Aqueixa setmana, un dia rere l’altre, el president d’Israel, Reuven Rivlin, i el president de l’ANP, Mahmud Abbas, han comparegut davant el Parlament Europeu reunit a Brussel·les per tal d’exposar davant els eurodiputats els respectius punts de vista sobre les perspectives de pau entre ambdós pobles. Comparar el contingut dels discursos de cadascú i l’acollida que han merescut per part dels parlamentaris és il·lustratiu de les distància moral i política que separa a tots plegats.
En primer lloc, estant a la capital europea el president israelià va oferir al president de l’ANP de trobar-se a Brussel·les personalment, gest que Mahmud Abbas va menysprear. El 22 Reuven Rivlin va pronunciar un discurs conciliador, obert a les negociacions directes entre les parts i sense imposicions exteriors ni condicions prèvies, acollir amb prevenció per part de la majoria dels diputats.
L’endemà, fou el torn de Mahmud Abbas, va deixar anar el ressentiment contra Israel sense reconèixer el dret d’existir a l’estat jueu i sense acceptar negicacions dirctes de pau. La reacció dels diputats fou una ovació dempeus, com escriu Victor Perez, “Le Parlament Européen ovationne l’antisémitisme“. Aplaudint un mite (com si fos Che Guevara) els representants dels estats europeus lloen una ficció que no té res a veure amb la realitat: Mahmud Abbas no té cap legitimitat democràtica, (fa anys que va acabar el seu mandat), no exerceix cap autoritat sobre Gaza controlada per Hamàs, i atia el terrorisme contra Israel sabent que la UE, i la majoria dels estats europeus li ho consentiran tot i esperant que obligaran a Israel a acceptar un diktat internacional.
Amb aqueixa estratègia palestina de guerra eterna, amb la complicitat europea assegurada, la resposta de Benyamin Netanyahu ha estat la fermesa d’Israel davant el discurs de l’odi d’Abbas i l’hostilitat europea que allunya la pau, no solament al pròxim Orient sinó a la mateixa Europa, on emergeix un gihadisme autòcton que, contrariament al que va dir el líder palestí, no s’aturarà (perquè no hi té res a veure) amb el reconeixement de l’Estat de Palestina.
Però els electes europeus, també catalans, (Ramon Tremosa n’és l’excepció honrosa), majoritàriament s’estimen més els miratges que la realitat: avalar la impostura palestina i condemnar Israel no aconseguirà doblegar el poble jueu i, en canvi, ensorrarà una mica més una Europa que aparenta ignorar que el palestinisme que apadrina és un dels ingredients del gihadisme interior que la pot destruir.
Post Scriptum, 26 de juny del 2016.
Mahmud Abbas va mostrar el seu veritable rostre d’antisemita utilitzant la dialèctica de l’odi ancestral contra els jueus acusant-los, entre altres malifetes, d’enverinar l’aigua dels palestins davant l’eurocambra. Incapaç de demostrar aqueixa impostura se’n ha desdit davant els mitjans de comunicació occidentals per tal de continuar gaudint de la impunitat que li atorguen quan es tracta de blasmar Israel.
Post SCriptum, 15 de gener del 2018.
Avi Issacharoff publica avui un punyent article sobre el final de cicle de Mahmoud Abbas a front de l’ANP: “Abbas a-t-il tiré sa révérence en blâmant tout le monde pour ses échecs ?”. Per la seva banda, el president israelià Reuven Rivlin li ha respost: “Abbas colporte de terribles conspirations antisémites“.
Post Scriptum, 6 de maig del 2018.
Pierre Lurçat ha publicat avui al seu bloc de The Times of Israel aqueix apunt titulat: “Mahmaoud Abbas, l’antisémitisme et l’invention du peuple palestinien”.
Post Scriptum, 30 de juny del 2021.
Avui, el president israelià ha fet aqueixes declaracions, impensables en boca del president de l’ANP: « Il est de notre rôle » de cesser le conflit, dit Rivlin à Mahmoud Abbas à l’ONU”, segons informa The Times of Israel.
Post Scriptum, 18 de maig del 2023.
Avui, a The Times of Israel, David Horovitz alerta: “Devant l’Assemblée générale de l’ONU, Abbas a affiché son nouveau « rejectionisme ». Lors d’un événement commémorant la Nakba, le chef de l’Autorité palestinienne a fait volte-face sur les assurances qu’il avait pu donner à Israël – personne ne semble l’avoir noté”.
Post Scriptum, 8 de seteembre del 2023.
Abans d’ahir a The Times of Israel Mahmud Abbas: ·Les Ashkénazes ne sont pas des sémites, Hitler les a tués pour leur rôle social. Lors d’un récent discours, le dirigeant palestinien a répété que l’antisémitisme européen n’est pas le résultat d’une “inimitié” envers les Juifs, mais de leur rôle de créanciers”. Avui, a Le Figaro: “La mairie de Paris retire sa plus haute distinction à Mahmoud Abbas après ses propos antisémites“. A Catalunya, ni cas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume,
¿Podrías explicar algo más sobre la posición de Tremosa respecto a este tema?
Merci i felicitats pel teu blog.
Gràcies, Miguel, pel teu comentari. Pel que respecta a Ramon Tremosa he coincidit amb ell fa temps en actes organitzats per l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, però ara mateix no et sabría dir si ha escrit articles en relació als personatges que esmento en aqueix apunt.
Cordialment.