“Itàlia no existeix”, de Sergio Salvi, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 2004.
Aquest llibre va ser escrit per l’autor l’any 1996 i vuit anys més tard va arribar al públic català gràcies a l’encertat criteri dels responsables de Curial. Sergio Salvi és un intel·lectual italià que des de l’any 1973, quan publicà “Le nazione proibite”, ha dedicat el seu treball a analitzar el fet nacional a Europa, a l’antiga Unió Soviètica (un dels pocs que ha prestat atenció al conflicte txetxè) i a l’Estat italià.
Aquesta obra és anterior a les reformes constitucionals italianes de l’any 2001 però les reflexions que s’hi contenen no han perdut pas actualitat. Història i llengua són els pilars de la seva dissertació, més que l’economia, i d’aquests dos sabers n’extreu lliçons que el porten a afirmar l’artificialitat de l’estat-nació italià, tardanament nascut a meitat del segle dinou i mai acabat de consolidar del tot.
Salvi rebat el mite de l’unitat i indivisibilitat de l’Estat i reivindica la llibertat de reformular-ne les seves bases a partir del reconeixement dels subjectes reals: la Padània, la Toscana, l’Apenínia, Sicília, Sardenya (no oblida l’Alguer), el Friül i totes les altres comunitats dotades d’identitat col·lectiva. La seva és una reflexió oberta, per tant plenament vigent, que ja voldríem sentir respecte de l’Estat espanyol dels intel·lectuals castellans, almenys d’un.
Post Scriptum, 13 de desembre del 2021.
Enllaço la ressenya que Pere Mayans va publicar el 20 de maig del 2007 al seu bloc: “Si Itàlia no existeix, Espanya i França tampoc“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Rebat el mite de l’unitat i indivisibilitat de l’Estat i reivindica la
llibertat de reformular-ne les seves bases a partir del reconeixement
dels subjectes reals: la Padània, la Toscana, l’Apenínia, Sicília,
Sardenya (no oblida l’Alguer), el Friül i totes les altres comunitats
dotades d’identitat co.lectiva.
Més territoris ocupats per Itàlia: les Valls Occitanes (Occitània) i la Vall d’Aosta (Arpitània).