Abans d’ahir Vilaweb entrevistava la periodista kurda resident a Catalunya Amina Hussein que explicava la seva experiència personal i les vivències familiars a l’hora present de l’agressió de Turquia al Kurdistan Occidental. De les seves paraules se’n desprenen reflexions punyents que haurien de fer recapacitar els independentistes catalans: la baixa intensitat de la solidaritat amb la lluita del poble kurd comparada amb la que es va manifestar amb els refugiats bosnians al seu moment (llevat de la meritòria tasca del Comitè de Solidaritat que manté al dia el bloc Kurdiscat) i la diferència de tracte respecte de la causa palestina (“Si hervin Khalaf fos una política palestina, el seu assassinat hauria estat portada arreu del món”, se’n plany Amina).
El fet que el Barça dugui a la samarreta publicitat de l’empresa turca Beko sense que ningú hagi engegat una campanya de boicot com la que va fer retirar fa pocs anys la propaganda de la dictadura islamista catarí impresa sobre els colors blaugrana. La solidaritat amb la lluita del poble kurd és un deure moral pels patriotes catalans ja que la seva causa es fonamenta amb els valors compartits de la llibertat, la prosperitat, la laïcitat, la feminitat (principis absents en el palestinisme anti-israelià) i ens agermana front la complicitat dels estats integristes turc i espanyol, i globalment també contra el totalitarisme islamista.
Mentre les institucions catalanes i els partits independentistes no basteixen un p’lantejament geoestratègic d’ajuda mútua entre Kurdistan i Catalunya hi ha alguns voluntaris que fan costat sobre el terreny al poble kurd, ja sigui amb ajuda humanitària, ja sigui integrant-se en les unitats militars kurdes. Fa un any es va saber que el jove gallec i resident andorrà, Samuel Prada León havia mort a mans de l’exèrcit turc mentre lluitava al costat del poble kurd d’Afrin. Els pocs mitjans de comunicació nostrats que donaren notícia de la seva mort en combat el tractaren d’espanyol, sense miraments. No consten escrits seus fora del video de presentació en ingressar a la guerrilla kurda.
El seu cas és representatiu dels centenars de voluntaris provinents de països occidentals (no hi ha voluntaris vinguts del món islàmic, ni xinesos, ni indús) que senten l’obligació moral de lluitar per la causa de la llibertat dels pobles. Significativament entre la cinquantena que han mort en combat, Samuel i un company bretó, pertanyien a minories nacionals sense estat propi. Sembla ser, segons alguns enregistraments als mitjans de comunicació digital, que hi ha alguns joves internacionalistes catalans integrats activament a la resistència kurda front a l’agressió de Turquia.
Post Scriptum, 2 de desembre del 2020.
“The Kurds and the Iran-Iraq War: Have the Lessons Been Learned?”, és el títol del report d’Ofra Bengio que avui publica el BESA Center on analitza les repercussions pel poble kurd derivades dels conflictes entre els estats que els ocupen durant quaranta anys.
Post Scriptum, 22 d’octubre del 2021.
Amina Hussein explica avui a Vilaweb el #GràciesCatalunya: “El reconeixement és important per a Rojava i tots els kurds del món”: “La periodista, traductora i activista kurdo-catalana Amina Hussein va ser rebuda dimecres per la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, poc abans no s’aprovés a la cambra una resolució de reconeixement de l’existència de l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria sustentada en el confederalisme democràtic com a subjecte polític. El gest del parlament ha originat una campanya d’agraïment a les xarxes amb l’etiqueta #GràciesCatalunya. Hussein, que ha descrit i denunciat en uns quants articles i reportatges a VilaWeb la situació del Kurdistan occidental i la complicitat d’occident amb els atacs de Turquia, explica la importància del pronunciament del parlament i l’agraïment de la gent de Rojava i el poble kurd. La resolució, impulsada per ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem, també fa una crida a bastir una xarxa de solidaritat com la de Catalunya i Bòsnia de principi dels noranta. En aquesta entrevista, Hussein també reivindica l’exemple que pot ser per a tot el món la revolució feminista de Rojava.”
Post Scriptum, 5 de juliol del 2022.
El Consell alerta del risc que l’acord de l’OTAN amb Suècia i Finlàndia impliqui sacrificar els drets humans del poble kurd:
El govern del Consell per la República expressa la seva profunda preocupació per l’acord amb Turquia fet públic el passat dimarts vint-i-vuit de juny, a l’inici de la cimera de l’OTAN a Madrid, que va permetre desbloquejar el procés d’adhesió de Suècia i Finlàndia a aquesta organització internacional.
El contingut d’aquest acord reafirma que es tracta d’una concessió de l’aliança atlàntica al líder autocràtic d’un estat, Turquia, condemnat en nombroses ocasions per vulnerar drets humans, especialment la llibertat d’expressió i associació, i els drets polítics d’opositors i minories nacionals. Amb aquest acord, l’OTAN ha prioritzat el pragmatisme per sobre una política basada en els valors i principis que han d’inspirar la integració i la política de seguretat internacional.
