Esperonat per la lectura recomanada sobre el carlisme basc que em fa arribar l’amic Luis Martínez Garate , vaig fer un pensament i d’un cop de cotxe em vaig plantar dijous a Lizarra, al cor de la Navarra carlina. Em vaig instal·lar a l’Hospedería Chapitel, al bell mig del centre històric de la població, un establiment antic i molt ben remodelat respectant les característiques de l’immoble i vaig començar a voltar pel poble aquell mateix vespre.
La primera sorpresa fou veure una pancarta del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans penjada a l’entrada de la magnífica ikastola envoltada de zona verda a la vora del riu Ega que travessa la població, una mostra més de l’encaterinament que l’esquerra abertzale sent hores d’ara envers l’independentisme català, ben a l’inrevés del que passava fa pocs anys. Ramblejant se sent parlar euskera dels pares a la seva canalla, menys entre la gent gran que porten encara en bon nombre la txapela negra habitualment. Era l’ocasió perfecta per poder lluir la meva, una boina Elosegui commemorativa del cent-cinquanta aniversari d’aqueixa casa de Tolosa.
Una segona sorpresa fou la descoberta d’un petit celler de venda de vi a l’entrada d’un casalot del carrer major antic de segle i mig, segons em va informar l’atenta mestressa que venia vi a l’engròs rere un taulell tan antic com l’establiment, “Hermenegildo Elcano, licores y vinos finos”, diu en una vetusta placa. Poc més endavant vaig aturar-me a sopar al restaurant Casanova, petit i acollidor, on vaig endrapar un excel·lent cap de lluç al forn que un dels homes que xerrava a la barra em va recriminar amicalment que no escurés prou les espines, la part més bona del plat. Havent sopat vaig continuar fent el tomb pels carrers cèntrics ja deserts fixant-me en els rètols dels diferents partits i entitats: el Nuevo Casino Español, a la plaça dels furs, la seu del PNV, la d’EA, de LAB, Sortu, el Partit Carlí, UPN, no vaig saber veure els locals del PSOE i del PP, tota una mostra de la diversitat política local.
L’endemà, de bon matí vaig pujar a dalt de tot del puig on hi havia el castell de Zalatambor, destruït pels castellans al 1572, seixanta anys després de la conquesta de Navarra l’any 1512, un fet que recorden les plaques de l’itinerari de pujada col·locades per Nafarroa Birizik fa cinc anys. De baixada em vaig desviar per rastrejar les restes del que fou el call jueu local, molt rellevant fins a l’expulsió ordenada pels reis catòlics. En canvi, les fites del camí de Sant Jaume són ben visibles i concorregudes. Abans de dinar vaig fer una detinguda visita al museu del Carlisme, ubicat a l’antic palau del governador i avui propietat de Govern de Navarra que ha restaurat i acondicionat l’edifici com a seu museística amb un resultat exteriorment reeixit però essencialment decebedor. L’exposició permanent és políticament correcta segons els paràmetres de la dreta navarresa hegemònica, successora directa del carlisme franquista. No es tracta gens la vinculació entre aqueixa variant del tradicionalisme i el nacionslisme basc, (i menys encara amb el català tot i que la implantació geogràfica és ben evident), i es passa per damunt de la complicitat carlina amb el cop d’estat del 18 de juliol del 1936, la repressió posterior i la desvinculació progressiva del sector liderat per Carlos Hugo respecte del franquisme.
Finalment, em vaig entaular al restaurant Navarra per degustar garrí al forn, l’especialitat gastronòmica local, acompanyat per un plat de carxofes i pataxaran de postre. L’amable camarera, una dona ben plantada, em va retreure també que no escurés la pell rostida. Al vespre, després d’una migdiada reparadora, vaig sortir a “potear” i vaig ser reconegut per l’home que el dia abans m’havia trobar al restaurant Casanova, que em va convidar a afegir-me a la seva “cuadrilla” de veterans il·lustrats en les arts de la vida i la història local.
El darrer dia el vaig dedicar a visitar el monestir d’Iratxe i fer un tros de camí de Montejurra, per impregnar-me de l’entorn simbòlic del carlisme basc abans d’endinsar-me en la lectura dels llibres adquirits sobre aqueixa matèria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sens dubte influenciat pel nostre bon i comú amic Luis Mari, he llegit amb força interès tot el que he pogut anar trobant sobre els carlins, tant del País Basc com del nostre país; així doncs espero amb expectació el que puguis publicar al respecte. Casualment mestres tu estaves a Navarra, nosaltres divendres a la nit ja “echabamos unes potes” a Donosti, dissabte al matí estàvem a Lapurdi tombant per Biarritz, Donibane Lohitzune, Ziduru…dinàvem a Hondarribi passejàvem per Pasai i rematàvem la jugada a la nit a una sidreria d’Astigarraga amb un magnífic sopar de “txotx”, tradició a la que ens va acostumar en Luis Mari i de la que en gaudim sempre que podem, llàstima que ell estava a Altafulla i no ens vàrem poder veure. Una abraçada.