Francesc Homs ha tingut un comportament patriòticament digne davant el Tribunal Suprem que l’ha jutjat des d’abans d’ahir a Madrid arran de la seva responsabilitat al 9-N del 2014. El contrast de mentalitat, valors i actituds entre els jutges i el processat reflecteix la distància entre l’ordre estatal espanyol i l’independentisme català en aqueixa etapa del conflicte. Tot apunta a una condemna exemplar contra Homs amb propòsits disuasoris envers altres casos en perspectiva.
Només he tractat Francesc Homs en ocasions puntuals, la darrera fa vuit anys quan vam compartir taula en un col·loqui sobre els nous moviments nacionalistes a Catalunya organitzada a Donostia per un col·lectiu abertzale ja desaparegut, Hamaikabat. La distància de plantejaments entre els ponents catalans, (també hi eren Salvador Cardús i Toni Strubell) era substancial i Francesc Homs encara no havia entrat públicament en la línia independentista que ara defensa coherentment. Luis Martínez Garate va fer-ne una crònica de l’acte publicada al digital de Nabarralde resumint les diverses intervencions dels ponents on queden reflectides les posicions de cadascú.
Cal reconèixer el mèrit dels qui, com ell mateix, han comandat la transició nacional des de CDC al PDeCat, és a dir, des del pujolisme a l’independentisme fins a situar l’espai polític liberal que representen al bell mig de la majoria social i electoral que sustenta el procés sobiranista en curs.
Post Scriptum, 22 de març del 2017.
Avui s’ha fet pública la sentència que condemna Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació, la resposta política hauria de ser la retirada de tots els diputats i senadors independentistes de les Corts espanyoles.
Post Scriptum, 4 de juliol del 2017.
Dissortadament, ahir, Francesc Homs no va estar a l’alçada a l’hora de refutar amb estil barroer la destitució del conseller Baiget. Probablement és un dels efectes del seu encausament per part del Tribunal de Cuentas, derivat de la sentència del Tribunal Suprem que el condemna pel 9-N, amb una petició de responsabilitat solidària amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, de cinc milions d’euros. Cal trobar la fórmula de solidaritat efectiva amb els represaliats per superar la sensació d’abandó i de càstig que els aclapara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!