Avui hi ha convocada una manifestació a Barcelona per part d’una plataforma professional de forces, cossos de seguretat i vigilància duanera per tal de reclamar respecte, dignitat i seguretat pels agents que exerceixen la funció policial a Catalunya responent a la campanya mediàtica i política de deslegitimació de que són objecte.
La CUP s’ha sentit al·ludida per la manifestació d’avui i ha reaccionat demanant una empara institucional que ells mateixos reiteradament neguen a la policia catalana quan hi entren en conflicte (Can Vies, banc expropiat, per exemple) o directament provoquen (Cas Garaganté, entre d’altres). Ada Colau i els Comuns afins, també participen d’aqueixa animadversió preventiva envers la funció policial considerant-la exclusivament repressiva i proposen mesures (dissolució BRIMO, i unitat anti-avalots de la Guàrdia Urbana) alhora que sistemàticament sostenen els okupes i els esvalotadors que són detinguts per les seves accions vandàliques políticament correctes.
Aqueixa sistemàtica refractària del progressisme abstracte i banal envers la funció policial ha acabat generant un malestar evident entre els agents dels diferents cossos policials que reaccionen legítimament demanant a les autoritats que en tenen el comandament una actitud positiva enlloc de la persistent inhibició davant les agressions de que són objecte.
Significativament, les enquestes d’opinió demostren una valoració majoritàriament positiva de la ciutadania envers les policies de Catalunya que no es veu reflectida en el tractament mediàtic que reben , com es pot comprovar en el seguiment que ha fet avui Vilaweb de la manifestació de Barcelona. Certament, les pancartes eren en castellà i la convocatòria tenia el suport de l’espanyolisme, però això no invalida les causes que originen la protesta.
Una societat democràtica com és la catalana ha d’exigir a les autoritats que vetllin per la seguretat i les llibertats i també per la professionalitat dels funcionaris que la tenen encomanada, començant per preservar la legitimitat d’aqueixa funció i el respecte dels qui l’exerceixen front a les actituds que malden per sobredimensionar els casos excepcionals d’excessos en l’ús de la violència. Comparteixo totalment l’article publicat ahir per Marc Costa a Tribuna Catalana titulat Respecte, dignitat i seguretat per a la nostra policia.
Finalment, cal una reflexió més enllà de les conjunturals circumstàncies que han motivat la manifestació d’avui i cal estar amatents a la situació que es viu a França: laxisme governamental (a dreta i esquerra) davant l’aparició de “territoris perduts” de la Republique, on regna un islamisme aliè als valors socials majoritaris i on s’empara un vandalisme anti-social que s’expressa cada cop més en episodis de violència antipolicial que han dut a la fallida del model de seguretat i a la protesta massiva dels agents en plena ofensiva gihadista. França i aviat Catalunya si no canvia l’actitud dels governants, han de fer front a conflictes interns multidimensionals que precisen d’una policia respectada com a garant d’un model social obert i democràtic que cal defensar legítimament davant els diversos totalitarismes que malden per destruir-lo.
Post Scriptum, 30 de gener del 2017.
L’article del fotoperiodista Jordi Borràs publicat al bloc “Fot-li-Pou” el proppassat 24 del mes passat titulat “Parlem de la policia ?” conté reflexions a tenir en compte però desnaturalitza el propòsit aparentment clarificador de l’autor que il·lustri l’encapçalament del text amb una imatge de Mossos d’Esquadra de paisà, equiparant-los als manifestants que protesten contra l’assetjament anti-policial de partits i mitjans de comunicació que l’autor de l’article sembla ignorar.
Post Scriptum, 8 d’octubre del 2018.
El col·lectiu MosSOS va manifestar-se dissabte passat per Barcelona “Per la dignitat i la seguretat de tots“, un grup nombrós dels quals va aplaudir la policia espanyola passant per davant de la comissaria de Via Laietana, símbol de la repressió franquista i actual contra el poble català, demostrant manca de respecte cap als ciutadans als quals diuen servir i cap a les autoritats catalanes de les quals depenen. Cal defensar el cos de Mossos d’Esquadra com a institució, i més quan des dels partits espanyolistes es demana la seva assimilació al CNP o la simple dissolució, però comportaments d’alguns dels seus membres són propis de forces d’ocupació més que de la policia de Catalunya.
Post Scriptum, 23 d’octubre del 2021.
Avui hi ha hagut una manifestació a Barcelona convocada per la majoria de sindicats dels Mossos i les policies locals amb el lema, “Per la seguretat pública“. Entenc que hi hagi un distanciament entre la ciutadania decebuda amb els Mossos arran de la seva actuació post-155, després d’haver-nos-en enorgullit al 17-A fent front als jihadistes i deixant en evidència la passivitat de les forces d’ordre espanyoles. Però que a la manifestació d’avui només hi assisteixen representants del PP i Ciudadanos és un mal senyal. Els partits de govern han de tenir el comandament polític dels Mossos, amb directors generals amb criteri i autoritat, no inhibint-se per deixar al propi cos autogovernar-se amb una estructura jeràrquica endògena. La manca de suport institucional que reclamen pels carrers comença per aqueixa desconnexió entre direcció política (per manca d’estratègia de seguretat nacional catalana) i direcció policial. La temptació del corporativisme antisocial dels propis policies i l’estigmatització antipolicial del progressisme banal nostrat (transversal de la CUP als Comuns passant per ERC), són dos errors a corregir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!