Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

13 de novembre de 2016
0 comentaris

Lamia Karray: “Un état islamique peut-il être démocratique ?”

Lamia Karray és tunisiana, doctorada en enginyeria de mines i empresària, és també musulmana i militant en pro de la democràcia i la separació entre religió i estat al seu país. L’any passat va publicar un opuscle titulat “Un état islamique peut-il être democratique ?” pensat per fer pedagogia entre la ciutadania i mirar de contrarestar la pressió ideològica dels partits islamistes per tal que Tunísia esdevingui un estat islàmic.

He coincidit amb ella i el seu marit Sami Karray a les primeres jornades de “Ciutadania cultural” organitzades aqueix cap de setmana pel Consell de Mallorca amb el títol, “La musulmana, una cultura mallorquina”. La seva intervenció sobre la situació a la Tunísia resultant de la primavera àrab que cinc anys després de la caiguda de la dictadura encara es debat entre l’islamisme i la democràcia en un equilibri inestable sotmès a enormes pressions exteriors (Qatar, Turquia) i interiors (els salafistes autòctons que han enviat a lluitar amb l’ISIS més de sis mil joves).

La constitució del 2014 és formalment democràtica i té el mèrit excepcional a tot el món musulmà de recollir a l’article 6 el principi de la llibertat de consciència i de creença, però té un redactat ambigu en molts altres preceptes que deixen la porta oberta a una interpretació que pot derivar en la islamització de la societat des del poder polític.

La conclusió a la pregunta formulada al títol del llibret la dóna l’autora a la pàgina 26: “Partant de la définition et des principes de la démocratie évoqués ci-haut au début de ce libre, un état islamique ne peut jamais être en même temps démocratique. Les islamistes prétendant la contraire, limitent la définition de l’état démocratique à un état dont le peuple choisit son gouverneur, sans prendre en considération les autres principes de la démocratie”.

Lamia Karray considera que mitjançant una interpretació progressista i contemporània dels textos islàmics hom pot viure d’acord amb aqueixa creença tot essent alhora una societat moderna. Repassant la tipologia dels règims polítics existents al món musulmà: dictadures laïques en retrocés cap a l’islamisme, (com el cas de Turquia), teocràcies islàmiques (com Iran, Aràbia Saudita, entre d’altres) o estats amb l’islam com a religió d’estat però amb una democràcia limitada (com Egipte o Marroc), l’assignatura pendent continua essent assolir un estat democràtic amb la separació respecte de la religió constitucionalment garantit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!