El Regne d’Espanya viu immers en una crisi multidimensional (ètica, política, sanitària, econòmica) que afecta a la seva mateixa viabilitat davant la qual les elits dirigents reaccionen amb la mentalitat supremacista i mancada de pragamatisme que històricament les han caracteritzat.
La corrupció congènita i estructural del sistema de poder centralitzat a Madrid la van descriure encertadament fa uns anys els professors Joan LLuís Pérez Francesch i Damià Del Clot Trias en un assaig que contraposava la cleptocràcia a la democràcia. L’escàndol de les comissions rebudes per Juan Carlos I provinents de la casa reial saudita confirmades per l’amant alemanya que hi va participar són una mostra d’una pràctica generalitzada al voltant dels Borbons actals. La resposta del règim és tancar files i negar qualsevol pas que pugui qüestionar la monarquia, símbol de l’integrisme d’estat. La manca de legitimitat de Felipe VI es farà crònica i inguarible, almenys als ulls dels catalans.
L’altra mostra de la mentalitat dominant és el recurs al militarisme com a demostració de fortalesa del règim atorgant-li el protagonisme a l’hora de fer front a la crisi de la Covid-19. El desplegament a Catalunya és una exhibició de poder i disposició per intervenir contra les institucions catalanes. El PSOE ha tornat a situar l’exèrcit al centre de la vida política i ja no se’n retirarà més.
Post Scriptum, 21 de març del 2020.
El fet que el govern espanyol no hagi constituït fins avui un comitè científic assessor per tal de fer front al coronavirus és indicatiu del seu grau d’incompetència i irresponsabilitat. A veure si només es tracta d’una coartada per rectificar el seu capteniment obtús i accedir al confiament total de la població com li demanen setanta científics en una carta oberta. Després de comparèixer el president Sánchez no ha pres cap mesura novedosa, només xerrameca espanyolista.
Post Scriptum, 26 de març del 2020.
Un article de portada del digital espanyolista El Confidencial diu així: “El virus salta el cerco de la capital, Madrid ya solo representa el 30% de los positivos”, és a dir, la projecció invertida de la realaitat pròpia de les mentalitats totalitàries. No hi ha cap setge de Madrid, ans al contrari, el supremacisme espanyol no es pot permetre demostrar aqueix signe de feblesa envers els territoris de la perifèria. Ven l’expansió de la malaltia com un èxit de la unitat de l’estat que iguala els súbdits en la desgràcia i frisen perquè Catalunya no se’n pugui sortir amb els seus propis mitjans i els catalans morts superin la mitjana espanyola. Mentalitat genocida.
Post Scriptum, 13 d’abril del 2020.
El jurista Jordi Domingo publica avui un article valent a Vilaweb: “Ignominiosa responsabilitat política, i criminal, d’un no-estat“.
Post Scriptum, 16 d’abril del 2020.
El Regne d’Espanya és a la cua dels estats europeus segons el rànquing dels més segurs publicat pel consorci internacional DKG especialitzat en recerca científica.
Post Scriptum, 24 de maig del 2020.
Fa una setmana Vicent Partal publicava una editorial punyent i lúcida alertant que “Madrid esclatarà: preparem-nos per a fer servir la seua ira”, que va rebre crítiques de la part del progressisme abstracte i banal acusant-lo de “guerracivilista“. En canvi, els mateixos que blasmen Partal aparenten ignorar (perquè no poden assumir la realitat) el guerracivilsme persistent endògen al sistema estatal espanyol des del segle XIX ençà (haurien de llegir “La España que no pudo ser” d’Antoni Jutglar) que es mostra en aqueix manifest publicat ahir a l’ABC demanant la dimissió de Pedro Sánchez.
Aqueix esclat d’odi i violència que ara es gira contra Pedro Sánchez i el ‘govern del Front Popular”, en el discurs del colpisme retrofranquista és l’expressió de la fallida multidimensional del Regne d’Espanya incapaç de fer front de manera realista i constructiva. El pactisme català, per contra és a l’arrel de la tradició jurídica i política catalana, i ha esdevingut un senyal de la nostra identitat. Per contra, el recurs a la violència és la fugida endavant de les elits castellanes per preservar el poder, el guerracivilisme és l’eina i alhora l’essència de la mentalitat integrista espanyola, que Partal resumeix en aqueixos punts:
“1) La unitat de la nació espanyola està per damunt de la democràcia.
2) Si un govern no t’agrada, pots seguir procediments no democràtics per tombar-lo sense remordiments.
3) L’estat profund és més poderós que no el govern i, per tant, és més eficaç per a combatre les idees que no t’agraden.
4) La violència política no solament és legítima, sinó que és encoratjada si la pàtria perilla.
5) Les forces armades són la garantia de la unitat.”
Post Scriptum, 20 de setembre del 2020.
En plena crisi del sanitària, econòmic i política del règim del 1939/1978, Juan Carlos I ha fugit com un lladre, la corrupció de les elits madrilenys és tan frapant com la seva incompatència i fanatisme: la monàrquia ni es qüestiona, Madrid no es tanca, la criminalització de l’independentisme no s’atura, però la premsa addicta manté la població espanyola alienada i sense referents ètics i polítics que la puguin orientar. El poder fàctic i l’aparentment institucional, es bunqueritzen per fer front amb la violència que calgui a les protestes que acabin emergint arreu del Regne.
Post Scriptum, 20 de maig del 2022.
El retorn impune de Juan Carlos I, l’autojustificació fatxenda del Catalangate, són dues mostres de la naturalesa del règim espanyol, que aprofita la claudicació indigna dels polítics catalans i la connivència de la Unió Europea per reforçar l’integrisme d’estat.
Post SCriptum, 9 de març del 2023.
Ahir, a Vilaweb, Josep Casulleras entrevista a l’autor de “Anatomia del Deep State espanyol”, sobre la configuració dels poders a l’ombra que es mouen per “la raó d’estat”, Damià del Clot: “La cara B de l’estat espanyol s’acaba menjant la cara A”.
Post Scriptum, 21 de març del 2023.
Gonzalo Boye, publicava el proppassat 17 a La República aqueixa reflexió punyent: “Clavagueres sistèmiques”, dissortadament però la rendició d’ER comporta el blanqueig del poder espanyol com denuncia “Míriam Nogueras acusa ERC d’aliar-se amb el PSOE per “tapar la porqueria de les clavegueres de l’estat”. Segons la diputada de Junts, “PSOE i PP han vetat que la delegació es vegi amb víctimes que no siguin d’ERC”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!