Ahir al vespre varem tenir assemblea de militants de la secció local de Tarragona per debatre la ponència i les esmenes cara a la conferència nacional del proper 20 d’octubre.
Hi érem presents una quarantena d’afiliats dels gairebé dos-cents amb que compta el partit a la ciutat. Sergi de los Rios, diputat i conseller a l’ajuntament, va defensar la ponència aprovada per la direcció i va fer la crítica a la ponència alternativa del Reagrupament i les esmenes parcials d’Esquerra Independentista. I això que cap militant havia presentat cap dels dos textos alternatius per a ésser discutits. Només Josep Maria León, (veterà patriota aqui conec de quan era subscriptor de la revista “Independència” fa un grapat d’anys), amb unes esmenes parcials, i jo mateix, defensant per delegació la que havia presentat Gustau Navarro des de l’Alguer, afegíem alguna novetat. He d’agrair a tots els presents que el text del Gustau, que apostava per internacionalitzar la reivindicació nacional catalana i organitzar els militants del partit residents fora del país, fos aprovat per unanimitat.
Fora d’això la meva intervenció va consistir en manifestar que la ponència oficial no estava a l’alçada dels reptes actuals del país i del partit i demanar quin era el text de l’esmena que el Comitè Executiu havia acordat introduir per encabir-hi la proposta llençada des de La Vanguardia pel president del partit a finals d’agost. Si l’eslògan “Carod 2014” ha d’ésser alguna cosa més que això, ha fonamentar-se en una sòlida argumentació estratègica que doni resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Ha d’ésser el “Pla B” del partit i l’embrió del full de ruta cap a la consulta del 2014. Ha d’ésser, també, l’oportunitat per consensuar amb la resta d’esmenes presentades una resolució majoritària que permeti dir a tothom que ERC dona un pas endavant amb aquesta Conferència Nacional. No pot ser que a darrera hora, una intervenció de viva veu de Carod salvi la situació, els militants que fan confiança a la direcció es mereixen saber què voten. No es tracta de promoure adhesions incondicionals a uns i desqualificacions genèriques als altres. El resultat del dia 20 d’octubre hauria de tenir com a conseqüència que la premsa espanyolista es preocupi en la mateixa mesura que ho ha fet arran de la dimissió d’Imaz o amb la crema dels retrats dels reis. Un resultat que aixequi la moral a una militància escèptica i deorientada malgrat els nivells de representació institucional assolits. La responsabilitat es de tots els militants, però en primer lloc dels que ocupen llocs de direcció. El repte del 2014 està llençat, els poders de l’Estat i els seus aliats locals n’han pres bona nota. Cal saber estar a l’alçada, els dirigents els primers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I quins van ser els resultats de l’Assemblea? Les votacions?
Crec que descrius molt bé les necessitats que tenim, però no sé veure o llegir o re-llegir còm albires el futur. Tinc la sensació de que no acabes de dir tot allò que penses, com si guardessis al calaix part del que sents tot esperant veure com es va desenvolupant tot. I sí, tens raó, ets molt més clar que la resta, però….
Comparteixo que les actituts oficials d’erc haurien de generar la mateixa resposta que tenen les del pnb amb l’imaz, però tot i ser al govern, la representació és la que és i encara que hem reduit les estridències buides (brindis al sol) continuo trobant a faltar una mica més de suc en aquest bullit.
Falta esència, i no parlo de misticisme sino de claretat de plantejaments, però sobretot de claretat en la comunicació dels mateixos. Avui sentia al lehendakari parlar de ser "abertzale" i una vegada més no m’he pogut estar de sentir enveja….ciu mai serà el pnb, només erc pot acabar jugant aquest paper de fermesa vers españa i governabilitat eficient a casa nostra.
Una petita aportació al debat:
No se si hi estaràs d’acord, però jo trobo que el més preocupant de tot aquest procés de debat de la Conferència Nacional no és ni la ponència oficial ni les "alternatives" (veient qui les vota en segons quina secció local no tinc gaire clar que ho siguin), en el que entenc que esta essent una batalla pel poder pura i dura i no cap reflexió de continguts ni de futur.
Jo el que trobo preocupant és que ERC tinguem 410 seccions local i només unes 50 facin reunió per debatre la ponència ! I encara més, que en un partit de persones lliures sembla que els militants no puguin presentar esmenes pròpies, creades per cadscú , i tothom és limiti a adherir-se a alló que altri a fet per ell (ja sigui ponència oficial o esmes "alternatives"). El debat en aquestes condicions esdevé un diàleg de sords i un no-debat, del qual no n’acostuma a resultar gaire res (a part dels cadavers polítics que van quedant pel camí).
Com a mínim veig que hi ha gent com tú que presenta propostes pròpies, i en sé d’alguns altres que també ho hem fet.
La veritat és que estaria bé que ERC fos un partit una mica més proper a la gent i amb un perfil més propi. La voluntat d’ERC de votar en contra de l’ampliació de l’EIN de Muntanyans II a Torredembarra, que es farà properament al Parlament de Catalunya, n’és una mostra.