compromís de casp
De petita, quan m’apropava als detalls de la Història de Catalunya al compàs dels acords vibrats per la veu de Guillermina Motta, m’empipava i disgustava amb la decisió que van prendre els nostres avantpassats al Compromís de Casp. Per què van haver de donar el poder i els honors a qui jugava al bàndol contrari? Perquè permetre aquest gest que marcaria el futur per sempre més? (segueix)
Aquest any, quan vam treballar aquesta etapa de la història amb l’alumnat de 2n d’ESO, alguns van fer-se la mateixa pregunta des de la simplificació del relat. Com es poden cometre aquests errors estratègics? Com es pot ser tan vulnerable als cavalls de Troïa que porten les intencions invasores ben esmolades i a punt d’assalt?
Avui el Compromís de Casp m’ha vingut al pensament. I aprofundint en tot el que el va precedir, penso en la complexitat de causes i intrigues que acaben fent que un fet concret, històricament rellevant, es produeixi.
Des del deconcert badaloní dono voltes i més voltes a totes les anàlisis i opinions fetes del dret i del revés, (l’Oriol Lladó en fa un bon recull aquí) i de moment segueixo encallada en aquesta valoració. Com en el Compromís de Casp, la meva sensació és que per sempre més lamentarem aquest curs que ha fet la nostra història. I no només a nivell local…
Que és conseqüència d’un problema de fons, manifest, i d’un problema de fons menys manifest? evident; i que es converteix alhora en causa de problemes majors? també.
Com en les baralles entre adolescents, cal analitzar totes les prèvies que han portat a l’esclat del conflicte, i evitar sentencies de culpabilitat absoluta que tranquilitzen consciències però no resolen res. El repartiment i l’alternança en els papers de víctima o culpable s’inscriu en un entramat de causes i conseqüències de relat complex, que cal afrontar amb criteris sistèmics per poder sanar. I per poder evitar que la bola de neu segueixi creixent i arrossegant-nos cap a un futur de trencadissa irreparable.