Premis que són paranys

La proposta del PSC d’atorgar la medalla d’honor del Cap i Casal al cantant Loquillo, espanyolista notori que no se’n està de comparat el procés sobiranista amb el nazisme, reobre el debat sobre les distincions honorífiques atorgades per les institucions catalanes a personatges, com Carmen Chacón o Pérez Andújar, que han actuat o actuen frontalment -i sovint amb fal·làcies- contra la dimensió política de la catalanitat.

Els partits que neguen el conflicte entre l’ordre estatal establert i el dret d’autodeterminació del poble català premiant espanyolistes militants miren de banalitzar la dominació política i l’espoliació econòmica que l’estat exerceix sobre els ciutadans de Catalunya. Apel·lar al pluralisme de la societat catalana equival a posar en un mateix nivell opressors i oprimits, realitat i impostura, i els partits independentistes que s’avenen a aqueixes maniobres de distracció demostren una actitud claudicant, estèril i injustificable. No han sabut extreure lliçons de nomenament d’espanyol “del año” per part d’ABC a Jordi Pujol, o del premi del Periódico a TV3, actes perversos sense altre finalitat d’assimilar i distorsionar la catalanitat.

La causa de l’espanyolitat és tan noble com la de la catalanitat però perd la seva legitimitat quan es fonamenta no pas en valors i arguments contrastables dialècticament sinó en situacions de fet injustes, allàvorens els mèrits que poden adornar els intel·lectuals que sostenen la causa espanyola perden l’autoritat moral que podrien tenir.

La causa de la llibertat del poble català ha d’anar acompanyada de l’exigència ètica col·lectiva que fa que sorgeixin del si de les societats obertes i pròsperes -com Israel o els Estats Units d’Amèrica- personalitats que en un moment donat representen l’esperit de la nació front a governants que es desvien dels valors constitucionals que fonamenten els estats democràtics. Persones així són les que cal premiar, no individus mesquins (siguin espanyolistes o catalanistes) que no resisteixen una crítica racional com les que propugnava Karl Popper (primer Premi Internacional Catalunya) com a mètode.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*