Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 de juny de 2016
0 comentaris

Paraules de Víctor Torres sobre Jaume Cornudella

Avui fa cinc anys que va morir Víctor Torres i Perenya (19 de gener del 1915-19 de juny del 2011) a la seva Lleida natal. El vaig tractar esporàdicament durant els anys en els quals vam coincidir a ERC i com tots els patriotes de la seva generació sempre em va despertar sentiments d’admiració.

Li agrairé tota la vida que quan li vaig demanar acceptés de bon grat redactar el pròleg de la biografia de Jaume Cornudella i Olivé que estava enllestida per ésser publicada per Pagès Editors (“Un home del silenci”, 2001) i participés a la presentació de llibre a Lleida en un acte al qual va aportar la seva eloqüència contundent característica dels polítics d’abans del 1039. Posteriorment, he anat llegint part de la seva abundant correspondència amb el president Tarradellas arran de l’assaig biogràfic que vaig fer sobre el qui en fou secretari particular a l’exili, Lluís Gausachs i Ramon.  Víctor Torres mereix ser objecte d’un treball biogràfic específic atesa la fecunditat del personatge i l’allau d’elements de reflexió que la seva trajectòria pot aportar als catalans nacionals d’avui.

Avui, com  modest homenatge des d’aqueix humil bloc reprodueixo les paraules del pròleg a la biografia de Jaume Cornudella ja que reflecteix no solsament la seva percepció del biografiat sinó els valors de la seva pròpia personalitat:

“Quan l’amic Jaume Renyer em va demanar d’escriure unes ratlles de presentació d’aquest llibre, no vaig dubtar ni un moment en acceptar l’amable proposta per dues raons essencials: perquè Renyer és un bon amic amb qui m’uneixen uns sòlids lligams d’afinitat ideològica i també perquè el protagonista del seu llibre és un personatge que he conegut i tractat en moments difícils que em permeteren descobrir una trajectòria vital i política que ha estat, molt sovint, coincident amb la meva.

Jaume Cornudella va néixer a Juneda, comarca de les Garrigues, el 14 d’abril del 1915, i jo a Lleida el 19 degener del mateix any. La seva família tenia unes profundes arrels nacionalistes i republicanes i el mateix podria dir de la meva. Als 16 anys ingressà  a Esquerra Republicana de Catalunya al mateix moment del meu ingrés a Joventut Republicana de Lleida. Després, els nostres camins per la vida política no han estat sempre totalment coincidents, però sí molt propers i en tot cas mai oposats.

Ens ha tocat encarar-nos amb tot un seguit d’esdeveniments adés gloriosos, adés dramàtics, i sempre ens hem situat en el mateix camp; els nostres adversaris sempre han estat els mateixos. El final de la Dictadura del general primo de Rivera, la proclamació de la República  el 1931, el 6 d’octubre de 1934, el triomf del Front d’Esquerres el 1936, la guerra civil, els camps de concentració, l’exili i els seus problemes, el trànsit cap a la democràcia, han estat els episodis més significatius d’aquest paral·lelisme. I el fet d’haver sobreviscut a tots aquests esdeveniments, i no pas certament com simples espectadors, ja és una feliç coincidència, però encara ho és més si considerem que aquestes coincidències s’han produït defensant els mateixos ideals.

Es pot comprendre, doncs, que la lectura del llibre de Renyer hagi estat per a mi un veritable plaer, car les seves pàgines m’han fet rememorar efemèrides més o menys agradables de la meva vida i estic segur que la seva lectura  serà també profitosa i fins i tot apassionant per a tots aquells que vulguin aprofundir els seus coneixements d’uns períodes de la nostra història encara poc coneguts a través de les vivències d’un personatge com Jaume Cornudella, veritable paradigma d’una generació de catalans que hagueren d’enfrontar-se amb situacions límit que requeriren, ben sovint, energia, fermesa de conviccions, coratge i, fins i tot, heroisme.

Jo diria que la línia política de Jaume Cornudella pot seguir-se a través de dos escenaris fonamentals: el període republicà i la guerra civil primer i l’exili i la transició democràtica després.

