Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

29 de maig de 2017
0 comentaris

Raimon

Ahir vaig seguir de casa estant, amb íntima emoció, el recital de comiat de Raimon. La meva mare em va dur a escoltar-lo quan va actuar al Centre Catòlic de Vila-seca a finals dels anys seixanta i encara que era xiquet recordo l’impacte de veure’l cantar en català públicament. Posteriorment, al novembre del 1975, vaig assistir al seu concert del Palau d’Esports de Barcelona amb els companys del PSAN en un ambient expectant al voltant de la mort del dictador. I el tercer record és una actuació seva al Palau de la Música als anys noranta.

Sempre, doncs, he escoltat les seves cançons associant-les a la militància política, a la vida amorosa o a la maduresa vital, per això ahir a la nit sentia com el seu referent forma part del meu passat i del meu present. No comparteixo algunes crítiques que he llegit referides a la seva manca de compromís en el moment històric que viu Catalunya si el comparem a l’activisme de Lluís Llach. Que no hagi fet explícitament un pronunciament pro independentista no és rellevant quan la gent que el segueix majoritàriament -com es va veure ahir per part dels assistents- el fa seu com a inspirador d’aqueixa causa. Raimon és irrecuperable per l’espanyolisme o pel tardoautonomisme: això és l’important i el que el diferencia de Joan Manuel Serrat, per exemple. Gràcies, Raimon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!