Enguany, Sant Jordi té un significat especial: una festa en ple conflicte (repressió, presos, exiliats) precedida d’esdeveniments que progressivament fan evident que abasta tots els Països Catalans. Dissabte, Mariano Rajoy advertia a Mallorca que el 155 CE es pot aplicar per aturar la política lingüística del Govern Balear. Al vespre una gran manifestació marxava pels carrers de València encapçalada pel lema “País Valencià, país obert”, orientat a bastir un projecte socialment inclusiu que arraconi l’espanyolista al reducte provincià. I finalment, tot el dia a Perpinyà, les parades de llibres aplegaven la solidaritat amb els presos i exiliats catalans.
Més important que la internacionalització de la causa nacional catalana és que assoleixi progressivament la convergència de les reivindicacions nacionals dels diferents territoris catalano-parlants front a la dominació política i l’espoliació econòmica que el Regne d’Espanya i la República francesa imposen a la nostra comunitat nacional. La reivindicació de la llengua per Sant Jordi encara no ha arribat al punt de coordinar manifestacions simultànies a Barcelona, València, Mallorca i Perpinyà, quan això sigui el pas endavant als ulls d’Europa tindrà efectes multidimensionals.
L’espanyolisme malda per aparentar que Sant Jordi és una festivitat que fan seva, per desnaturalitzar-la i buidar-la de la seva catalanitat genuïna promovent-la com a Patrimoni de la Humanitat mitjançant el Ministerio de Cultura davant la UNESCO. Però són actuacions super-estructurals que en res afecten al caràcter popular de la festivitat que reflecteix la nostra identitat col·lectiva i la nostra forma d’entendre la vida.
Finalment, al vespre, l’aparell d’Estat va autoorganitzar un acte a porta tancada on van premiar l’aterratge de Manuel Valls a la política catalana en reforç de l’espanyolisme i Antonio Tajani, un dels il·lustres membres de la nomenclatura comunitària que més s’ha destacar a l’hora de bloquejar a la UE les peticions de les autoritats catalanes en defensa de la democràcia a Catalunya.
Post Scriptum, 23 d’abril del 2022.
Recordo que l’any 1978 hi va haver una concentració pro-Estatut a la plaça de Sant Jaume i com un grup de manifestants del PSAN-Provisional encapçalats pel “Cala” cridaven consignes independentistes rere una pancarta, i com el servei d’ordre (gent del PSUC, em sembla) van intentar barrar-los-hi el pas sense aconseguir-ho atesa la determinació dels provis que es van obrir pas a empentes i mastegots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!