república, la cosa pública
L’Estatut aprovat pel Parlament i refrendat pel poble, en mans del Tribunal Constitucional; la sentència de Companys que no es pot anul·lar; la denúncia de l’extrema dreta falangista prosperant fins encausar el jutge que ha gosat perseguir el franquisme per jutjar-lo; la corrupció política com a normalitat que es generalitza; l’estructura econòmica que segueix protegint i enriquint als més forts i empobrint als més febles, sense prevenir els abusos…
En una data com la d’avui i en el context polític actual cal, i ve de gust, refrescar la memòria històrica (segueix)
REPÚBLICA, del llatí “res pública” = la cosa pública, el públic, en sentit ampli és un sistema polític que es fonamenta en l’imperi de la llei (constitució) i la igualtat davant la llei com la forma de frenar els possibles abusos dels més forts, del govern i de les majories, amb l’objecte de protegir els drets fonamentals i les llibertats civils dels ciutadans, dels quals no pot sostreure’s mai un govern legítim. Quan toca, la república escull als qui han d’administrar la cosa pública mitjançant la representació (democràcia representativa) de tota la seva estructura mitjançant el dret a vot. L’electorat constituïx l’arrel última de la seva legitimitat i sobirania. Moltes definicions, com la de Encyclopædia Britannica de 1911, ressalten també la importància de l’autonomia i del Dret (incloent els drets humans) com a parts fonamentals per a una república. No ha de confondre’s república amb democràcia, doncs al·ludeixen a principis diferents, la república és el govern de la llei mentre que democràcia significa el govern de la majoria.
1931 – Proclamació de Macià
El 14 d’abril de 1931, després de les eleccions municipals que donen la majoria al seu partit ERC, Francesc Macià proclama la República Catalana des de la balconada de la Generalitat de Catalunya. Aquesta proclamació preocupa al govern provisional de la República Espanyola, que el 18 d’octubre envia a Barcelona als ministres Fernando de los Rios, Marcelino Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer. Després de tibants converses, s’arriba a l’acord que el consell format a Barcelona havia d’actuar com a Govern de la Generalitat de Catalunya. Això suposa la recuperació d’un nom històric que permet resoldre el conflicte, obrint el camí a una nova forma d’autonomia catalana. Més endavant, quan es fa palesa el fracàs del projecte d’Estat Federal, Macià es veu obligat a acceptar un Estatut d’autonomia per a Catalunya. Segueix com a president de la Generalitat fins a la seva mort en 1933.
1934 – Proclamació de Companys
El 6 d’octubre de 1934, coincidint amb la Revolució d’Astúries, el President de la Generalitat Lluís Companys (ERC) torna a proclamar unilateralment l’Estat Català o República Catalana. L’intent és ràpidament avortat pel govern espanyol, Companys detingut i fet pres i el govern autònom, suspès. Una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola a 1939, la Generalitat s’exilia. La dictadura militar instaurada com a nou govern nacional, deroga les institucions catalanes. El president Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, és detingut a França per la Gestapo. Se li aplica l’extradició i torna a Espanya per ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat en el castell de Montjuïc (1940).