Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 d'agost de 2016
0 comentaris

Llibres (CLXXXIV)

“L’Islam d’avui, de demà i de sempre”, Mikel de Epalza (director), Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994.

Aqueixa obra col·lectiva en la qual hi varen participar una dotzena d’especialistes en diverses disciplines universitàries, realitzada en col·laboració amb el CIDOB, va ésser al seu moment un compendi sobre l’Islam avançat als temps actuals, quan les anàlisis -nombroses i sovint espasmòdiques- sobre el món musulmà, l’islamisme i el gihadisme acaparen l’espai públic sense que això signifiqui un ambient propici per a un debat serè sobre el conflicte entre les societats obertes europees i les derives sectàries que emergeixen a Europa derivades del totalitarisme islàmic.

Hores d’ara, gairebé un quart de segle després el contingut d’un projecte acadèmic d’aqueixa envergadura tindria, segur, un altre caire, més orientat a la intervenció política que no pas a l’estudi erudit. Però ha cercat expressament aqueix distanciament respecte de l’època present per, precisament, trobar un punt de partida no conjuntural per encetar una reflexió no pas sobre l’Islam en si mateix, sinó al voltant de l’impacte que la seva emergència violenta té sobre la nostra societat. És un llibre, ras i curt, imprescindible.

Post Scriptum, 29 d’agost del 2016.

Remeto a aqueix article publicat avui per L’Orient-Le Jour de Beirut escrit pel professor de la Universitat de Poitiers (França) i jurista especialitzat en dret islàmic, Mohammad Nokkari, titulat “Les versets d’épée du Coran incitent-ils à la violence ?”, ensenyant com s’han d’interpretar per conciliar-los a la coexistència interreligiosa a les societats  contemporànies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!