Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

13 d'agost de 2007
4 comentaris

Que la prudència no ens faci traïdors

Aquest matí papallonejava pel Born i voltants i m’he apropat al Fossar de les Moreres. Hi havia unes quantes flors en memòria d’en Xirinacs. M’he preguntat pel caire que prendrien els actes commemoratius que s’hi celebraran enguany.

 

He recordat la frase de Jordi Carbonell, un dels referents ètics i polítics del país, pronunciada en aquest mateix escenari l’any 1977, quan s’iniciava el procés de reforma política després d’unes eleccions en les quals l’independentisme català n’havia restat al marge. ERC llavors no es definia com a tal i el conglomerat independentista no tenia un aglutinador reconegut. L’advertència de Carbonell era un crit d’alerta, fet en nom de la consciència nacional, davant el que hom intuïa que podria passar: l’acceptació com a mal menor d’un règim de descentralització administrativa sense poder polític real. La resposta independentista: primer el BEAN, després Nacionalistes d’Esquerra no arribà a tenir prou força per alterar la dinàmica dels esdeveniments.

El Fossar esdevingué, des d’aleshores, el punt de confluència on any rere any es feien evidents els canvis al si del moviment independentista, amb totes les tensions i les noves propostes. Així, durant els anys vuitanta fou l’aparador on l’independentisme combatiu hi mostrà la seva puixança i la seva crisi (els enfrontaments de l’any 1988 entre els dos sectors del MDT). Des dels anys noranta és el punt de fractura entre els republicans i els sectors que ens acusen de traïdors i miren de negar-nos-hi l’accés amb agressions incloses.

El Fossar en aquests trenta anys ha sigut el  termòmetre, sempre variable, de la pugna entre protagonistes també canviants. En el Fossar afloren les angoixes i les esperances de llibertat, enguany no serà una excepció, menys encara després del malestar social que hi ha acumulat arran de la fallida dels serveis estatals a casa nostra, la falta de projecte nacional més enllà de l’Estatut, i l’ingredient emotiu que hi ha afegit la mort de Xirinacs. La frase de Jordi Carbonell segur que serà recordada, especialment pels militants republicans, i tant de bo que no sigui per buscar uns traïdors de torn sinó per trobar elements de reflexió sobre els límits del possibilisme i les vies de superació de l’estadi de dependència en que estem immersos com a poble.

Post Scriptum, 12 de març del 2018.

L’editorial d’avui de Vicent Partal a Vilaweb, “Això no pot continuar així” és un toc d’alerta mesuradament indignat davant la incoherència que suposa respecte del mandat del 21-D que “la part més substancial del moviment independentista ha acceptat que un jutge puga decidir qui és president de la Generalitat i qui no ho és”. Les paraules de Jordi Carbonell no van evitar fa quaranta anys l’acatament de la Constitució del 1978 per part de la majoria de forces parlamentàries, ara tampoc eviten l’acatament del 155 CE ni tan sols per part dels diputats d’ERC, el seu partit, paradoxalment el principal responsable del bloqueig i la reculada independentista.

Post Scriptum, 22 d’agost del 2020.

Avui fa quatre anys de la mort de Jordi Carbonell i de Ballester, mestre de patriotes, com recordà Plataforma per la Llengua recuperant un poema de Joan Brossa escrit arran d ela seva detenció l’any 1973:

“Ahir, a l’edat dels 92 anys, va morir Jordi Carbonell i de Ballester. Filòleg, ex-president d’Esquerra Republicana de Catalunya, ferm defensor de la llengua catalana i soci de l’ONG del català. Des de l’entitat, volem fer arribar el nostre més sentit condol a familiars i amics. Descansi en pau.

La Plataforma per la Llengua vol recordar, amb aquest sonet de Joan Brossa, la valentia i fermesa que Carbonell va demostrar a l’hora de defensar els seus drets i la seva llengua. Un exemple a seguir per a tots en un context on, malgrat el pas dels anys, encara es continuen repetint situacions vexatòries per parlar en català.

SONET A JORDI CARBONELL,
TORTURAT RECENTMENT PER EXIGIR
EL DRET A PARLAR CATALÀ

Els botxins serven tota la baixesa
i encara són fidels al primer dia
de la degolla; així la policia
amaga el sol, i la naturalesa

dimiteix càrrecs per companyonia;
la molsa es va estenent vers la tristesa
i, del pregon de la muntanya ofesa,
ben blanca la venjança va fent via.

Jordi i capalt, tot sol davant la fera,
des del seu cau li escups a la guerrera;
el sol, que es fa pomera, no s’allunya

i a l’alba entra al senyal de Catalunya.
La teva estrella nostra presonera
estén al bat de l’aire la bandera.

Joan Brossa. Novembre de 1973

  1. Pot ser que fins i tot en la manifestació a las 5 de la tarda al carrer Urquinaona, en Carod i en Puigcercós sentint alguna xiulada, no seria pas estrany.

    Hi ha molt desengany i desencís de l’actuació d’ERC.

  2. Demà hauria de ser un dia per recordar Xirinacs. Demà tots al Fossar. Demà pensem en Catalunya, somiem amb la Catalunya lliure.

    Demà mirem endavant i treballem per aconseguir la llibertat del nostre poble! I no mirem qui ha estat traïdor i qui no… Demà pensem en Catalunya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!