Avui ha estat oficialment la festa nacional espanyola, però políticament ha sigut una jornada particular en el llarg conflicte entre l’ordre estatal i la causa nacional catalana que dóna peu a aqueixes consideracions:
La primera, la baixa capacitat mobilitzadora de l’espanyolisme militant que sense discurs pròpia ha intentat recuperar per a la seva causa un dels símbols de la renaixença catalana, els castells, amb un resultat patètic, malgrat la crida cercant castellers només han arribat a arreplegar-ne per fer un pilar de quatre i sense gralles (amb música de sardana).
El veritable front català d’ordre l’integren PSC-Ciudadanos-Podemos, més un PP residual, que encara no ha decidit mobilitzar-se socialment però que ho farà si el procés sobiranista avança.
En segon lloc, la crida al patriotisme espanyol de Pablo Iglesias diferenciant-se de l’oficialisme de les celebracions em semblaria legítima si anés acompanyada d’una renúncia al supremacisme sobre els altres pobles integrats -i no reconeguts- a l’actual Reino de España. Pas, aqueix, que de moment no ha demostrat voluntat de fer encobrint-ho amb missatges vagues com la fraternitat i d’altres de similars.
En tercer lloc, l’absència de l’AMI en aqueixa jornada en la qual una colla d’ajuntaments han decidit pel seu compte realitzar actes de normalitat laboral és una mostra la manca de lideratge d’aqueixa entitat. La direcció d’ERC va preferir lliurar la presidència del municipalisme independentista a qui fos de CDC abans que permetre que ho fos Josep Andreu, que ocupava el càrrec provisionalment arran de la vacant provocada pel nomenament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. El sectarisme clànic contra el patriotisme, resultat: manca de determinació i lideratge al front de l’AMI.
En quart lloc, l’acte de desobediència explícita dels sis electes municipals de Badalona -després de diverses oscil·lacions- és un fet aïllat, poc meditat i resultat de la falta de direcció estratègica del municipalisme independentista i ha anat precedit d’una sèrie de retrets entre dirigents de Junts pel Sí i la CUP sobre la coherència de cadascú front al poder espanyol. Una situació que reflecteix a nivell local i puntual la manca de cohesió i coherència del conjunt de les forces polítiques que sostenen el procés independentista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!