Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

28 de juliol de 2007
3 comentaris

Llibres (I)

“Al-Qaida dans le texte”, de Gilles Kepel, Presses Universitaires de France, Paris, 2005. Un llibre clau per aproximar-se al pensament de les organitzacions gihadistes.  

El fenòmen de la gihad contemporània no solament marca la política internacional dels estats sinó que és també hauria de ser un element de preocupació prioritàri pels pobles que, com el català, aspirem a ser independents en un context potencialment conflictiu com és la regió mediterrània. A Catalunya comptem amb les valuoses aportacions del Centre d’Estudis Estratègics (www.ceec-cat.org) que presideix Miquel Sellarès i on participen analistes com David Bajona o Jaume Fernàndez. Pel seu compte, Josep Sort (http://josepsort.blogspot.com) també dedica la seva atenció al gihadisme més proper.

L’any passat va caure a les meves mans aquesta obra col·lectiva coordinada per Gilles Kepel que té la virtut d’apropar-nos, de manera rigorosa i didàctica, al pensament de quatre dels personatges clau d’Al-Qaeda: Oussama ben Laden, Abdallah Azzam, Ayman al Zuwahiri i Abou Moussad al-Zarqawi, els textos dels quals apareixen a internet i són de difícil sistematització pels profans. El que més em va cridar l’atenció de la seva lectura és la concepció integrista de la comunitat de creients com a únic subjecte polítici. En nom d’aquesta cosmovisió abstracta combaten l’autoritat dels estats laïcs, dels moviments d’alliberament nacional de pobles com els kurds, amazics i saharauis i la dissidència religiosa dels xiites. Combaten la llibertat com a filosofia i com a principi polític del món occidental. Cal saber que els mou a l’hora de bastir la projecció internacional de la causa catalana, massa sovint amarada d’antiamericanisme primari. 

 

  1. El mateix Kepel és autor de "Fitna", en català a Pagès, on tracta el mateix tema de la guerra dins de la comunitat de creients per ser hegemònics entre els musulmans. Adverteix, però, que la guerra interna no l’estan guanyant els integristes i no hofaran si no els ajuden els de l’altre extrem, els ultraliberals globalitzadors nord-americans. "Antiamericanisme primari" i defensa d’Israel (primària) es donen la mà. Us doneu la mà.

  2. Al-Qaeda (La Base) és un moviment entre els molts que s’inspiren en la jihad islàmica. El seu ressó és degut a que se l’associa a Bin Laden (sobre aquest personatge us recomano llegir Journey of the jijadist: inside muslim militancy, de Fawaz A. Gerges (Orlando, Harcourt Press, 2006).

    Es bo no simplificar les coses i intentar entendre-les en el seu context. Evidentment si ens ho mirem a través de l’enfocament etnocèntric occidental ens en sortirà una imatge molt deformada.

    L’enemic dels moviments d’alliberament islàmcis és el colonialisme i des de la descolonització, el primer objectiu que es van fixar era l’enemic interior, o sigui els governs titella que havien imposat els colonitzadors. Ara Al Zawahiri dirigent de Al-jihad al-islami i ideòleg d’Al-Qaeda, concentra els seus objectius en l’enemic exterior Dar al-Harb (aquell que fa possible i sosté l’enemic interior).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!