Avui s’escau el dia internacional de la poesia i, com d’altres anys, m’agrada reproduir-ne alguna de personalment preuada. Enguany he triat aqueixa d’Antoni Bori i Fontestà (1861-1912), escriptor i pedagog, patriota romàntic, l’obra del qual “El trovador català” (publicada l’any 1892 abans de la normalització gramatical de la llengua català, quan es va establir “trobador” com a denominació correcta) vaig adquirir el cap de setmana passat al mercat de llibres de segona mà dels dissabtes a Torredembarra.
D’entre les seves poesies, aqueixa dedicada a “La Pàtria” em sembla la més escaient per enguany:
Tenim tots, des de naixença,
un trosset de terra al món,
que se’ns grava en la memòria
i s’arrela en nostre cor.
….
Allà ens ha gronxat la mare
de petits en el bressol
adormint-nos a abraçades,
despertant-nos a petons.
….
Allà hem après, en créixer,
a assajar els primers mots,
desplegant la nostra pensa
a la llum de la raó.
….
Allà en nostres alegries
hem barrejat nostres plors,
i els primers parenostres
amb les primeres cançons.
….
Allà a la nostra família
hem consagrat els records,
i hem après dels nostres avis
les més belles tradicions.
….
Allà hem sentit els afectes
que han alçat en nostre cor,
un temple a la fe sagrada
i un paradís a l’amor.
….
I pujant, i fent-nos homes,
hem honrat el nostre nom
amb el treball i la ciència,
amb la virtut i l’honor.
….
Com no hem, doncs, d’estimar-lo
aquest bell trosset del món
si en ell hi tenim gravades
les més pures afeccions!
….
L’amor de tots els que viuen,
el record dels que s’han mort
són lenitius que endolceixen
eixa vida de dolors.
….
I el campanar de la vila,
l’antic rellotge de sol,
el fossar, la creu de terme,
i el cel i el toc d’oració,
….
tot alegra nostra vista,
i tot parla al nostre cor
com un llibre ple de notes,
com un jardí ple de flors.
….
Flors tristes o flors alegres,
segons obrin sos capolls
ran mateix del cementiri
o bé a l’ombra del bressol!
….
I aquell bell racó de terra,
aquest bell trosset de món,
on hem vist la llum del dia
i esperem tranquils la mort,
….
té un nom tan pur, tan alegre,
expressiu i afectuós
que per sentir-lo i comprendre’l
cal dir PÀTRIA amb la mà al cor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!