Teixidó, Duran i Gordó

En aqueix cap de setmana de juny han florit (pansides) tres “noves” propostes del tardoautonomisme que alimenta la ficció que és possible el retorn del pujolisme, el peix al cove i la puta i la Ramoneta: Teixidó pareix un ratolí anomenat “Lliures” (de què ?), Gordó presenta en públic la “Nova Convergència” i Duran Lleida anunciarà dilluns l’artefacte subvencionat (per qui ?) batejat “Units per avançar”, (se suposa que amb la mateixa Espanya que malda per ensorrar-nos a tots nivells).

Políticament, aqueix floriment tardà dels qui foren durant dècades actors secundaris del pujolisme només representa les actituds claudicants dels que proven fer veure que el conflicte entre l’ordre estatal i el poble català és evitable, quan la determinació de les elits espanyoles és anorrear al preu que sigui l’independentisme català i retrotreure Catalunya als anys del franquisme tecnocràtic de fa mig segle.

Socialment, aqueixes propostes tramposes saben que existeix un sentiment real de temença entre els sectors socials que antigament encomanaven la seva salvaguarda al pujolisme i que no se senten representats pel PDeCat malgrat l’honestedat i la raó que personifiquen els nous dirigents. La memòria del despotisme franquista previu en les generacions que el van patir i retornar a aquells temps és el propòsit manifest dels repressors contemporanis de la catalanitat, una perspectiva que hom vol esquivar a base de fer claudicar a l’estil Ibarretxe al President Puigdemont. Fins i tot dins del PDeCat hi ha dirigents de mentalitat provinciana que mantenen viva la sociovergència com a opció de recanvi.

La tercera via no existeix malgrat els múltiples candidats que se’n reclamen (Colau, PSC, i els tres tenors del tardoautonomisme) i la via independentista és l’única que respon a la realitat del conflicte de la dominació política i l’espoli econòmic que l’ordre estatal espanyol imposa als Països Catalans. La fita del 1 d’octubre serà, vagi com vagi, una data clau del procés sobiranista català que culminarà, probablement, d’aquí uns quants anys i a un preu que hores d’ara no ens podem ni imaginar i en el desenllaç del qual qual Teixidó, Gordó i Duran seran irrellevants.

Post Scriptum, 25 de juny del 2017.

El ressò de la presentació pública la darrera -de moment- impostura de Duran Lleida denominada “Units (a Espanya) per Avançar (cap a on ?)” ha estat magre, el manifest és una soflama espanyolista sense credibilitat argumental i la llista de figurants que el signen és curta i irrellevant. Arabé, la determinació per servir com a col·laboracionistes del poder espanyol en cas de suspensió de les institucions arran de la convovatòria del referèndum del 1 d’octubre vinent és total.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *