Avui fa vuit mesos dels més greus atemptats jihadistes a Catalunya fins ara, uns fets que han marcat els esdeveniments polítics del nostre país des d’allavòrens en múltiples dimensions.
La primera, l’emergència del fenomen jihadista autòcton, ignorat volgudament pel pensament políticament correcte que impregna el progressisme abstracte i banal hegemònic a Catalunya que impedeix afrontar-lo com un moviment totalitari equiparable al nazisme i al comunisme.
La segona, l’actuació dels Mossos d’Esquadra responent ràpidament i eficaçment a l’amenaça sense esperar les ordres de les autoritats espanyoles, inoperants i superbes com és tradicional. Aquella actuació de la policia catalana va demostrar que el nostre país es pot autogestionar en tots els àmbits sense la tutela de Madrid, una constatació que va deixar fora de joc el govern Rajoy i el seu rei, i que és a l’origen de la seva campanya difamatòria engegada contra els Mossos amb la col·laboració de la premsa local addicta al règim monàrquic.
La tercera, la connexió sincera i espontània entre la ciutadania catalana i els Mossos mai vista fins allavòrens i que contrastà amb la prudent distància que hom guarda envers la Guardia Civil i el CNP. El distint comportament d’uns i altres l’1 d’octubre ha deixat clar que les forces de seguretat de l’Estat són patrimonialitzades per l’espanyolisme i emprades com a ariet contra l’independentisme. La confiança que els votants del referèndum d’autodeterminació teníem en l’actitud dels Mossos d’Esquadra va contribuir en gran manera a l’èxit de la jornada. El contrast amb la repressió massiva i brutal de les forces comandades per les autoritats espanyoles ha estat determinant per a la presa de consciència de la mena de conflicte al qual ha de fer front el poble català en el seu camí cap a la llibertat.
La quarta, la connexió entre el capitost del grup jihadista i el CNI no ha estat aclarida pel Ministerio del Interior, ans al contrari, des del poder espanyol s’ha intentat girar contra els Mossos d’Esquadra per tal de desprestigiar-ne el Cos. Això, afegit a la lleialtat al Govern de la Generalitat demostrada fins l’1 d’octubre són a l’arrel del processament del major Trapero i la cúpula del Departament de Governació.
La cinquena, és que l’aplicació del 155 CE ha afectat de ple al comandament dels Mossos d’Esquadra, capgirant les seves formes d’actuació ara obertament hostils al moviment independentista i deixant a la ciutadania catalana indefensa front a la creixent agressivitat dels grups “ultras” espanyolistes que actuen impunement arreu, com s’ha vist avui a Tarragona cremant un pancarta pro-presos a la façana d’un edifici particular.
Post Scriptum, 21 de gener del 2020.
L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb resumeix encertadament el significat del judici contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra: “Dos dies d’agost que expliquen la ràbia d’Espanya contra el major Trapero”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!