Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de gener de 2008
12 comentaris

Gihadisme entre nosaltres ?

La detenció d’uns ciutadans pakistanesos a Barcelona fa quatre dies, (sobre els quals només cal recordar que tota persona detinguda i processada és innocent mentre no sigui condemnada), ha despertat preocupació per la possible aparició del fenomen de la violència gihadista a la nostra societat.

 

Fa uns mesos, Guifré Montoto, un periodista especialitzat en prevenció i seguretat en relació al “gihadisme suïcida”, publicava al diari Avui del 30 de setembre passat un article amb aquest títol on senyalava les característiques fonamentals d’aquesta mena de terrorisme. Deia Montoto que aquests comportaments sorgeixen a partir de processos d’aprenentatge promoguts per les mateixes organitzacions gihadistes més de les condicions de misèria i desesperació econòmica dels individus que n’esdevenen adeptes.  Hores d’ara els gihadistes condemnats per aquesta causa detinguts a Catalunya s’havien format com a tals en els països de procedència. La seva neutralització és, per tant, una qüestió policial.

Allò que prioritàriament ens ha de preocupar com a societat és evitar que en el futur puguin aparèixer  gihadistes nascuts al nostre país, (que no han de sorgir necessàriament de les comunitats islàmiques sinó que poden conversos com ja passa a diversos països europeus). Altres estats com Alemanya o França dediquen una atenció prioritària a la prevenció d’aquesta patologia social que afecta sobretot als adolescents o adults immadurs que són susceptibles d’arribar a una idealització absoluta i destructiva del gihadisme. No estem davant d’un problema religiós: el gihadisme és una ideològica totalitària i és en termes polítics i jurídics que cal combatre-la.

Com a llibre de referència per conèixer el pensament gihadista recomano la lectura de l’obra coordinada per Gilles Kepel “Al-Qaida dans le texte”, ressenyada en el post “Llibres (I)” d’aqueix bloc. Pel que fa a la psicologia dels suïcides és una bona síntesi l’article de Florent Gathérias, “Psychologie succinte des auteurs d’attentat suicide”, publicat a la revista “Stress et trauma”, 2006.

Post Scriptum, 13 d’abril del 2015.

Per un cop, coincideixo amb el diagnòstic que fa Lluís Bassets a l’apunt del seu bloc “La Catalunya yihadista

Post SCriptum, 17 d’agost del 2017.

Dissortadament, Catalunya a partir de l’atemptat d’avui deixa d’ésser base logística de rereguarda del gihadisme per esdevenir escenari de la guerra contra Occident, com va assenyalar fa anys Jofre Montoto al seu llibre “Gihadisme. L’amença del gihadisme radical a Catalunya“. Serà una conflicte llarg i multidimensional que se superposa al que està actualment en curs entre l’independentisme i l’ordre espanyol, poguent ésser instrumentalitzat per l’Estat amb la finalitat de desarticular el projecte nacional català emergent. L’actuació avui del Govern de la Generalitat i dels Mossos d’Esquadra demostra mentalitat d’estat, restant el govern espanyol a la rereguarda i maquinant com desdibuixar la imatge projectada per les autoritats i la policia catalanes.

  1. No sé s’hi es pot parlat de jihadisme, però si d’un corrent d’opinió pro-sionista.
    Mentre es fan detencions i s’especula sobre el fenomen jihadista, la situació a Gaza, producte de l’actuació de l’estat criminal d’Israël és insostenible. Però mentrestant és més còmode mirar cap a un altre cantó i atiar determinades pors domèstiques, mentre s’agutiza el sofriment inhumà del poble palestí.

  2. El jihadisme va ser fomentat pels nordamericans al Pakistan aprofitant-se de la misèria de la gent per combatre el comunisme rus.

    Qúestió que ara es va molt bé per justificar escuts antimisils i les seves despeses militars al governs americans i per extensió als de tot el món com a primera potència de la industria militar i els jueus es ha vingut bé per empastifar i refregar per la cara a tot el món la radicalització del seu conflicte nazi amb els palestins.

  3. Fa un comentari molt encertat sobre aquest flagell actual. Per cert, sempre m’he preguntat per què, arran de la salvatjada del 11-M a Madrid, no vaig veure en cap de la multitut de manifestacions que se’n van organitzar, cap, absolutament cap pancarta que digués explicitament:  Al-Qaida assassina!!

    M’agradaria que algú contradigués aquesta afirmació que en faig.

  4. A vegades al·lucino amb l’autoodi que pateixen alguns catalans també en aquesta qüestió, començant per algun comentarista anterior. Hi ha qui pensa que "l’enemic del meu enemic és el meu amic", però els seus "amics" Hezbollah, Ahmadinejad, Al-Qaida i companyia els tallarien el coll simplement per infidels.         

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!