Com ja hem dit, Cornudella inicia el seu compromís polític amb una breu militància a Esquerra Republicana de Catalunya i més especialment a les seves joventuts, al costat dels germans Badia; però jove de conviccions radicals netament independentistes, no tardà en afiliar-se a Estat Català, on milità activament. Intervé en els fets revolucionaris del 6 d’octubre del 1934 i és internat al vaixell Uruguay ancorat al port de Barcelona i empresonat alguns mesos sense arribar a ser jutjat.

La seva actuació durant els anys 1936-1939 és àmpliament comentada per l’autor del llibre. Els enfrontaments amb els sindicalistes de la CNT-FAI, les actuacions de les Patrulles de Control de les quals formà part i els conflictes al voltant dels posicionaments polítics de  Joan Casanoves, foren  alguns dels fets que motivaren  la seva actuació. Cal recordar  també que Jaume Cornudella intervingué molt intensament en el “salvament” de moltes persones amenaçades pels extremistes i que ell contribuí eficaçment a fer-los passar la frontera francesa.

I és curiós remarcar que  aquesta mateixa activitat, però en sentit contrari i en major escala, la continuà exercint exercint quan, ja acabada la guerra, des de Perpinyà es convertí en un agent destacadíssim del pas clandestí de la frontera en benefici dels activistes del Front Nacional de Catalunya i durant la Segona Guerra Mundial a favor dels militars dels exèrcits aliats que necessitaven passar la frontera espanyola. Aquesta darrera activitat, junt amb la labor informativa molt valuosa, li valgueren honorífiques distincions dels governs francès, anglès i nord-americà.

Acabades les hostilitats amb la derrota dels règims totalitaris, els exiliats recuperaren la possibilitat d’actuar públicament i Cornudella s’integrà plenament en els remolins d ela política catalana i, malgrat les seves preferències pel projecte que defensava Carles Pi i Sunyer des de Londres, no té cap inconvenient en apropar-se als màxims representants de la continuïtat institucional: el president Josep Irla, successor de Lluís Companys, i Antoni Rovira i Virgili, que exercia les funcions de president del Parlament de Catalunya. Però de bell antuvi es va veure molt clar que les seves preferències anaven encaminades vers el projecte polític de Josep Tarradellas, ja abans de la seva promoció a la presidència de la Generalitat.

Malgrat nombroses discrepàncies, algunes d’elles força agres, és evident que Jaume Cornudella tenia un bon feeling amb Josep Tarradellas, que va facilitar la seva entrada a Solidaritat Catalana, organisme unitari impulsat per Tarradellas i creat oficialment a París el 6 de gener del 1945. El lector pot trobar en aquest llibre el text íntegre del manifest d’aquell organisme que aplegà totes les tendències polítiques i sindicals.

Junt amb Antoni Andreu, Valls de Gomis, Layret, Martínez Vendrell, Manuel Cruells, Daniel Cardona i Joan Cornudella (no eren parents), Jaume Cornudella  ocupà un lloc destacadíssim durant els anys setanta quan s’anava gestant la fi del franquisme. Vaig tenir diverses ocasions per a relacionar-me amb ell quan jo era secretari general d ela presidència de la Generalitat i, més tard, com a assessor del president Tarradellas i membre del seu consell consultiu, del qual també n’era membre Cornudella.

Per cert que la darrera vegada que vaig tenir el goig de saludar-lo va ser en un dels moments més emocionants de la meva vida. Tarradellas havia convocat una reunió del consell consultiu d ela Generalitat que es va celebrar el 8 de maig de 1977 a Sant Cebrià, després de vèncer algunes dificultats. Fou una reunió extraordinàriament emotiva entre altres motius perquè tenia lloc prop d’aquelles platges que havien servit de camps de concentració el febrer de 1939. El retorn de Tarradellas era ja imminent i la vibració patriòtica en aquells moments era molt notable. Puc assegurar que “Els Segadors” que cantàrem aquell dia varen fer caure més d’una llagrimeta.

Ha fet bé, l’amic Renyer, de recordar la vida i l’obra de Jaume Cornudella perquè constitueixen un magnífic exemple d’amor al país. Morí el 25 de setembre de 1983, als 68 anys. En unes declaracions a la premsa, el president Tarradellas resumia amb les següents paraules tots els elogis que se li tributaren: “És un dels homes del silenci, poc conegut políticament però que sempre ha desenvolupat una gran tasca com a nacionalista, fidel als seus principis, dels quals espero que algun dia se li rendeixi l’homenatge que es mereix”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!