Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 de juliol de 2007
2 comentaris

Sopant a l’Absis

L’Absis és un restaurant de Reus que regenten el Joan Carles i l’Elma, (ella, per cert, bosniana de naixement i catalana d’adopció). Fan bona cuina de la terra i s’hi beu bon vi del país. Hi vaig sovint i el recomano.

 

Ahir al vespre ens hi varem aplegar una dotzena d’incombustibles en un dels sopars col·loqui que el Joan Carles esporàdicament organitza. El tema de conversa era el republicanisme català i la meva presència venia donada pel fet que he dedicat el llibre “L’esquerra de la llibertat” a analitzar l’evolució històrica i les perspectives d’aquest corrent de pensament a casa nostra.

Entre els assistents, el Marc Arza, Ton Baiges, Toni Fullat, Pep Alberich, Jordi Huguet i altres amics, (alguns d’ells militants d’ERC i amb afinitats diverses al si del partit), hi havia coincidència en la necessitat de visualitzar i potenciar el tarannà polític que singularitza els republicans de les altres opcions. Concretament parlàvem de la conveniència de marcar diferències amb els socialistes, l’espai polític el qual no absorbirem ni convertirem a la nostra causa a base de compartir-ne els referents ideològics (l’apel·lació a un socialisme abstracte) i els comportaments orgànics (el model de partit de capitans).

Marc Arza em va fer la crítica, encertada, segons la qual expresso en els meus escrits una desconfiança excessiva envers el liberalisme. Potser és una reminiscència del pensament comunista que tant em va influir en la meva joventut. El seu raonament és que davant la fortalesa de l’Estat espanyol, i mentre no puguem tenir-ne un de propi, com menys estat millor. Em costa donar per bones les seves afirmacions, però ell es mou en l’àmbit empresarial privat i forma part dels cercles de l’EURAM amb gent tan clarivident com l’Oriol Amat i el Ramon Tremosa. Va ser dels alumnes més espavilats que tingut a la URV. Jordi Huguet insisteix en la mateixa línia aportant els excel·lents articles de Francesc Cabana a l’Avui sobre el boicot estatal a iniciatives empresarials catalanes com el Banc de Catalunya o el Banc de Reus.

La conversa derivà cap als punts de connexió entre liberalisme i republicanisme i d’altra banda, en l’apropiació que fa Rodríguez Zapatero del pensament republicà anglosaxó (Philip Pettit). Toquen les tantes i encara estem enganxats en la conversa. Aquesta resta inacabada i, per tant oberta, demostrant a petita escala les ganes de debatre i la fam de propostes que tenen les persones amb compromís patriòtic.

Post Scriptum, 21 de juny del 2018

Aqueix vespre una quarantena de persones hem assistit a l’Absis a un sopar amb Vicent Partal després de la seva intervenció en un debat a la plaça de la Patacada sobre la situació política catalana organitzat pel CDR de Reus. Les reflexions del Vicent, sempre mesurades i constructives, han omplert dugues hores de col·loqui apassionat entre els presents a taula. La diputada Teresa Pallarès, de Junts per Catalunya, també hi ha aportat les experiències d’uns mesos difícils al Parlament de Catalunya que es preveuen encara més complicats a partir de la tardor.

Mentrestant, aqueix estiu, hom resoldrà el rumb que prenen ERC (segons quin sigui el resultat de la conferència nacional) i el PDECat (segons qui el dirigeixi després del congrés del juliol) per fer efectiva la República o mantenir-la aparcada. En bona part dependrà de la participació a la manifestació de l’Onze de Setembre vinent. Vicent, com sempre, anima a desbordar el sectarisme dels partits amb la mobilització ciutadana i a aprendre de les errades de la tardor passada tenint en compte que l’independentisme ha assolits uns èxits sense precedents en aqueixos vuit anys de procés sobiranista i que, malgrat la repressió, manté la capacitat d’iniciativa política.

Post Scriptum, 19 de juliol del 2020.

Carles i Elma han traspassat l’Absis, gràcies per tantes coses durant tants anys !!!

  1. Tot i que ja eres a la catosfera sota la bandera del FOCDA, toca donar-te la benvinguda ara que hi debutes a pit descobert.

    Per als  malalts de política i enamorats del país mai no és fa mai tard per discutir el sexe dels àngels del catalanisme, encara que l’endemà es pagui amb ulls coents i massa cafès.

    Ara mateix t’incloc als enllaços del bloc.

    Fins aviat,
    Marc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!