duarte, literatura catalana en romanès
Tinc a mà l’Ordit de LLum de Carles Duarte. M’agrada la seva poesia. I m’agraden les traduccions bilingües. Aquesta, al romanès, em fa gràcia especialment. Per moltes coses. Perquè la traducció és visible en paral·lel, poema per poema. Per la sonoritat del romanès. Per la nostra amistat amb “els romanesos” que coneixem i estimem, i a qui hem enviat “La Plaça del diamant” i altres joies catalanes traduïdes. (segueix)
I per la nostra coneixença amb en Xavier Montoliu, que és qui ens ha apropat a la col·lecció BIBLIOTECA DE CULTURA CATALANA de l’editorial “EDITURA MERONIA” de BUcarest, promoguda per l’entusiasta Jana Balacciu, a qui he tingut el gust de conèixer en un dels berenars literaris a casa en Xavier.
I per tantes altres coses.
Però avui l’he buscat especialment després de llegir el concorregut apunt d’en Xavier Mir d’avui, romanesos i catalans, catalans i romanesos. He pensat que seria bo complementar la informació d’apropament literari que ell ens fa conèixer a partir de l’esbiaixat article a La Vanguardia que menciona, i que aquesta informació que adjunto – el documentat treball de Xavier Montoliu “Literatura romanesa i literatura catalana : quan el desafiament es diu traducció” – apaivagaria una mica – si més no – la seva lògica preocupació per aquest esbiaixament que publica el diari.
Us recomano la seva lectura. Els vincles i la simpatia literària entre romanesos i catalans són importants. Però molt desconeguts!
Una amiga croata nascuda a Iugoslàvia i d’àvia austríaca jueva em diu que la seva àvia li deia: tantes llengües parles, tantes persones ets. I certament la sabiduria popular, patrimonial de la gent gran és evidentment aplastant. I és segurament des de la llengua de l’altre i quan aquest ens parla que millor ens podem acostar al seu tarannà.
Diàlegs entre Catalunya i Romania n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. Faig un apunt d’un parell o tres, per exemplificar el que Dolors Sabater comenta al seu bloc.
Just precisament aquesta setmana passada, i amb motiu del 75 anivesari del traspassat compositor George Draga, a Bucarest se celebrava un concert d’homenatge amb lieds composats a partir de les traduccions que Jana Balacciu Matei va fer dels poemes de Carles Duarte, composicions que ara sonen pòstumes.
El fenomen, únic, de la col·lecció Cultura Catalana de l’Editorial Meronia ha arribat enguany al seu trentè llibre publicat, traduït directament del català al romanès. Noms canònics de la nostra literatura com Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Mercè Rodoreda, Víctor Català, Miquel Martí i Pol, l’esmentat Carles Duarte, Blai Bonet, Joan Francesc Mira, Armand Puig, Lluís-Anton Baulenas o Miquel Llor, entre altres, són al seu catàleg. I la majoria dels autors vius han pogut viatjar a Bucarest i Romania per conèixer els seus lectors romanesos, que en mica en mica ens van coneixent també el nostre imaginari literari. Si us acosteu a l’exposició del Palau Moja, Ficcions enfora, hi trobareu algunes d’aquestes mostres.
La mateixa Universitat de Bucarest disposa d’un lectorat de català, des de 1992, i ja hi ha tres professors que hi ensenyen la llengua, la cultura i la literatura catalanes.
Direu que és poc. Potser és cert, si ho comparem amb els intercanvis culturals que mantenim amb la cultura anglòfona; potser direu que és molt, si ho comparem amb la cultura armènia. Però què dirieu si ho comparéssim amb la nostra cultura?
hola!
marc (http://plujademais.blogspot.com/) me ha enviado aqui, le agradezco; al principio, viviendo como imigrante rumana en castellon, el catalan era parte de un mundo lejano, no me interesaba, pero al llegar en catalunya hace unos años, empece a desear conocer esta idioma que me encanta oir aunque de practicar, nada; vivo bastante aislada por el trabajo que tengo, la unica es mi hija con quien intercambio un poco;
bueno, me gustaría tener este libro, como puedo hacerlo?!