunal Penal Internacional per “genocidi” en curs a Gaza. Cal considerar aqueixa acció com el primer pas de l’obertura d’un nou front contra Israel que va més enllà del conflicte actual. En primer lloc,
L’antisonisme és una aberració ideològica que pretén diferenciar-se de l’antisemitisme tot aparentant una legitimitat moral que satisfà les consciències del progressisme occidental a l’hora de propugnar la destrucció de l’Estat d’Israel concebut com a l’origen de tots els mals. Els antisionistes nostrats no admeten ni tan sols contrastar els seus propòsits amb historiadors i juristes
En una primera anàlisi des del punt de vista israelià, la reacció de Xina arran de l’atac gihadista del proppassat 7 d’octubre hom creia que: “The War in Gaza has Damaged China’s Standing in the Middle East“, segons escrivia Galia Lavi a l’INSS el 6 de novembre de l’any passat. Però, la realitat és ben
El Consell Nacional de la Resistència Iraniana, organisme que aplega a l’exili l’oposició al règim islamista, ha fet pública abans d’ahir la seva anàlisi sobre la implicació d’Iran en el conflicte en curs contra Israel i les alternatives possibles per enderrocar la dictadura: Le 7 octobre, alors que le monde entier était sous le choc,
Malka Marcovich (1959) és una historiadora francesa, autora entre d’altres obres de l’assaig “Nations désUnies, comment l’Onu enterre les droits de l’homme, (Éditions Jacob Duvernet, 2008), i d’aqueix article premonitori sobre l’eclosió del totalitarisme contemporani resultant del fals diàleg de civilitzacions engegat per l’Iran i promogut per Rodríguez Zapatero i Erdogan, publicat a la revista
La persistent acusació de “genocidi” contra els palestins de Gaza és un dels ingredients cabdals de l’estratègia anti-israeliana que ara arriba al Tribunal Penal Internacional per iniciativa de la República Sudafricana. No hi ha estudis jurídic rigorosos que avalin aqueixa acusació. Per contra, la politòloga corsa Renée Fregosi publica ahir a la revista Telos aqueixa