L’acord inclou, al seu punt vuitè, el compromís de Suècia i Finlàndia d’abordar les sol·licituds pendents de deportació o extradició a Turquia de sospitosos de terrorisme “de manera ràpida i completa” a canvi d’aixecar el bloqueig a la incorporació dels dos països nòrdics a l’OTAN. Aquest punt va ser pactat en una reunió cara a cara entre el president turc, Recep Tayyip Erdogan i el president nord-americà Joe Biden que, en si mateix, contribueix a legitimar el règim d’Erdogan i traslladar a l’agenda de l’Aliança Atlàntica la retòrica terrorista emprada per justificar la repressió i opressió sistèmica del poble kurd que lluita per exercir el seu dret a l’autodeterminació.
El Consell alerta del risc que aquest acord impliqui sacrificar els drets humans d’activistes i representants del poble kurd, membres Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i de les Unitats de Defensa del Poble (YPG), exiliats a Suècia i Finlàndia, ja que el règim d’Erdogan els considera “terroristes” de manera indiscriminada. Cal recordar que les milícies kurdes han estat aliades crucials dels EUA i la UE en la lluita contra Estat Islàmic i que l’extradició dels seus combatents considerats “terroristes” per Turquia significaria una traïció a la causa kurda, plenament legítima.
Alhora, el Consell expressa la confiança en què Suècia i Finlàndia mantindran en el si de l’OTAN la mateixa concepció estricta de la democràcia que caracteritza la política en aquests estats que inclou el ple respecte a les convencions internacionals de drets humans.
Finalment, expressar tota la solidaritat al poble kurd, el suport a la lluita pacífica per la seva autodeterminació i denunciar que els seus drets hagin estat sacrificats per assolir objectius polítics de tercers països.
Post Scriptum, 3 de desembre del 2022.
Ahir, a Le Figaro, Patrice Franceschi : «La guerre d’Erdogan contre les Kurdes rappelle étrangement celle de Poutine en Ukraine».
Post Scriptum, 24 de desembre del 2022.
Kurdiscat avui: “Nou atemptat terrorista contra el centre cultural kurd Ahmet Kaya de l’exili a París”
Després dels atemptats mortals del 9 de gener de 2013, ens els que van morir les militants kurdes Sakine Cansız (Sara), del Congrés Nacional del Kurdistan, Fidan Doğan (Rojbin) i Leyla Şaylemez (Ronahi), ahir al vespre va ser atacat un centre kurd a la capital francesa. A la perruqueria on van produir-se els trets van quedar morts Fins a cinc kurds més van restar ferits dos d’ells de gravetat. Els morts són Emîne Kara ‘Evîn Goyî’ és una dels 3 kurds assassinats a París avui. Va ser una avantguarda del Moviment de Dones Kurdes. També el cantant kurd Mîr Perwer. Es tracta d’un jove que s’havia exiliat de Turquia. Finalment ha mort del veterà exiliat kurd Abdurrahman Kızıl que era membre del centre cultural kurd Ahmet Kaya.
El Consell Democràtic Kurd de França (CDKF), que té la seu al centre cultural atacat, ha denunciat que “un altre cop, en ple cor de París, la comunitat kurda ha estat colpejada per un atemptat terrorista”. I ha apuntat directament a Ankara: “La situació a Turquia i la seva evolució pel que fa al poble kurd ens porta a pensar que es tracta d’assassinats polítics”. L’entitat s’ha mostrat “indignada” pel fet que la fiscalia antiterrorista de París no s’hagi fet càrrec de la investigació i ha desacreditat la versió oficial: “Ens volen fer creure que es tracta només d’un militant de l’extrema dreta”. Els kurds de la diàspora a França reclamen a París que “aturi la seva col·laboració amb els serveis secrets turcs” i que s’acabi la “complaença” en la política francesa davant Turquia.
Quan el ministre de l’Interior francès, Gerald Darmanin, s’ha traslladat al lloc dels fets per expressar les seves condolences, diversos membres de la comunitat kurda han protagonitzat una protesta per denunciar l’estat turc i la inacció de la policia francesa, que ha carregat contra els manifestants i ha llançat gasos lacrimògens. Els aldarulls han continuat quan s’ha fet fosc, amb mobiliari urbà llançat contra els agents. Hi ha diversos ferits.
Segons l’alcaldessa del districte 10, l’atacant, de 69 anys, ha disparat davant del centre cultural i després ha atacat un restaurant kurd i una barberia, on el personal de l’establiment ha aconseguit neutralitzar-lo. El centre cultural atacat porta el nom del cantant kurd Ahmet Kaya, que també va morir a l’exili a París. La víctima s’havia compromès a treballar per la música kurda des de França. Un testimoni presencial, Mehmet Dilek, que ha sentit trets i crits a la barberia, on el personal ha neutralitzat l’atacant: “Potser algú que no ha vist perillar mai la seva vida es quedaria paralitzat, però nosaltres hem crescut sota l’amenaça de les armes i les bombes, així és la vida dels kurds”. Şehîd namirin.
A França, la comunitat kurda i alguns col·lectius solidaris s’han manifestat per denunciar aqueix nou atac genocida contra el poble kurd, a Catalunya ningú a gosat dir res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!