Avui, Ramon Sargatal publica al Punt un altre article breu sobre la impostura de l’islamofòbia com a eina per neutralitzar tota crítica al totalitarisme islàmic:
“La setmana passada, a Santa Coloma de Farners, la Guàrdia Civil va detenir un home, acusat de finançar el gihadisme. No crec que hi hagi res que actualment pugui causar més alarma social entre la ciutadania d’un poble petit ni despertar un recel més indiscriminat envers tot un col·lectiu. Per això, ara més que mai, cal creure’ns el principi legal (i ètic!) de la presumpció d’innocència i recordar que no tots els musulmans tenen la mateixa visió de l’altre món. N’hi ha que estan convençuts que aquell Profeta els empeny a tots els crims i n’hi ha d’altres que pensen que cap matança és admissible i que això de les setanta verges al Paradís no s’ho creu ni Déu. Una mica de calma, doncs.
També va ser la setmana passada que en un programa televisiu la periodista Pilar Rahola va argumentar la prohibició del vel al treball –a criteri de l’empresari– que les autoritats de la UE han validat. El seu va ser un discurs ben travat, respectuós amb els musulmans i que no va estalviar un sincer elogi de l’exposició de Norah Baños, la noia musulmana que es trobava al plató i que defensava un altre criteri. Però què va fer la Norah quan la Rahola va acabar el primer torn? Denunciar, vet-ho aquí, que un discurs com aquell afavoria… la islamofòbia! Doncs mirin, ara ja no demano calma sinó un mecagumcony i un cop de puny a la taula, perquè em sembla que en una part de musulmans pacífics s’ha instal·lat la intransigència verbal més descarada. Es veu que tots som racistes menys ells.”
Post Scriptum, 11 de juliol del 2019.
Avui, Ramon Sargatal torna a tractar la qüestió de l’adoctrinament islamista que prolifera entre la comunitat musulmana nostrada sense que cap autoritat se’n ocupi de prevenir les devastadores conseqüències per a la convivència futura que aqueix fenomen pot comportar. L’article tracta d’un cas concret personalment contrastat, “Retrògrads de Farners” del qual val la pena retenir aqueix paràgraf:
“Potser que els no practicants els deixem clar d’una vegada que fer objeccions a l’islam és una prerrogativa que ens concedeix la democràcia –la mateixa democràcia que els permet a ells viure la seva religió sense cap mena d’impediment– i que si continuen per aquest camí d’acusar-nos de tot, potser acabarem dient-hi alguna cosa. Perquè si el kalàixnikov del fanàtic fa por, més ens n’ha de fer un islamofeixisme de pensament únic que pot provocar una reculada històrica gravíssima. La mateixa reculada que ja experimenten molts barris de París, Marsella o Lió, on el victimisme, la misogínia, l’odi antisemita i el menyspreu al pensament occidental s’han enquistat d’una manera potser irreversible. A Catalunya encara hi som a temps? No ho sé, però saps què, Norah? En aquest tema, definitivament, o tots moros o tots cristians”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Focalitzar la sentència del tribunal europeu només en el vel islàmic és caure en el joc que ens volen fer caure tant aquests repartidors d’etiquetes com els que volen censurar les llibertats individuals.
Atentament