Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de juny de 2018
0 comentaris

18 de juny del 2006: referèndum de l’Estatut de Catalunya

Avui fa dotze anys del referèndum que va convalidar la llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles aprovant la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una data escaient per a la reflexió.

En primer lloc, ni el Defensor del Pueblo impugnant-lo davant el Tribunal Constitucional sense tenir competència per a fer-ho, ni el mateix TC admetent-lo quan s’hauria d’haver abstingut, van vulnerar els fonaments mateixos de l’estat de dret per tal de liquidar políticament les aspiracions nacionals catalanes dins l’ordenament constitucional espanyol.

El PSOE que va ser partícep d’aquella maniobra no pot pretendre ara tornar al punt de partida del 2006 perquè el conflicte català, malgrat estar momentàniament aturat, només es pot negociar respectant el dret d’autodeterminació del poble català ja expressat l’1 d’octubre passat. Ni al 2006, ni al 2017, l’integrisme espanyol va respectar la voluntat democràticament expressada pels catalans, ni està disposat a fer-ho ara. Als demòcrates republicans catalans correspon hores d’ara trobar una estratègia realista per sortir de l’atzucac, el govern autonòmic “efectiu” només és un mal menor en un règim d’ocupació.

Post Scriptum, 18 de juny del 2021.

Ningú de la classe política nostrada, ni des de l’independentisme, ha fet esment que avui s’escau el quinzè aniversari del refererèndum de l’Estatut refeormat que va ser impugnat pel PP i pel PSOE (via el Defensor del Pueblo) al Tribunal Constitucional que el va liquidar al 2010, encetant-se a partir d’aquell moment el procés independentista en curs. Retornar al punt de partida de fa quinze anys és a la base del pacte d’estat en gestació d’ençà l’octubre del 2017 per part dels actors polítics i socials que van interpretar que el referèndum d’autodeterminació havia estat un fracàs. Amb Junqueras al capdavant han menat tota mena d’actuacions per esberlar la unitat de l’independentisme, bandejar la unilateralitat i banalitzar els termes essencials del conflicte amb el poder espanyol (espoli, minorització lingüística, repressió judicial…) per tal d’arribar a una entesa amb els components de l’integrisme espanyol (PSOE i Podemos) que donaria per liquidat el procés independentista a canvi del restabliment del règim autonòmic sobre la base de l’Estatut del 2006.

Malgrat la majoria social i electoral pro-independentista refermada a les urnes, i contrarestant deliberadament les reeixides actuacions dels exiliats davant les instàncies judicials europees que obren expectatives real de fer efectiva la declaració d’independència, ERC, PDEcat i Jordi Sànchez dins de Junts per Catalunya, amb diferents nivells d’explicitació, han extremat les declaracions renunciant a la independència, la unilateralitat, al referèndum d’autodeterminació tot substituint-lo per un nou referèndum autonòmic amb tres opcions encara per concretar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!