El resultat de les eleccions d’avui a Turquia fan preveure que Erdogan assolirà el propòsit d’ésser l’autòcrata que comandi l’estat en el centenari de la seva fundació, cercant equiparar-se amb Kemal Attaturk, el fundador de la república moderna i laica amb qui comparteix l’integrisme estatista, però en plena involució islamista .
Erdogan ha passat de ser el portaestandard del diàleg de civilitzacions a reprendre l’expansionisme otomà frontalment contra les societats obertes occidentals. La República de Turquia va sorgir l’any 1923 de la desfeta arran de la participació a la Primer Guerra Mundial al costat de les potències germàniques a base de la netaja ètnica d’armenis (un veritable holocaust perpetrat entre 1915 i 1916), grecs, assiris, i ha mantingut l’essència genocida fins a l’actualitat massacrant el poble kurd i expulsant els jueus tot propugnant la destrucció d’Israel.
La dominació de les minories nacionals i religioses que malgrat tot encara subsisteixen a Turquia és una política d’estat compartida per tots els partits integristes (inclús els autodenominats d’esquerres) i islamistes. Malgrat el frau electoral i la repressió, el partit kurd HDP ha aconseguit mantenir-se com a força parlamentària i la veritable oposició al règim demostrant una enorme capacitat de resistència.
Post Scriptum, 25 de juny del 2018.
La victòria d’Erdogan consolida un model d’estat autoritari amb aparença parlamentària que és un referent pels altres règims aliats que ja l’han felicitat (Rússia, Iran, Veneçuela, Sudan…) i que poden seguir els passos del nou soldà d’Istanbul acceptat per Occident (OTAN inclosa) en nom de l’estabilitat geoestratègica tot i la seva animadversió als valors europeus, que combat promovent-hi partits islamistes i fustigant les comunitats kurdes acollides a diferents estats europeus. Ahir al vespre, per exemple, hi va haver enfrontaments a Mantes-la-Jolie, a la perifèria de París, segons informa Le Figaro. Significativament, Hamàs i l’ANP han estat dels primers a congratular-se’n, mentre que Israel que hi manté relacions diplomàtiques malgrat l’hostilitat manifesta d’Erdogan, no té altra opció que resignar-se als fets consumats i mantenir un perfil baix en l’ajut als kurds.
Post Scriptum, 30 de juliol del 2018.
Burak Bekdil és l’autor del report “Turkey: New System, Old One-Man Show“, publicat als Perspectives paper, número 910, datat avui, del Begin-Sadat Center on analitza l’empremta que està deixant el llarg mandat de l’autòcrata d’Istanbul.
Post Scriptum, 8 d’octubre del 2018.
Kurdiscat denuncia avui, un cop més, la destrucció sistemàtica per part del règim ocupant turc del patrimoni cultural pre-islàmic en territori kurd, en aqueix cas es tracta de l’anegament del complex neolític d’Hasankeyf.
Post Scriptum, 9 de novembre del 2018.
El règim d’Erdogan té efectes devastadors per les dones, menors i adultes, que són víctimes de la creixent violència masclista atiada per l’integrisme islàmic que està implantant, com ho explica Uzay Bulut (sovint esmentada en aqueix bloc): “Comment un gouvernement extrémiste considère les filles et les femmes“, publicat al Gatestone Institute el proppassat 4 d’aqueix mes.
Post Scriptum, 23 d’abril del 2019.
Dimitri Shufutinsky és l’autor d’aqueix report publicat avui als Perspectives Paper número 1.149 del BESA Center: “Crafting a Regional Policy to Contain Erdogan”.
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2019.
Avui s’escau el noranta sisè aniversari de la constitució de la República de Turquia: Burak Bekdil publicà, als Perspectives Papers número 1.322 del BESA Center corresponent al proppassat 25, aqueix report il·lustratiu de la percepció que els estats europeus tenen del règim turc: “Turkey’s Nuisance Value“.
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2020.
Avui fa noranta-set anys de la instauració de la República de Turquia que Erdogan vol celebrar d’aquí tres anys com la reinstauració del soldanat, però l’estat turc va cap a la fallida econòmic incapaç de suportar el cost del seu expansionisme enfollit. Fa quatre dies, Burak Bekdil publicava aqueix report al BESA Center: Erdoğan’s Costly “Make Turkey Great Again” Program.
Post Scriptum, 17 de març del 2021.
El proppassat 11 d’aqueix mes James M. Dorsey va publicar aqueix punyent report al BESA Center dibuixant l’esfera d’influència prevista per Turquia pel 2050: Turkey Signals Sweeping Regional Ambitions.
Post Scriptum, 10 d’agost del 2021.
Ahir, Jean-Loup Adenor va publicar aqueix punyent article a Marianne: “Incapable de gérer les incendies en Turquie, Erdogan préfère mettre le feu aux réseaux sociaux. Le président turc est particulièrement critiqué pour sa gestion des incendies qui ont ravagé une partie du pays, faisant deux morts et huit blessés. Après une tournée de distribution de sachets de thé, Erdogan s’en est pris aux internautes qui publiaient des appels à l’aide pour le pays, sous le hashtag #HelpTurkey. Un affront insupportable pour celui qui se rêve en nouveau sultan d’une puissance mondiale”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!