Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

24 de gener de 2017
0 comentaris

Les diferències que separen Manuel Valls de Benoît Hamon

El proppassat diumenge hi va haver la primera volta de les primàries al si del Parti Socialiste Français (PSF) per tal d’escollir candidat a l’elecció presidencial d’enguany. Benoît Hamon va ser el més votat (36 %) per davant de Manuel Valls (31%). En vistes a la segona volta, diumenge vinent, la confrontació entre ambdós aspirants reflecteix la pugna entre dugues concepcions globalment antagòniques.

Manuel Valls és un republicà reformista, amb una concepció dels valors de la laïcitat, la seguretat i la llibertat ben trellats en un model de societat oberta que el fa equiparable a un personatge històric de la política francesa com Georges Clemenceau. La seva determinació a l’hora de lluitar contra el gihadisme i la juedofòbia és clara i efectiva, fins al punt que els islamo-gauchistes i els inquisidors de la islamofòbia l’han declarat enemic a batre. És l’aspirant més ben vist per la comunitat jueva francesa.

La seva gestió governamental, com a ministre d’interior i després com a primer ministre, ha estat relativament bona en la mesura que ha hagut d’actuar limitat per la frivolitat i el sectarisme estèril del president François Hollande.

Les primàries han demostrat que la nomenclatura del PSF l’odia fins al punt de presentar a darrera hora un contra-candidat per neutralitzar-lo, l’antic ministre Vincent Peillon, (un intent relativament fallit, però que amb el seu 5 % li ha fet perdre la primera posició).

Benoît Hamon, ha estat també ministre, però el seu perfil és oposat totalment al de Manuel Valls, situant-se en la línia populista (prometent un salari universal insostenible) del socialisme mitterrandista, hostil a Israel i complaent amb l’islamisme (justifica l’exclusió de les dones de l’espai públic en els territoris “perduts” de la República, com denuncia Georges Bensousan). És el prototipus de l’islamo-gauchista francès, que no té miraments a sostenir les dictadures àrabs i la causa palestina. El politòleg Laurent Bouvet publicà ahir un punyent article a Le Figaro significativament titulat “Hamon ou le crépuscle de la gauche républicaine ?”,advertint que deixa la defensa de la nació i la laïcitat a la dreta francesa.

Sigui quin sigui el resultat de diumenge la ruptura entre la concepció de l’esquerra que respectivament representen Valls i Hamon serà irreversible. Si guanya Valls, tindrà possibilitat de disputar la presidència a Fillon o Le Pen, amb uns plantejaments que no seran assumits com a propis per la majoria del PSF (Martine Aubry, Segolène Royal i tota la nomenclatura estan amb Hamon) i pot ser l’embrió d’un nou moviment polític. Si guanya Hamon, el PSF no té cap possibilitat, només confluir a posteriori amb els anticapitalistes del NPA i Melenchon per fer un nou projecte.

Post Scriptum, 30 de gener del 2017.

Benoît Hamon ha obtingut una clara victòria a la segona volta de les primàries del PSF desplaçant Manuel Valls de la candidatura a l’elecció presidencial per segon cop (l’any 2012 va obtenir un resultat insignificant, ahir el 41% dels vots). Les propostes demagògiques i insostenibles d’Hamon han contribuït decisivament al seu triomf, però també ha rebut el suport de tota la nomenclatura del PSF que odia Valls pel seu llenguatge franc i amb visió estratègica, com ahir va demostrar en el discurs reconeixent el resultat desfavorable.

Hamon fracassarà i amb ell el PSF que acabarà votant a un dissident oportunista com Manuel Macron com ja han començat a anunciar diputats socialistes que no estan disposats a seguir la fugida endavant de l’esquerranisme. Valls podrà allavòrens llençar un projecte polític nou al marge del Partit Socialista i de l’esquerra  anticapitalista i antisionista.

Post Scriptum, 31 de gener del 2017.

Chantal Mouffe, la philosophe qui inspire la gauche, de Hamon à Mélenchon”, aqueix article d’Eugénie Bastié publicat ahir a Le Figaro resumeix perfectament els referents ideològics de la radicalització de l’esquerra francesa.

Post Scriptum, 29 de març del 2017.

Manuel Valls ha fet públic avui que votarà per Emmanuel Macron a la primera volta de les presidencials i si aqueix candidat no la supera ho farà per François Fillon a la segona, tot abans que una victòria de Marine Le Pen. Aqueixa decisió li ha estat criticada -encertadament, al meu criteri- per Ivan Rioufol des del seu blog a Le Figaro en un punyent apunt titulat: “Quand Valls trahit sa parole et ses convictions”.

Post Scriptum, 21 de juny del 2017.

Manuel Valls s’ha presentat per lliure a les eleccions pel districte d’Essone i ha estat escollit diputat amb el 50,30% dels vots front a la candidatura rival de la France insoumisse (que comptava amb el suport de Benit Hamon) que ha reaccionat virulentament acusant-lo, sense proves, d’haver falsejat els resultats. Céline Pina ha publicat ahir a Le Figaro l’article, “Ce que révele l’inquiétante soirée electorale à Évry“, denunciant l’assetjament de que és objecte Manuel Valls per part d’islamistes i gauchistes.

Post Scriptum, 27 de novembre del 2018.

He de reconèixer que Benoît Hamon ha criticat la repressió del govern espanyol contra el poble català mentre que Manuel Valls l’ha avalat i s’ha implicat activament en el front espanyolista.

Post Scriptum, 1 d’abril del 2019.

Benoît Hamon ha visitat els presos catalans a Soto del Real en un gest que l’honora i alhora demostra la repercussió europea del conflicte català: la democràcia està en perill a Polònia i Espanya diu el polític francès (casat amb una catalana de Prada del Conflent).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!