He trobat a faltar aquest dies gestos que assenyalin els responsables del desori (per exemple, concentracions d’electes republicans davant les oficines d’Endesa), mobilitzacions de les associacions de consumidors i de sindicats denunciant les avaries com a mostres de la dependència econòmica i política que l’ordre estatal imposa al nostre país. L’absència de respostes a aquest nivell, el de la mobilització cívica i sindical, deixa en evidència les limitacions de l’acció política reduïda a l’àmbit institucional i parlamentari i la manca de plataformes de mobilització popular que puguin complementar l’acció partidista, (Sobirania i Progrés i la PDD no estan en condicions, ara per ara, d’omplir aquest buit). Elevar el que es presenta merament com un problema ciutadà a la categoria de conflicte polític és el que hauria de diferenciar un partit independentista dels partits d’ordre.
Post Scriptum, 24 de juliol del 2021.
Ahir va fer catorze anys hi va haver a Barcelona una gran apagada provocada per la persistent desinversió a Catalunya de Red Electrica i Endesa, dues peces de clau de l’espoli econòmic que pateix el nostre país a mans de les empreses subsidiàries dels poders fàctics espanyols. Avui, aqueixes mateixes empreses celebren a la seva manera la persistent impunitat amb la que actuen als Països Catalans oferint als clients captius una altra macroapagada. Justament aqueix juliol el preu de la llum domèstica bat rècords històrics a l’alça en una maniobra manifestament especulativa d’aqueixes mateixes companyies que gaudeixen d’impunitat total davant els tribunals estatals i els organismes reguladors encarregats de vetllar per la lliure competència. I, a més, políticament, després d’anys de procés independentista, la reculada forçada per ERC afebleix la capacitat de resposta política contra els saquejadors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume. Sóc un company de València. Vam compartir taula després del miting al Palau de Congressos. Aquell en què passàvem entre dues fileres de fatxes. 28 de febrer. El de després de la 2ª excursió de Perpinyà.
"Elevar el que es presenta merament com un problema ciutadà a la categoria de conflicte polític és el que hauria de diferenciar un partit independentista dels partits d’ordre."
Això és el que teòricament es ve dient de fa més d’una dècada. Ja ho implimentava el llibre "República Catalana" i no s’ha portat a cap encara. Recorda que el catedràtic de la Sorbona ho fonamentava amb el dret de ciutadania. I hi posava l’exemple helvètic. Primer ajuntaments i després cap amunt. Ordre:
Recorda: una estructuració d’estat subsidiària, on els organismes més propers al ciutadà resolguen els problemes més pròxim (No en el sentit jacobí del terme, a l’estil andalús i extremeny):
DR Dit de la responsabilitat, la pretensió o l’acció que hom disposa per a substituir-ne una altra de principal en el cas que aquesta falli.
La democràcia en el sentit ascendent. I això és un altre ordre. Un ordre natural, lògic i palès per a la ciutadania. No a l’invers de dalt cap avall. Que és el desordre propi del jacobinisme. Nosaltres no som d’eixe desordre. I això pot il·lusionar la ciutadania. Independentment de l’adscripció identitària, és més, aquesta resolució dels problemes quotidians en genera una de nova on hi cabem tots plegats. Sense factors sectaris.
Cordialment.
Espero que incideixis i molt en aquest tema (no el de la famosa apagada, sinó l’enorme dèficit estructural d’infraestrucutures al país, que estronquen qualsevol iniciativa catalana de tornar a ser el país dinàmic i competitiu que la majoria dels d’aquí voldríem); una vista ràpida per l’Avui del dia 1 d’agost (d’avui) és prou clarificador de la situació del país en aquesta matèria, i de l’incompliment de l’Estatut en matèria de despesa pública estatal. A més, es posa de relleu el silenci de TOTS els partits polítics en aquest matèria, i del fet que l’única reacció de protesta fins ara ha vingut dels sectors empresarials. Espero que, com a membre d’un partit que aspira a la sobirania real, facis el possible pq s’entri a fons en el debat polític d’aquest assumpte. Crec que ens hi juguem molt.
Felicitats pel bloc !! Amè, tocant tots els temes i repartint caldo per tothom que s’ho guanya…