Arriba el Primer de Maig i les corresponents activitats sindicals commemoratives de la diada de la classe treballadora. És també un indicador del moment polític i social que viu el país.
He seguit amb atenció les activitats del col·lectiu Sindicalistes per la Sobirania i també les de la Confederació Sindical de Catalunya. Sempre he defensat la necessitat d’un sindicalisme nacional català i durant uns anys vaig estar afiliat a la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya. Aquell projecte va fracassar lamentablement, des d’aleshores no he tornat a tenir militància sindical. Només, esporàdicament, vaig continuar donant algun cop de mà puntual a la Coordinadora Obrera Sindical fins a finals dels anys vuitanta. Actualment participo activament en l’associació professional del meu ram (els secretaris d’ajuntament de Catalunya) i sóc soci de la Cooperativa de la Selva del Camp. Dues activitats socials però desvinculades del sindicalisme estricte.
Amb Moisès Rial i, alguna vegada, amb Cesc Poch intercanvio opinions sobre l’impuls polític que caldria donar a la confluència progressiva en una única organització sindical dels diversos col·lectius actualment existents que no tenen una visió estatista del món laboral. La nova direcció d’ERC que sortirà del congrés del juny vinent, si és una executiva majoritàriament de canvi com propugnem des de la candidatura d’Esquerra Independentista, haurà de tenir entre les seves prioritats la de dissenyar una estratègia efectiva per a la creació d’aquesta força sindical catalana.
L’entrisme en els sindicats estatals, com l’experiència d’Avalot demostra, només permet obtenir alguns resultats puntuals. El capteniment d’UGT i CCOO en temes clau, com la crisi de les infraestructures gestionades per l’Estat a Catalunya, és mantenir-se al marge de les propostes que vagin orientades cap a un procés de construcció nacional. I justament per a fer-ho possible, a més d’altres agents socials i empresarials, hi cal la participació del sindicalisme català.
Post Scriptum, 28 de gener del 2018.
El conflicte multidimensional en curs entre el poble català i l’ordre estatal espanyol es projecta també en el món sindical: UGT i CCOO fan costat al bloc del 155 CE, inhibint-se de les vagues convocades en solitari per la Intersindical-CSC fent costat al bloc republicà, com va ser el cas de la vaga del 8 de novembre de l’any passat.
La gran patronal catalana Fomento del Trabajo Nacional té un paper molt bel·ligerant contra la causa independentista, com va fer palès l’estiu passat propugnant la no admissió a tràmit al Parlament de Catalunya de la llei del referèndum titllat-la de “cop d’estat jurídic”. Ara, FTN ha fet un pas més hi ha iniciat accions judicials contra la CSC i, de retruc, intentant restringir el dret de vaga.
La tàctica d’ERC consistent en inflar els sindicats espanyols amb els seus militants és un error estratègic que es fa patent ara que caldrien sindicats catalans forts al costat del poble i en canvi hores d’ara encara són massa febles per les responsabilitats que han d’assumir. Però, també aquí els temps estan canviant.
Post Scriptum, 2 de maig del 2018.
Seda Hakobyan i Alexandre Solano publicaren a Vilaweb el proppassat 30 d’abril una anàlisi exhaustiva de la situació del moviment sindical arreu dels Països Catalans: “Un Primer de Maig de transició“.
Post Scriptum, 3 de setembre del 2018.
La CSC fa una crida a tots els actors implicats en pro de la República catalana en uns termes que avui reprodueix Vilaweb i que trobo del tot escaients:
La Intersindical-SCS ha fet una crida als diferents agents de l’independentisme per acordar una resposta comuna al primer aniversari de l’1-O i ‘als esdeveniments polítics que ens permeti continuar el camí de la implementació de la República Catalana’. En un comunicat, el sindicat matisa que no pot convocar cap aturada de país i que les convocatòries, siguin parcials o generals, tinguin una ‘motivació exclusivament laboral’. Al mateix temps, però, recorda que és l’única organització sindical ‘favorable a la construcció de la República Catalana’ i es compromet a estar ‘al costat de tota la gent que vulgui i que lluiti per arribar a la plena independència’. Segons afegeix, ‘no pot restar ni restarà aliè al context sociopolític que viu Catalunya’.
D’altra banda, la Intersindical-CSC explica que en les vagues dels passats 3 d’octubre i 8 de novembre van patir ‘un considerable boicot per part de la majoria sindical de Catalunya’ i ha denunciat que aquests fets va posar ‘nombroses traves al normal funcionament de les dues vagues i la posterior persecució judicial promoguda per part de la patronal’.
Llegiu ací el comunicat íntegre:
«Els darrers dies estem escoltant diverses veus que demanen que Catalunya es torni a aturar aquesta propera tardor, coincidint amb el primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, convocat legítimament per la Generalitat i amb el suport de la majoria social i política del país i que va desencadenar una onada repressiva per part de l’estat espanyol a diversos nivells, que encara persisteix.
Nosaltres, el Secretariat Nacional de la Intersindical-CSC, des de la nostra posició política i sindical, volem fer un seguit de consideracions:
1. La Intersindical-CSC no pot convocar cap aturada de país. Els sindicats només podem convocar vagues, parcials o generals, i que tinguin una motivació exclusivament laboral.
2. En les vagues de l’any passat (3 d’octubre i 8 de novembre) vam haver de patir un considerable boicot per gran part de la majoria sindical de Catalunya. Aquest fet va posar nombroses traves al normal funcionament de les dues vagues i la posterior persecució judicial promoguda per part de la patronal.
3. La Intersindical-CSC, l’únic sindicat amb representació favorable a la construcció de la República catalana, estarà al costat de tota la gent que vulgui i que lluiti per arribar a la plena independència.
4. El nostre àmbit d’actuació és el món sociolaboral, la defensa i la millora de les condicions de vida de la majoria treballadora d’aquest país però un sindicat com el nostre no pot restar ni restarà aliè al context sociopolític que viu Catalunya.
Per tot això, des de la Intersindical-CSC fem una crida als diferents agents de l’independentisme per acordar una resposta, de la qual la Intersindical – CSC en formarà part, als esdeveniments polítics que ens permeti continuar el camí de la implementació de la República Catalana.»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!