Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

22 de setembre de 2017
2 comentaris

La comunitat jueva catalana entre la independència i el poder espanyol

Com en d’altres països en vies d’independitzar-se, cas d’Escòcia, els jueus autòctons es pregunten si els convé o no la independència. La comunitat jueva establerta a Catalunya des de fa un segle manté un perfil baix pel que fa a la seva projecció pública atès l’antisemitisme crònic imperant encara avui al nostre país, ara denominat antisionisme en termes políticament correctes.

El grau d’integració dels jueus nostrats a la societat catalana és divers: des dels qui adopten la posició del foraster permanent vinculant-se només amb altres membres de la comunitat o amb Israel, als que opten públicament per l’adhesió a l’ordre espanyol establert per conveniència o convicció (el col·lectiu “Judíos de Catalunya“), passant pels que aposten per la independència organitzant-se com a una sectorial de l’ANC. Les comunitats jueves catalanes, com ja van demostrar després dels atemptats jihadistes de Barcelona, se senten vinculades a Catalunya i van desautoritzar les paraules del rabí de la CIB que els recomanava anar-se’n.

El cònsol honorari d’Israel a Barcelona és un individu addicte al poder espanyol i advers a les institucions catalanes que bloqueja tan com pot les relacions diplomàtiques del Govern de la Generalitat amb el d’Israel. Hi ha un lobby espanyol pro-israelià d’extrema dreta violentament hostil a la catalanitat que cerca la complicitat del govern de Jerusalem tot dissimulant la complicitat del règim franquista amb l’holocaust nazi i l’arrelat antisemitisme catòlic castellà.

Malgrat que Barcelona (no pas Madrid) és un dels destins preferits dels turistes jueus, l’estat hebreu, almenys públicament, queda fora del radi d’actuació de la causa nacional catalana ateses les reticències de la majoria de partits catalans provocades pel palestinisme mític propagat des de fa dècades pel progressisme nostrat. Cap dirigent gosa esmentar el suport decidit del govern presidit per Benyamin Netanyahu al referèndum d’autodeterminació del Kurdistan iraquià ometent tota referència al factor israelià relacionat amb el procés sobiranista català.

Post Scriptum, 30 de setembre del 2017.

La diputada israeliana de la Unió Sionista, Ksenia Svetlova (una periodista de prestigi esmentada ja fa temps en aqueix bloc) és a Barcelona formant part de la delegació de diputats de diversos estats europeus que actuaran d’observadors internacionals al referèndum de demà. Certament, és una diputada de l’oposició al govern de Benyamin Netanyahu, però la seva presència és molt significativa i demostra que el govern català cerca la connexió amb Israel. Les declaracions del ministre espanyol d’afers exteriors comparant l’independentisme català amb el nazisme van indignar l’executiu hebreu que va fer un comunicat criticant el tal Dastis.

El fet que Ksenia Svetlova sigui a Barcelona deixa en evidència els antisionistes nostrats que haurien pogut demanar a algun dels diputats de la Llista Àrab Unida que també vingués: o no els hi ha passat pel cap, o els destinataris de tantes campanyes de solidaritat amb la causa palestina provinents de Catalunya no senten la necessitat de correspondre amb un gest de reciprocitat.

Post Scriptum, 2 d’octubre del 2017.

Ahir al vespre, The Times of Israel ja publicava una crònica de la jornada a Catalunya i les primeres impressions de la diputada Ksenia Svetlova astorada per la brutalitat de la repressió. Significativament el diari també publicava una fotografia d’un feixista cremant l’estelada aixecant el braç. Per la seva part, també ahir al vespre el ministre de Defensa d’Israel, Eli Ben-Dahan, denunciava la conducta hipòcrita dels successius governs espanyol que donen suport a la causa palestina mentre reprimeixen Catalunya: “Spain backs stathoof for Palestine but not Catalonia ?“.

Post Scriptum, 17 de febrer del 2019.

El proppassat 10 d’aqueix mes el tuitaire Capità Ad Hoc va publicar un fil magníficament documentat en el qual descobreix qui hi ha darrere dels anònims Judíos de Cataluña.

Post Scriptum, 30 d’octubre del 2019.

L’edició francesa del Jerusalem Post va publicar el 5 de novembre del 2017 un article de Tamara Zieve titulat: “Deux juifs, trois opinions. Que pensent les juifs de Catalogne de l’indèpendance de la région ?”.

  1. El colectivo Judios de Cataluña debe ser un secreto, porque nadie sabe quienes son. En cualquier caso dejar claro que las Comunidades judías catalanas no se han pronunciado publicamente en ningún sentido, ni a favor ni en contra, precisamente por esa pluralidad que todas albergan en su seno.

    1. Sería estúpido que las comunidades se pronunciaran, tampoc le han dejado pronunciarse desde Madrid al Cónsul honorario, que a pesar de su origen se comporta bastante bien. Y es que no pronunciarse ni decir que es un asunto interno …. es lo suficiente para que desde la diplomacia se entienda todo. Ah , y sí “judíos de Cataluña” nadie sabe quien son , lo que está claro que es que no son judíos y que su logo se parece descaradamente a ciudadanos .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!